CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 17 d’agost de 2015

Per què muden els ocells?

La muda dels ocells és un període molt crític en el seu cicle biològic que normalment infravalorem. En primer lloc, hem d'entendre que és pràcticament impossible que el plomatge d'un ocell duri més d'un any, prenent de model un moixó qualsevol, des d'un tallarol a una merla i deixant de banda rapinyaires, cigonyes i bèsties més grosses, que segueixen patrons diferents. Es veu molt bé quan anelles ocells a finals de primavera-principi d'estiu, llavors captures, per exemple, tallarols capnegres amb les plomes fetes pols, esfilagarsades, descolorides i, a vegades, amb les puntes que senzillament han desaparegut i només queda el raquis. El tallarol capnegre es mou molt entre bardisses, fa el niu força amagat i, per tant, és constant el frec del seu plomatge amb espines, fulles i branques. Pit rojos, merles, mosquiters i molts altres tenen el mateix problema. El desgast del plomatge fa estralls.

Per tant, els ocells adults renoven el seu plomatge completament com a mínim un cop l'any, generalment després de l'època de cria. Hi ha moltes excepcions i variacions a aquesta norma bàsica però com que en aquest article em vull centrar en la importància de la muda no hi entro el més mínim sinó m'empatollaré de mala manera, així que tenim això: després de criar, a mudar.

Però la muda no és només canviar el plomatge i punt. La muda representa estar en inferioritat de condicions durant una bona temporada. Quan anellem un ocell que està mudant i li falten, posem pel cas, 2 plomes velles que han caigut i encara no han començat a sortir les noves, després de processar-lo el deixem anar i se'n va volant amb normalitat als nostres ulls. Normalitat? D'això res! Sinó, pregunta-li a l'ocell! Aquestes dues plomes que li manquen són vitals per fer un gir ràpid i precís per escapar del clàssic esparver que l'empaita. La manca de plomes són un autèntic problema per la seva supervivència, especialment pel què fa a escapar de la depredació, en conseqüència, els ocells segueixen un procés gradual de substitució de les plomes de forma que mai no es queden en excessiva situació d'inferioritat. Això es coneix com a pauta de muda.

Els ocells tenen 10 primàries, que són les plomes més llargues de l'ala i les que tenen la funció de propulsar-lo endavant quan vola, seguidament en direcció al cos tenen 9 secundàries que de les quals les 6 primeres tenen una funció orientada a la sustentació i les 3 últimes (anomenades generalment terciàries), que protegeixen l'ala quan està plegada (està ben pensat, eh?). Està clar, doncs, la importància d'aquestes plomes, especialment la de les 10 primàries. Què passaria si mudessin totes aquestes plomes de cop? Evidentment, no podrien volar i no els aniria gaire bé per escapar del famós esparver, així que ho fan gradualment.

La pauta de muda clàssica (un altre cop, hi ha dotzenes d'excepcions i variacions sobre això) consisteix a deixar caure la ploma primària més interior i la secundària veïna; mentre aquestes plomes comencen a créixer, deixa anar la ploma següent (cap a fora de l'ala en les primàries, cap al cos en les secundàries) i mentre aquestes van creixent, deixa anar la tercera ploma en aquesta seqüència, quan llavors la primera que havia deixat anar ja està gairebé a la seva longitud definitiva. És a dir, hi ha com dos "forats" en l'ala que van "corrent" des del centre de l'ala cap a fora i cap al cos a partir d'un punt central. L'ocell està menys àgil, més vulnerable però amb prou bona forma com per fer vida normal.
Procés de muda d'un passeriforme com es descriu al text. La part central són les plomes mudades, amb el "forat" que avança cap als extrems. Font: Identification Guide to European Passerines. Lars Svensson.
 
Ala d'un mosquiter de passa en muda activa. Les plomes externes de color marró, clarament gastades, i les més internes són velles i les 3 plomes centrals, més fosques i netes són noves. Es poden veure petites plomes en creixement als dos costats de les plomes mudades.

Però no només és un problema la vulnerabilitat. La muda té uns requeriments energètics importants i l'ocell necessita alimentar-se bé; a més, quan es forma la ploma necessita molta aigua per tant l'animal es veu obligat a menjar i hidratar-se força, cosa aquesta última que no necessàriament aconsegueix bevent aigua líquida necessàriament, ja que en algunes espècies l'aigua s'obté perfectament a partir de fruits amb alt contingut d'aigua.
La muda té uns requeriments energètics tan grans i l'ocell està tan vulnerable que no pot coincidir amb cap altre procés biològic important, per això té lloc després de la nidificació, que ha comportant un estrés molt important sobre els ocells. En espècies migradores, la muda té lloc després de la nidificació, iniciant-se generalment a les zones de cria (o sigui, aquí, per nosaltres) i comencen la migració quan ja han acabat de mudar, o la suspenen per poder migrar o ho deixen córrer i muden a les zones d'hivernada però el què està clar és que mudar i migrar al mateix temps és plenament incompatible. En això hi ha múltiples estratègies, algunes d'elles encara no ben conegudes.

Remarco que això que he explicat és per ocells passeriformes adults. Els joves fan una muda parcial en aquesta època (en la muda parcial només es renoven les plomes del cos, no les de vol), amb excepcions com els pardals i estornells, on els joves muden completament a la tardor. També, altres grups, com les anàtides segueixen estratègies de muda diferents. Quants ànecs heu vist durant juliol i agost? Segur que ben pocs. Els ànecs perden totes les plomes de vol de cop, ergo no poden volar, i de cop es tornen extremadament amagadissos; s'embosquen en els canyissars i les bardisses i es tornen invisibles. Els rapinyaires tenen cicles de muda llarguíssims, que duren diversos anys i sí que en podreu veure en migració sense alguna ploma.

Però de tots aquests altres en parlarem en alguna altra ocasió.

Bon birding!

4 comentaris:

  1. Molt interessant tot això de les mudes. Anellar-ne un en ple procés ha de ser tota una experiència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt interessant anellar diferents individus en diferents fases del procés. Es veu molt bé el què explico aquí.
      Salut

      Elimina
    2. Sí, es veu perfectament, per això ho deia, perquè m'habia impressionat la imatge on es veien tan clar les plomes mudades i les que no, etc

      Elimina