CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 23 de febrer de 2015

Alguna cosa es mou a l'Àfrica!

Encara fa fred i notem que els ocells residents comencen a marcar territori cantant però no notem gaires evidències de migració en els ocells terrestres, excepte en alguns ocells que ja sabem que són molt matiners en termes migratoris però en general aquí, a Europa, encara és hivern.

Curiosament, no és així en els llocs d'hivernada a l'Àfrica. Allí, des de mitjan de febrer s'està detectant moviment d'ocells que encara trigaran alguns mesos a arribar a les seves zones de cria a Europa. Molts d'ells ja es troben en llocs diferents d'on havien estat durant tot l'hivern. Un bon lloc on comprovar què s'està coent és la web de Tracking Studies de la BTO.

En aquest blog ja vaig fer referència al seguiment de cucuts marcats amb GPS en aquesta entrada (http://abeljulien.blogspot.com.es/2014/07/cuckoo-tracking.html), posant l'exemple d'un d'ells que havia fet uns curiosos moviments Anglaterra-Àustria-Menorca-Vall d'Aran, en una migració sense gaire sentit si aquest ocell pensava anar a hivernar a l'Àfrica.

Doncs alguns d'aquests cucuts que podem seguir gairebé en temps real, ja estan fent moviments d'apropament a les zones des d'on faran el salt per creuar el Sàhara i arribar a Europa però és molt sorprenent, perquè no arribaran als seus llocs de cria (Anglaterra) ben bé fins d'aquí 2 mesos. Dos dels cucuts marcats amb GPS han passat l'hivern en les zones selvàtiques de Congo i Gabón però fa uns dies que ja han començat a desplaçar-se cap a l'oest, a zones més obertes de la selva de Costa d'Ivori i Nigèria. Parlem de desplaçaments superiors als 1.000 kms, o sigui que la cosa és seriosa.

Aquest és el cucut anomenat Ash


I aquest és Hennah

Tots dos han fet el desplaçament clarament orientat cap a l'oest en menys de 10 dies, per tant és segur que el moviment ha estat clarament intencionat i té alguna finalitat. No pot ser que hagin estat deambulant alimentant-se cap a l'oest com si res i al cap d'una mica més d'una setmana s'hagin trobat a més de 1.000 kms d'on eren com qui no vol la cosa.

Per altra banda, en converses amb companys de l'ICO que estan anellant a l'oasi de Yasmina, em comenten que ja estan capturant ocells que encara els falta un temps per arribar a Europa. Yasmina és un oasi al Sahara, en una regió desèrtica del Marroc fronterera amb Algèria on s'hi porta a terme una campanya d'anellament en l'època que per nosaltres és des de finals d'hivern a primavera però que allí sembla ser primavera des del febrer. El lloc és aquest Oasi de Yasmina i com es pot veure en Google Earth està al mig del no-res i envoltat de sorra, de forma que pràcticament qualsevol ocell que cau per allí és un migrant que va més lluny.

A mitjans de febrer a Yasmina s'hi estan capturant mosquiters ibèrics, boscarles dels joncs i altres ocells que, com els cucuts referits abans, encara trigarem a veure a Europa. Estan ja migrant? Arribaran a Europa en pocs dies i moriran perquè encara no tenen aliment? Pujaran més amunt pel Marroc, fent saltets, fins que arribi el gran moment? No ho sabem però qualsevol opció és possible.

El què s'accepta de forma universal entre els estudiosos actuals de la migració és que els petits ocells migrants nocturns no creuen el Sàhara d'una volada, tal i com s'havia especulat en algun moment sinó que cada nit volen el què poden (al voltant dels 200 kms), paren en el lloc més idoni que troben (si el troben) i allí segueixen l'estratègia de repostar i tornar a omplir el dipòsit (de greix, en aquest cas) o s'estan amagats a l'ombra a l'espera que arribi la nit per tornar a fer el vol. L'article que va marcar la inflexió en el coneixement d'aquesta estratègia és Songbird migration accross the Sahara: the non-stop hypothesis rejected! de Schmaljohann, Liechti i Bruderer (el pots trobar aquí: http://rspb.royalsocietypublishing.org/content/274/1610/735).

Per tant, sabem que aquests ocells faran la migració de pujada per trams però ara veiem també que comencen a moure's molt de temps abans que arribin i que segurament necessiten una preparació pel viatge força important que implica estar a punt amb molta previsió.

A part de l'interès que aquestes dades tenen pels qui ens interessa el fenomen de la migració, també ens comença a fer pujar l'excitació als qui ja tenim ganes de rebre els migrans estivals i tornar a passar-nos-ho pipa veient rossinyols, abellerols, oriols, mosquiters pàl·lids, cucuts i orenetes. S'acosta la primavera!

Bon birding!






7 comentaris:

  1. Respostes
    1. Ostres... oblit imperdonable per part meva. Jajaja!

      Elimina
  2. Parlant de falciots, ara fa exactament un any estava a Namíbia i vaig veure com s'arremolinaven els grups de falciots al cel, en estols força abundants tal i com els podem veure a casa nostra quan estan a punt de fer el camí de tornada als quarters d'hivern, i vaig suposar que era el preludi de la migració. Poc després de tornar a casa, vaig poder veure els primers falciots a Barcelona. Per cert, aquests si que ho deuen fer d'una tirada, no?

    ResponElimina
  3. Sí, aquests no segueixen la pauta dels típics migrants nocturns. Els falciots sembla que vagin propulsats a reacció i volen a tota pastilla en línia recta per sobre el desert, el mar, o del què sigui. De tota manera, hi ha moltes coses desconegudes sobre ells perquè hi ha molt poques recuperacions a l'Àfrica i ara es comencen a marcar amb geolocalitzadors i similars. Segur que també ens proporcionaran sorpreses.

    ResponElimina
  4. Que interessant aixo dels gps als cucuts, ara ja hi ha un que ha creuat a la peninsula, concretament uns kms al nord de Saragossa es trovaba ahir... imagines que va a parar al teu poble? :) Impressionant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és increïble poder-ho seguir així en temps real. És curiós també que veus que a final d'hivern ja es van situant més cap al nord de l'àrea de distribució hivernal, preparant-se per pujar i, zas, fer el salt cap a Europa en el moment que toca.

      Elimina