CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dissabte, 17 de gener de 2015

Migrants nocturns: com s'orienten?

Mentre que els rapinyaires, cigonyes i altres aus planadores migren de dia, la majoria dels petits ocells migren de nit. Mosquiters, boscarles, tallarols, aloses i un llarg etcètera emprenen el vol quan el sol ja s'ha post. Hi ha algunes excepcions, com les orenetes que migren de dia a poca alçada i aprofiten per anar caçant insectes al vol.

Són ocells que migren en vol actiu i això vol dir que el seu desgast físic, a més dels requeriments d'energia, són enormes. A diferència de les planadores, que van aprofitant corrents i sense aletejar van recorrent com si res centenars de kms., els migrants nocturns s'encaren a un desafiament físic extraordinari. Tot això implica uns canvis físics i fisiològics de màxima importància entre els que és fonamental l'acumulació de greix com a combustible pel viatge però no entraré en això ara. En aquest article vull parlar de dues coses: 1) per què aquest ocells migren de nit i 2) com fan servir les estrelles com a clau navigatòria.

Migració nocturna
Hi ha diferents hipòtesis de per què migren de nit que no són mútuament excloents sinó que en realitat són un complement o una combinació de totes elles:
Pràctica absència de depredadors aeris per la nit. Durant el dia, falcons i altres rapinyaires estan actius i a l'aguait per capturar qualsevol ocell que travessi el seu espai aeri mentre que de nit és molt difícil que cap de les espècies de mussol representi un problema.
  1. La temperatura corporal dels ocells, ja de per si bastant alta, puja per sobre dels 42º amb l'exercici físic. A aquesta temperatura una persona entre en coma i si la supera el cervell es rosteix i l'individu mor. Els ocells tenen una tolerància major però tampoc són supermans, de forma que més enllà dels 42ª comencen a tenir problemes. L'aire fresc de la nit, especialment a certa alçada, els ajuda a dissipar escalfor, mantenint la temperatura corporal a uns nivells acceptable. Us imagineu creuar el Sàhara de dia, amb temperatures ambientals superant els 45? Ho faria molt més difícil (ojo, que tot i així algunes poques espècies ho fan!)
  2. Deshidratació. Òbviament lligat amb el punt anterior, el fet de no dissipar tanta escalfor evita la deshidratació però, a més, el cel nocturn és més humit que el cel diürn (pensem en el gran obstacle del desert).
  3. Alimentar-se durant el dia. Teòricament, el fet de volar de nit els permet alimentar-se durant el dia quan paren en llocs on hi hagi aliment. Això és així per algunes espècies, que quan paren durant el dia aprofiten per caçar insectes o menjar fruits nutritius però no és així per totes les espècies. De fet, molts ocells (p.ex. el rossinyol comú) segueixen l'estratègia d'aturar-se durant el dia -encara que sigui al mig del desert- i quedar-se totalment immòbils a l'ombra d'una pedra, arbust o, tal i com constaten molts testimonis, a l'ombra de vehicles, camells o persones!
Tallarol de garriga en migració de tardor. La que li espera... 3.500 kms. fins la seva zona d'hivernada! (Foto: jo)
Tot això són avantatges que combinats entre ells de ben segur és el què fan que els migrants nocturns tinguin clars avantatges; en qualsevol cas, si no fos així la implacable selecció natural no ho hagués seleccionat positivament. Però de nit apareix un petit problema: a la nit no hi ha llum, per tant les claus visuals estan molt limitades de forma que una possible orientació "mirant" els accidents geogràfics (resseguir la costa, veure les muntanyes, rius, etc.) és pràcticament impossible, així que si no poden mirar cap a baix han de mirar cap a munt. La resposta està en les estrelles del firmament.

Orientació per les estrelles
Els migrants nocturns tenen diferents mecanismes d'orientació entre els que predominen les estrelles, el camp magnètic terrestre i l'orientació que marca el lloc on s'ha post el sol (oest). Algunes espècies utilitzen preferentment alguna d'aquestes claus mentre que altres ho fan amb una altra; en realitat, tots els migrants nocturns són sensibles a totes elles i les poden utilitzar quan la seva preferida falla.

L'orientació per les estrelles va ser demostrada fa molts anys. El 1967 (quan un servidor només tenia 4 anyets i anomenava "titíts" als ocells...), es van publicar els primers experiments que ho demostraven clarament tot i que ja des dels anys 1950s ja hi havia clars indicis de l'ús dels estels com a brúixola. Stephen Emlen va agafar un emberícid americà, de la família dels sits (gratapalles, repicatalons, hortolà), el Indigo Bunting Passerina cyanea i els va posar en unes gàbies en plena època de migració de tardor, en la que aquests ocells migren cap al sud. Quan migren els ocells mostren el què s'anomena intranquil·litat migratòria, consistent a donar saltats orientats en la direcció cap a on volen migrar. Emlen va sotmetre els ocells a tres situacions:
  1. Gàbies amb el sostre obert. Els ocells veien els estels naturals i orientaven clarament els seus salts cap al sud, la direcció correcta.
  2. Gàbies en un planetari que imitava el cel real. Els ocells mantenien la direcció sud, un pèl desviada però bàsicament correcta.
  3. Gàbies en un planetari amb les estrelles girades 180º. Els ocells canviaven la seva direcció preferida completament cap al nord. Eureka!

Aquest experiment demostrava clarament que els ocells utilitzaven la posició dels estels per orientar-se; quan els experimentadors els van girar de cap per baix la seva posició els ocells giraven corresponentment, enganyats per la posició capgirada del cel al planetari. Es van fer més experiments, per exemple, amb un cel creatiu en el que els estels eren només puntets que s'havien inventat els experimentadors. En aquest cas els ocells anaven completament perduts pels quatre punts cardinals.

Com sempre en ciència, quan tens una resposta t'apareixen multitud de preguntes. Com utilitzen les estrelles? Aquest comportament és innat, no après (ocells joves que no han migrat mai presenten aquesta preferència direccional), per tant, tenen un mapa de les estrelles gravat al cap? Neixen amb un mapa gravat i un instint que els diu on han d'anar?!

Doncs bé, com que sóc un punyeteru i m'agrada fer-vos patir, la resposta vindrà en el següent article del blog (que prometo penjar en pocs dies). Mentrestant....

Bon birding!



5 comentaris:

  1. Com que no podré dormir esperant la resposta, m'entretindré mirant els estels. :-)
    Ara de debò: molt interessant, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb el cel tapat que tenim aquests dies em sembla que pocs estels veuràs :-)) Millor que descansis jajaja

      Elimina
  2. Sí que fas patir una mica. En tot cas agraeixo l'esforç d'escriure aquests articles que trobo molt interessants.
    Salut,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Emoció.... de fet, l'article ja el tinc escrit però el tinc a l'espera per mantenir el suspens. Jajaja!
      Demà el publicaré.

      Elimina
  3. Les teves entrades sempre són molt interessants i estan molt ben explicades. Aprenc molt amb el teu bloc. A veure quan penges la continuació!

    ResponElimina