CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 11 de gener de 2016

Els cucuts amenacen Amèrica! Uuuhhh...

Llegeixo a la revista americana Birdwatching el següent titular:

"Eurasian cuckoos pose new threat to native North American birds", és a dir, "Els cucuts euroasiàtics plantegen una nova amenaça pels ocells natius nord-americans".
(podeu veure l'article a Birdwatch aquí).

Aquest titular m'emprenya bastant i ara us explico per què, però abans un parell de notes per qui no conegui bé la biologia del cucut:
  • El cucut europeu és un paràsit de nidificació. Això vol dir que no construeix niu sinó que pon els ous en nius d'altres ocells i són aquests (anomenats hostes) els qui alimenten el pollet de cucut fins que es fa gran i se'n va del niu. El pollet de cucut quan neix expulsa del niu els ous o pollets que hi pugui trobar i, per tant, els mata. Es queda ell sol com el rei indiscutible del niu.
  • Segons els casos, els potencials hostes se n'adonen de la trampa quan la femella de cucut ha post el seu ou i abandonen el niu. Això implica que també perden la seva descendència d'aquella posta però ràpidament fan un altre niu per no malbaratar aquella temporada de cria.
  • En els cursos m'encanta posar filmacions de documentals en les que es veu el pollet de cucut tirant els seus germanastres i escoltar els comentaris entre horroritzats i fascinats dels meus alumnes. No és per sadisme o perquè jo tingui una ment retorçada (ok, una mica malote sí que sóc) sinó perquè m'agrada mostrar que la natura no és Disneyworld i que les valoracions sentimentals humanes ens fan esbiaixar molt la nostra visió del món natural, que és molt més neutre en qüestions de sentiments.
El poll de cucut expulsa tots els ous i polls que trobi al seu niu fins quedar-se sol per rebre ell totes les atencions dels adults.
Doncs per això m'emprenya el titular. Una amenaça pels ocells natius nord-americans? Des de quan la colonització natural és una amenaça? Fa milions d'anys que les regles del joc són aquestes!

En el text de l'article encara s'abonen més a l'actitud sentimentaloide humana, referint-se als cucuts com "invasors" i "intrusos". Expliquen que un professor de la Universitat de Tennessee Knoxville ha fet una sèrie d'experiments per veure si els ocells americans estan preparats per defensar-se davant dels cucuts; va posar ous falsos, similars als de cucut, en nius de tord americà (Turdus migratorius - American Robin) i els tords se'ls han empassat com a tontos sense adonar-se que no eren seus. En canvi, va posar ous de garrapateros (un paràsit americà) en nius d'ocells europeus i aquests els rebutjaven en un 50%, demostrant que els ocells europeus estan més preparats per resistir la pressió dels paràsits de nidificació, encara que siguin desconeguts per ells.


En l'article diuen que "les espècies que no han evolucionat conjuntament amb ocells paràsits no poden defensar els seus nius davant dels intrusos i sovint pateixen una disminució de la població quan arriben els paràsits". Cert, però, repeteixo que les regles del joc són aquestes des de fa molt de temps. Al vell continent el parasitisme dels cucuts es va desenvolupar fa milions d'anys i els ocells que actuaven com a hostes han desenvolupat defenses contra els cucuts cada vegada més sofisticades i aquests, al seu torn, han desenvolupat estratègies per enganyar-los també cada vegada més sofisticades. Una guerra paràsit-hoste que no acabarà mai (i que no deixarà de fascinar mai els investigadors!).

Més enllà del mosqueig que em van provocar les interpretacions massa humanitzades de la colonització del continent americà per part dels cucuts, crec que el fenomen és extraordinari. Els cucuts se citaven a les illes Aleutianes, com la majoria d'ocells del Paleàrtic que es citen als EEUU, però és que ja han vist cucuts a Sitka, que està a la part continental més al sud d'Alaska, colindant amb la Colúmbia Britànica de Canadà. Tenint en compte que allà hi ha molt pocs ornitòlegs, cal pensar que cada cita és només la punta de l'iceberg d'un fenomen més extens (en l'article anterior del blog, curiosament, va sortir això mateix referit al picot garser gros). En realitat, els autors creuen que els cucuts ja deuen estar criant al continent americà.

També és molt interessant veure com els ocells nord-americans estan poc preparats per rebutjar el parasitisme. Evolutivament el parasitisme ha sorgit en diferents llocs del món en diferents grups d'ocells que van des d'ànecs a vídues africanes passant pels coneguts cucuts entre d'altres però, curiosament, no havia aparegut a Nord-Amèrica (sí a Sud-Amèrica) fins fa molt recentment, a una escala de temps històrica. El s.XIX hi havia només un paràsit, el Brown-headed Cowbird (Molothrus ater) que seguia els ramats de bisons per les praderes americanes i parasitava ocells només en aquest hàbitat. No va ser fins mitjans del s. XX que va "descobrir" que els jardins i altres espais oberts humanitzats li anaven de perles com a hàbitat d'alimentació i cria; llavors la població va explotar, literalment. L'altra espècie paràsita regular que hi ha a Nord-Amèrica va arribar a Florida tan tard com el 1985.

Què vol dir això? Doncs que els potencials hostes dels ocells americans no tenen gaire idea de com reconèixer els ous dels paràsits, com rebutjar-los i, en definitiva, de com defensar-se. En canvi, els ocells europeus, que durant milions d'anys han estat parasitats per cucuts, ho tenen bastant més clar.

I després de tot això la gran pregunta que se'ns planteja és: per què si els cucuts no fan niu la pel·li "Alguien voló sobre el nido del cuco" es diu així? (aquesta no us l'esperàveu, oi?).

Bon birding!









5 comentaris:

  1. A mi també em va cridar força l'atenció, quan vaig veure per primer cop aquest comportament del cucut al documental: "Nomadas del viento".

    ResponElimina
  2. Els ocells americans hauran de seguir la regla d'or de la supervivència: adaptació.
    L'espècie que no desenvolupi estratègies per evitar ser parasititzada i per identificar els ous paràsits ho te malament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, però t'asseguro que les desenvolupen (per força i d'una forma penosa, però ho fan).

      Elimina
    2. Ostres! Quin embolic amb el verb parasitar! Ho sento, és parasitada no parasititzada. Es veu que ahir tenia son!

      Elimina