I love teaching!

M'encanta ensenyar ornitologia, incloent-hi quan tinc alumnes ultra-principiants que ni s'imaginaven que existia aquest món. No sé quina és la raó per la que m'agrada compartir la meva afició però haig de reconèixer que realment m'ho passo fantàsticament. Després de meditar-ho profundament crec que he trobat la raó per la que m'agrada fer-ho, una vegada, i una altra, i una altra... sense cansar-me mai.

Tots els veterans recordem les primeres vegades que vam observar molts dels ocells que ara hem vist milers de vegades. Recordo, per exemple, quan vaig descobrir el pardal xarrec; devia tenir 12 anys i em vaig amagar amb els meus prismàtics Carl Zeiss de 8x40 que el meu pare va aconseguir rebuscant a les golfes de casa els avis (Déu-n'hi-do quins prismàtics per estar tirats allí des de feia dècades!). Era en un lloc on sempre havia vist pardals, sense prismàtics i llavors... ooopss... no eren tots iguals! Resulta que n'hi havia bastants que tenien el cap de color marró xocolata i una simpàtica taqueta negra a la galta. Ullada a la Peterson i zas! Pardal xarrec! Bimbo! Prometo que l'excitació d'aquell moment és indescriptible.

Quan ensenyes a observar ocells a persones que comencen de zero et permet reviure aquests moments en una altra persona. Apareix un estol de mallerengues, els dius que obrin la guia per la pàgina de les mallerengues i comencin a mirar.  Té casquet negre amb galta blanca? Pit i panxa grocs? Una franja negra que li creua el pit? Sempre dono pistes, mai no dono la solució final (excepte en espècies que són massa difícils pel principiant) perquè no es pot comparar el plaer d'identificar un ocell tu mateix amb que et facin una simple demo. "Mallerenga carbonera! Oh, sí! Mireu que maca! Sí, la franja negra al pit." I, zas!, un servidor reviu la sensació de quan va veure el seu primer pardal xarrec, cucut reial, ballester, pinsà borroner o tallarol capnegre, per dir alguns que recordo perfectament.



Qui s'ho passa millor mirant ocells, el profe o els alumnes? (jo sé la resposta)
Ensenyar ornitologia té les seves dificultats. No tothom té la mateixa vista, la mateixa oïda, percep els colors de la mateixa manera o és capaç de prestar atenció concentrat en el seu entorn, així que el profe s'ha d'intentar adaptar a les capacitats de cadascú. Com que sé que aquest blog també el llegeixen molta gent que comparteix aquesta afició a ensenyar ornitologia, aquí deixo uns quants punts que considero importants per ensenyar a identificar ocells a principiants.
  1. Molt important, ningú no diu tonteries, encara que al principi algú confongui un ànec amb un aligot. Punt.
  2. Dedica uns minuts ensenyant com adaptar els prismàtics, com girar l'ocular per adaptar-se a les dioptries, com mirar si porten ulleres. Són coses que donem per fetes i si no les hi ensenyen l'alumne pot passar-se tota la primera sessió mirant els ocells borrosos o quedar guenyo.
  3. Fes treballar els alumnes per tal que aprenguin a identificar els ocells. Els coneixements es consoliden molt més si un mateix se'ls treballa. Això sí, ajuda i condueix la persona en la direcció adequada. Si veus que està buscant un pinsà en les pàgines d'aus marines, fes-lo anar una mica més cap al final de la guia...
  4. No hi ha "ocells escombraria". Els estornells, tórtores turques, cotorres urbanes i tudons també tenen els seus drets i quan el principiant aconsegueix diferenciar un tudó d'un colom domèstic, salta d'alegria. Recorda't que tu també vas passar pel mateix! Presta l'atenció que sigui necessària també per aquests ocells, a més, són molt útils per ensenyar les tècniques d'identificació i ús de l'òptica perquè solen ser confiats i abundants.
  5. Remarca la importància d'una identificació correcta 100% confiable. Si hi ha un dubte raonable, com diuen a les pelis de judicis, no posem l'ocell a la llista. No passa res per ometre un ocell però, en canvi, una espècie mal identificada introdueix "soroll" a la qualitat de les dades d'Ornitho. Aquí confessaré una cosa: quan he tingut algú molt preocupat perquè se li escapava algun ocell sense identificar, he simulat no poder identificar un ocell per tal de demostrar que no passa res. I, realment, no va passar
  6. Predica amb l'exemple: introdueix sempre la llista completa de la sortida a Ornitho.
  7. Ensenya com indicar la ubicació d'un ocell a la resta del grup d'una forma que tothom el pugui localitzar ràpidament. És típic que algú hagi localitzat un ocell en un bosc, li preguntes on és i contesta: "allà, en aquell arbre". I tens centenars d'arbres davant teu. Explica que cal donar referències del paisatge que condueixin a la posició de l'ocell. Per exemple, "baixant en la vertical de la torre elèctrica hi ha un arbust que a la dreta té una pedra. A sobre hi ha un còlit gris".
  8. Introdueix la terminologia correcta (dors, carpó, casquet, etc.) sense abusar dels termes massa tècnics. Interessa que aprenguin la nomenclatura correcta però cal evitar fer-ho massa complicat.
  9. Porta un cata! El principiant segurament haurà portat uns prismàtics de pena (sí, ho sento); quan vegi un ocell bonic amb tots els seus detalls a través del cata tindrà un un autèntic shock (no cal que portis desfibrilador...).
Ara fa uns 3 anys que dono cursos amb regularitat i possiblement he format més de 200 persones, tant en l'ornitologia de camp com en el coneixement de la biologia de les aus, he tingut alumnes del rang d'edat entre els 11 anys i els 75, amb una distribució dels dos sexes, home i dona bastant equilibrada al 50% cada un. He tingut alumnes de totes les professions imaginables: estudiants, professors, mecànics, venedors, metges, psicòlegs, aturats, oceanògrafs, dissenyadors gràfics, empresaris, informàtics, cuiners, barmans, segurates, croupiers i bombers... (em falta un astronauta!), cosa que m'ha ajudat molt a veure l'afició a l'ornitologia des de perspectives diferents. Francament, mola.

En el documental Birders, The Central Park Effect, del qual ja he parlat en aquest blog (http://abeljulien.blogspot.com.es/2015/04/birders-central-park-effect.html), hi surt un personatge, una dona que es diu Starr Saphir, que porta grups de gent a mirar ocells a Central Park. Quan li pregunten si li agrada guiar grups diu "M'encanta absolutament el què faig. Podria continuar fent això durant 100 anys" i realment ho entenc.

Pot semblar repetitiu, amb el temps les preguntes que et fan són les mateixes, veus menys ocells espectaculars que si anessis a cercar ocells difícils amb altres experts, però té alguna cosa addictiva i estic segur que té totalment a veure amb el fet que el professor o guia reviu la sensació de descoberta que ell també va tenir fa molts, molts anys.


Bon birding!



 

Comentaris

  1. M'ho ben crec que t'agrada ensenyar! Ets un profe magnífic que encomana entusiasme! Amb tu les sortides de camp i les classes son un verdader plaer! Moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! La qüestió és que tot plegat sigui una bona experiència per tots nosaltres.

      Elimina
  2. Tu pots afirmar que revius aquestes sensacions...jo puc afirmar que he tingut al millor profe del món (Masteeeer!!) ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquestes floretes! Jajaja! És un plaer tenir alumnes motivades com tu.

      Elimina
  3. És genial. Jo trobo que sovint es perden en la guia. Una regla que se'm va ocórrer per ajudar. Els dic mireu l'ocell, si creieu que pesa aproximadament d'un quart de quilo en amunt, busqueu-lo en la primera meitat de la guia, és molt probable que sigui allà. Si no és així, a la segona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! No se m'havia acudit mai anar a pes... ;-) però sembla una bona estratègia per donar una primera idea. Amb el teu permís, te la plagio!
      Salut

      Elimina
  4. Oh, t'has oblidat els bombers...jeje. Salutacions Abel, i que continuis disfrutant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Tens raó! Sabia que em deixava alguna professió important. Ho acabo de canviar...

      Elimina
  5. Subscric les paraules dels anteriors comentaris que asseguren que ets un bon mestre!
    Realment, els que ens dediquem a l'ensenyament (sigui del tipus que sigui) sabem que hi ha alguna cosa màgica en la nostra professió: gaudim de veure aprendre els nostres alumnes i revivim amb ells les "primeres vegades".
    Per cert, importantíssim el punt 1! Per a qualsevol cosa que ensenyis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels comentaris. Efectivament, el punt 1 és crucial sinó induïm a la desmotivació des del primer moment però a part d'això també et puc dir que persones que el primer dia confonien un ànec amb un aligot, després deixa'ls córrer com milloren.

      Elimina
  6. De segur que ets un bon profe, d'això no tinc dubtes. Espero algun dia poder experimentar-lo.

    ResponElimina
  7. Bons consells, amb el teu permís els faig meus.

    ResponElimina
  8. Ets el millor, Abel. I punt. Segurament, sense la teva passió, molts alumnes (entre els quals m'incloc) aquest mon no ens hauria enganxat d'aquesta manera. Moltes graciès!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no sóc el millor però potser sí que sóc el millor passant-m'ho bé amb el que faig. Això potser sí!
      Una abraçada, Jesús :-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars