La parelleta d'ocellets: promiscus fins l'extrem! (1)

La imatge dels dos ocellets "enamorats" és francament entranyable. Tot sovint la trobem en postals, il·lustracions diverses i en l'imaginari col·lectiu però com a científics o aficionats a la ciència ens hem de preguntar: és així? realment la parelleta d'ocells van juntets i tenen un lligam fort? Bé, si teníeu aquesta imatge, em sap greu, però em temo que no té gaire a veure amb la realitat.

Aproximadament el 90% de les espècies d'ocells són monògames, és a dir, formen una parella de mascle i femella que construeix niu, cova ous i alimenta els polls, a vegades compartint les tasques i a vegades amb participació diferent dels dos sexes. El 10% restant inclou espècies polígames, nidificants comunals i paràsits. Malgrat tot, aquesta descarada majoria d'espècies monògames cal posar-la en quarentena des dels paràmetres humans.

Durant els anys 1990s, molts estudis van demostrar que molts ocells monògams tenien affaires extraparella i durant els 2000s es van fer molts treballs amb ADN que demostraven que sovint el mascle de la parella no era qui havia fertilitzat els ous. En moltes espècies el nombre d'ous fertilitzats per un altre mascle era superior al 25% Ooooopsss... Què passava?

Això tan freqüent es denomina EPC (Extra Pair Copulation) o EPP (Extra Pair Paternity), segons estiguem parlant exclusivament de la còpula o de la fertilització dels ous, respectivament. Els estudis demostren no només que la EPP és molt freqüent sinó que les EPCs encara ho són més, és a dir, aquest promig d'un 25% d'ous fertilitzat per un altre mascle es corresponen en realitat a una proporció de còpules encara majors. Òbviament, el científic no ha de pensar "qué marranos que són els ocells!" o "qué catxondos!" sinó que es pregunta quines raons evolutives hi ha per tal que els ocells actuïn d'aquesta manera (ok, de tota manera segur que també pensa lo primer...).



El fenomen és tan habitual que es diu que aquest 90% d'ocells monògams són monògams socials però no sexuals; és a dir, organitzen la "societat" en la monogàmia però no necessàriament formen parelles "fidels" des d'un punt de vista sexual (tot i que, "fidel" és un terme humanitzat necessàriament incorrecte).

Les explicacions d'aquest fenomen són clares si sabem com actua la selecció natural.Tots els animals tenen una forta pressió per transmetre els seus gens en el major nombre i qualitat possibles perquè la selecció natural apreta en aquest sentit i si un caràcter seu és exitós cal garantir que passi a les generacions posteriors, se seleccioni positivament i ajudi a la supervivència de l'espècie. La conseqüència és que els nostres ocellets van bojos per reproduir-se però... mhh... mascles i femelles són molt diferents, oi? Els avantatges de les EPCs pels mascles són evidents: més descendència. Si un pit roig mascle fertilitza la seva femella però, a més, aconsegueix fertilitzar una, dues o tres femelles veïnes haurà aconseguit incrementar la seva descendència i transmetre els seus gens en major proporció.

Molt bé pels mascles. I les femelles? Quin avantatge té per la femella ser fecundada per diversos mascles? El nombre de descendents no variarà per molt que copuli amb tot el veïnat perquè el nombre d'ous que pot pondre ve predeterminat genèticament i es podrà modificar segons els recursos disponibles (menjar bàsicament) però no pel nombre de còpules o mascles diferents amb qui s'aparelli, així que l'avantatge de les EPCs per les femelles ha de ser diferent.

Les femelles fan còpules extra-parella per aconseguir bàsicament dues coses (que estan molt relacionades):
  1. Assegurar-se que queden fertilitzades. Potser la seva parella ha perdut fertilitat al llarg de les repetides còpules que fan al cap del dia. No està de més provar-ho amb un nou mascle que potser està més fresc i en forma per assegurar-se que queda fertilitzada.
  2. Obtenir bons gens, millors que els del seu mascle habitual. Potser la femella s'ha aparellat amb un mascle que està bé però realment no li fa el pes. Potser hi ha algun altre mascle més acolorit, més fort i que canta millor al veïnat però ja està aparellat amb una altra femella. No està de més tenir descendència d'aquest "machote", que segurament heretarà característiques del pare.
No només hi ha beneficis genètics per la femella. També pot voler EPCs per tenir accés als recursos del territori de l'altre mascle que poden ser en forma d'aliment, si el seu territori és de major qualitat, o en forma de protecció que el mascle veí oferirà a canvi d'algunes còpules addicionals que li faran la vida més feliç. Tot això ens resumeix perquè les femelles també volen les EPCs, ja que pels mascles és molt evident que els serviran per transmetre més gens.

Però, ei, un moment... tot això ens explica perquè mascles i femelles volen EPCs però... llavors quin avantatge té pel mascle ser monògam social? Quin avantatge té per ell aparellar-se i comprometre's amb una femella quan en podria estar fecundant a tort i dret?

Com que els lectors d'aquest blog ja saben que m'agrada mantenir els suspens (i no fer entrades massa llargues) això ho explicarem en el següent capítol. Mentrestant, aprofiteu que ara és època de cria per mirar com els ocellets van realment bojos per copular.

Bon birding!

Comentaris

  1. També amb el ràdioseguiment s'ha pogut.comprovar com mascles d'àguila van a copular amb altres femelles mentre "la seva" és al niu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no només són els ocellets, també els ocellots tenen aquests costums tan liberals...

      Elimina
  2. Vols dir que ve d'ací el mussol...banyut ;-)
    Ho sento, m'ho has posat molt fàcil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! no se m'havia acudit. Quina imaginació més rebuscada que teniu alguns... jajaja!

      Elimina
  3. Ja tinc ganes de saber com acaba la teva explicació. ..

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars