CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimarts, 26 de gener de 2016

Laberints per ocells, on és la sortida?

És curiós que els ocells tinguin una prodigiosa memòria de l'espai i en canvi moltes vegades quedin atrapats en llocs insospitats. Mallerengues, còrvids i picots, per posar només alguns exemples, són capaços d'emmagatzemar dotzenes o centenars d'aglans i bocins de menjar en esquerdes i forats per recuperar-los quan la gana apreta. Aquest comportament ha estat estudiat en detall en algunes espècies i s'ha vist que la memòria que tenen els ocells per recordar on han deixat l'aliment ultrapassa molt, molt de llarg la nostra pròpia. Tenen, per tant, una extraordinària memòria de l'espai (en un altre post parlaré d'això i els experiments que s'han fet per investigar-ho) però aquí el que vull és comparar-ho amb una altra cosa que sembla relacionada en la qual els ocells, senzillament, semblen tontos...

Existeixen diferents tipus de trampa d'embut, utilitzades avui en dia per capturar ocells amb finalitats d'anellament científic i que originalment, com és lògic, van ser dissenyades per dur-los a la cassola, en les que els ocells entren en una gàbia o estança conduïts per algun sistema que sembli un embut i després, ooopsss..., no saben sortir.

En la trampa que us presento en el vídeo següent, els ocells s'acostumen a entrar a menjar el seu aliment (cacauets, pa, gra, el que sigui) mentre deixem les parets de la gàbia obertes. Moltes vegades presenten una certa recança, fins i tot quan tot està obert, però quan s'hi confien acaben utilitzant la potencial trampa com una menjadora normal i corrent. De fet, a vegades t'hi trobes autèntic overbooking! Quan decidim que els volem capturar, tanquem les parets i deixem només una entradeta a la part inferior a la que condueixen les parets de la part inferior, com si fossin un embut.

Després del corresponent període de sorpresa en que els ocells no saben com entrar, acaben descobrint l'obertura i entren a l'interior per accedir a l'aliment però... ooopsss... llavors no saben sortir. Revolotegen amunt i avall, s'esveren i no troben la sortida. Em pregunto per què i no acabo d'entendre-ho.

Mireu la meva meravellosa trampa d'embut, amb un pardal molt espavilat que sap entrar però no ha sabut sortir.


 

Òbviament, després li retornem una llibertat merescudament guanyada.


I atenció, no cal dir-ho, però per si algú té temptacions malintencionades, aquests paranys no es poden fer servir per capturar ocellets per altres finalitats que no siguin l'anellament científic. Tot i que ja sé que els lectors d'aquest blog sou gent més que decent, si algú transgredeix aquesta norma se les haurà de veure amb mi...

Bon birding!

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. però ja sé que els lectors d'aquest blog sou legals al màxim o sigui que no pateixo! :-)

      Elimina
  2. Amb tu...i amb el Cos d'Agents Rurals! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar! A cadascú li surt la seva deformació professional... jajaja!

      Elimina