CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

divendres, 6 de febrer de 2015

El fantasma dels pantans

Fa força temps que volia escriure sobre una mítica espècie fantasma, el Ivory-bill Woodpecker (Campephilus principalis) que podríem batejar en català com a picot de bec d'ivori, però malgrat que vaig rebuscar informació diversa no acabava de trobar res que em permetés explicar la història de principi a final amb ple sentit. I de cop rebo la revista americana Birdwatching amb l'article perfecte, així que aquí va una síntesi (l'article és molt llarg) amb alguns extres de collita meva.

Però de què estic parlant? El picot bec d'ivori és un picot enorme que habitava els boscos de xipresos inundats del sud d'Estats Units, als estats de Louisiana, Texas, Arkansas, Georgia i Florida principalment, amb alguna suposada població en boscos similars a l'est de Cuba. Són aquests boscos de coníferes enormes al mig de l'aigua on a les pel·lícules sempre hi han llençat un cadàver o enfonsat un cotxe a l'aigua... (i quan el poli està fent la recerca sempre apareix de sobte un caimà que et fot saltar de la butaca). Des de principis de s. XX es va constatar la disminució del picot que el conduïa irremissiblement cap a l'extinció. Les observacions d'aquest ocell cada vegada eren més escasses i, a més, moltes vegades eren confusions amb el Pileated Woodpecker (Dryocopus pileatus), una espècie de picot igual d'impressionant (per fer-vos una idea: més gran que un picot negre) però relativament comú. Tal era el ritme de disminució de les poblacions que l'última cita comprovada i acceptada era de l'any 1944.

Picot de bec d'ivori dibuixat per Catesby el S. XIX
Malgrat tot, no s'havien deixat mai de fer prospeccions i hi havia gent il·lusionada a buscar el picot de bec d'ivori com si fos el monstre del llac Ness, amb Ivory-bill hunters (caçadors de bec d'ivori) que van passar-se dècades recorrent els pantans cercant el picot sense resultats. I de cop, 60 anys més tard, apareix un kayaquista, Gene Sparling, que descriu un picot que va veure en un bosc inundat a Arkansas, publica la descripció a la web del Arkansas Canoe Club i resulta que Tim Gallaguer, del Cornell Lab of Ornithology, ho llegeix i arrufa el nas... li comenta a Boby Harrison, fotògraf de fauna caçador de becs d'ivori, truquen a Sparling i, després d'escoltar els detalls de la seva descripció, creuen que es refereix perfectament a un picot de bec d'ivori. No s'ho poden creure!

Òbviament, els falta temps per plantar-se a Arkansas, agafar el kayaquista pel coll i llençar-se a remar buscant picots. Els surt volant un picot amb tota la pinta de bec d'ivori a menys de 30 metres i, ai!, pensen que potser l'han trobat! Gallagher se'n torna a Cornell per aconseguir diners per fer una recerca, obté una quantitat indecent de diners i el Cornell Lab of Ornithology organitza una expedició secreta amb un equip de caçadors de becs d'ivori d'elit per buscar l'ocell. L'operació és secreta, s'anomena Ground Zero (Zona Zero) i es refereixen al picot amb el nom clau de "Elvis". Oh My God! igual que a les pel·lícules!!

En l'operació s'obtenen 15 cites de possibles becs d'ivori i, en el decurs, un enginyer electricista filma 4 segons d'un picot volant entre els arbres que té pinta de bec d'ivori. Cap dels resultats són concloents però la psicosi de què han trobat el fantasma s'estén. Llavors passa una cosa que només pot passar als EEUU. La senyora Laura Bush, esposa del president George W. Bush, que és birder entusiasta però no gaire espavilada, resulta que s'encaparra a anunciar ella el redescobriment del picot i va i ho diu a lo bruto, afirmant contundentment que s'ha trobat i donant per fetes coses que no són. L'anunci a la conferència de premsa el fa la Secretària d'Interior, Gale Norton, on diu, entre aplaudiments que l'estat dedicarà 10 milions de dòlars a comprar terreny per preservar l'hàbitat del picot, que s'afegeixen als milions privats aconseguit per la Cornell (això és Estats Units).

Cornell corre a publicar un article de 17 autors a Science gairebé donant per fet que han trobat el picot, tot i que deixant alguns interrogants (tipus as a la màniga, per si de cas la cosa s'espatlla). Internet bull amb fòrums a favor i en contra de la redescoberta del picot amb Ivory-bills live???! i Ivory-bill Skeptic, respectivament. Apareixen -només faltaria- fòrums que abonen la teoria de la conspiració com Peckergate: the Ivory-billed Woodpecker Hoax (Picotgate: el frau del picot de bec d'ivori). S'estén una epidèmia de febre de bec d'ivori:
  • Milers de persones van a buscar el picot, organitzadament o pel seu compte.
  • Una persona anònima ofereix una recompensa de 10.000 dòlars a qui el trobi
  • El donant anònim apuja la recompensa a 50.000 dòlars
  • Empaperen l'estat de Arkansas amb cartells del tipus Wanted (Se busca), com a les pel·lis de l'oest amb la imatge del picot
  • Treuen tots els cartells Wanted l'estat d'Arkansas perquè als cartells de l'oest posava Dead or Alive (Viu o mort) i pensen que algun idiota es pot equivocar i matar l'ocell (!)
  • Els artesans d'Arkansas fan figuretes de fusta, plats, tasses, samarretes, gorres, peluixos i qualsevol cosa que pugueu imaginar amb la imatge del picot de bec d'ivori
  • El Motel Super 8 de Brinkley, Arkansas, canvia de nom i passa a nomenar-se Ivory-bill Inn
  • Els restaurants fan hamburgueses Ivory-bill
  • Les perruqueries ofereixen el tallat de cabell Ivory-bill, simulant la cresta del picot (!) 
Nen que no deu tenir mirall a casa seva gastant-se 25 dòlars per fer-se el pentinat del picot. Patètic...

Una altra persona fent-se el pentinat del picot. Incomprensiblement, sembla content...
Tassa del picot

Xapa del picot (Text: Jo hi crec! El picot de bec d'ivori viu!)

Gorra del picot

Restaurant del picot
Senyal del Super 8 Motel de Brinkley, Arkansas, abans del picot
Senyal del Super 8 Motel de Brinkley, Arkansas, després del picot. Pots trobar les 8 diferències respecte la imatge anterior?

Però en qüestió d'un any tot això es va desinflar. Tots els ornitòlegs experts que revisaven el material acabaven els seus informes dient "no hi ha evidència concloent...", "no es pot afirmar que..." i ningú no va poder confirmar res, ni tan sols el vídeo de 4 segons que havia fet l'electricista (podeu veure'l en aquest documental de 3 minuts https://www.youtube.com/watch?v=Zxdd4KBww8c). David Sibley, el megacrack de la identificació d'ocells a Nordamèrica, va dir també que "no es pot concloure que..."

Finalment van marxar els voluntaris, els caçadors de becs d'ivory, els turistes, les botigues de regals, els tall de cabell Ivory-bill (això sí que em sap greu) i apenes queda cap reminiscència de tota aquesta bogeria. Els investigadors calculen que la probabilitat de trobar un bec d'ivory és de 1 entre 15.625, segons uns càlculs probabilístics molt curiosos que no sé com han fet.

Tota aquesta història ens porta a pensar que potser la gent (nosaltres) necessita alguna cosa en la que tenir fe per mobilitzar-se, alguna cosa en la que creure. La troballa del picot de bec d'ivori hauria estat un motiu d'immensa alegria per molta gent que, amb tota la bona intenció del món, tenien fe a trobar l'ocell extingit i poder d'alguna manera ressucitar-lo, tornar a la vida una espècie que havia desaparegut. El seu entusiasme només pot ser encomiable perquè dedicar esforços a una causa justa sempre és lloable.

Malgrat tot, ara que tothom reconeix que el picot no hi és, encara queda un grapat de caçadors de becs d'ivori que continuen endinsant-se en els pantans més remots del sud dels Estats Units, suportant una calor sufocant, picades de mosquits i mirades malicioses de caimans, amb la seguretat que acabaran trobant l'ocell. Perquè alguns no perden mai la fe...

Bon birding!



3 comentaris:

  1. Vaja, que quan tinguem una estona muntem una expedició i l'anem a cercar, no?
    Ara de debò; com algú el trobi ja veig com ina bona colla de bimberos de tot el món comencen a reservar vols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si algú el troba és lia un tinglado de cal déu. Milers de bimberos a la caça, a més dels que van estar fent la recerca sense resultat. Al menys el veurien!
      Però crec que haurem de començar a acceptar que s'ha extingit.

      Elimina
  2. Quina història més freaky.. només és possible als USA.

    ResponElimina