CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 21 de març de 2016

Matar un rossinyol

En aquest blog m'he fet ressò sovint de pelis relacionades amb ocells, ornitòlegs i ornitologia. Vull comentar una aquí on la referència als ocells és força tangencial però la peli és tan bona que no me'n puc estar; a més, la referència ornitològica és força romàntica.

Sempre m'havia cridat l'atenció el títol de la peli "Matar un ruiseñor", de la qual sabia que tractava d'un advocat que defensa un home negre durant els anys 1930 al Sud d'Estat Units que ha estat acusat falsament d'una violació però no havia sabut mai a què venia el títol (malgrat que havia vist la pel·lícula feia molts anys).

"Matar un ruiseñor", amb el títol original de "To kill a Mockingbird" està basada en la novel·la del mateix títol de l'escriptora Harper Lee, morta recentment. Amb aquesta primera novel·la seva, Harper Lee va guanyar el premi Pulitzer i sembla que no va tornar a publicar pràcticament res en la seva vida (cria fama i posa't a viure!).

La peli és una autèntica meravella, tant des del punt de vista cinematogràfic com des del punt de vista de denúncia social del racisme estúpid de l'època més dura de la segregació racial als USA. El film és de l'any 1962 i l'acció transcorre el 1932, quan els negres americans eren considerats gairebé esclaus en els estats del sud. La protagonitza un magnífic Gregory Peck que sap trobar el punt exacte del seu personatge: creïble sense estridències, lluitador sense enarborar banderes ni voler semblar el salvador de la causa racial... Senzillament magistral. El fil argumental, a més, està conduït per la visió de tres nens que enllacen tots els elements del film, cohesionant-los d'una manera molt intel·ligent i original. Gregory Peck va dir molt sovint que aquesta era la peli de la seva carrera que més li havia influït i que pensava en ella pràcticament cada dia de la seva vida.

Atticus Finch (Gregory Peck) en una escena del film amb el personatge que representa la seva filla, central en el film.
Atticus Finch al judici on defensa l'home negre acusat falsament de violació.
No crec que sigui un spoiler si dic que el negre és declarat culpable per un jurat popular format només per blancs i que ja des del principi es veu que té totes les de perdre. L'home negre, per tant, trinxa de mala manera, es fa un retrat magnífic de la societat rural blanca, pobra, miserable (els blancs no són terratinents, són grangers de molts pocs recursos i ignorants), amb totes les contradiccions i prejudicis que això representa. Però i el rossinyol, què?

El rossinyol és un símbol. Al principi hi ha un diàleg a taula amb Gregory Peck i els nens on ell els explica com el seu pare li va regalar la seva primera escopeta. Quan l'hi va donar li va deixar molt clar que amb aquella escopeta podia matar animals que es menjaven les collites, incloent-hi ocells que podríem considerar plagues com els "grajos" (diu en la versió en espanyol, blue jays, diu en la versió original) però que sobretot, sobretot, no mati mai un rossinyol (mockingbird, en l'original) perquè els rossinyols canten i la seva única finalitat és alegrar-nos la vida fer-nos feliços amb els seus cants melodiosos. "És un pecat matar un rossinyol".

En una de les últimes escenes del film, queda ben clar que el rossinyol simbolitza la innocència i que, per tant, matar un rossinyol seria com matar la innocència d'una forma gratuïta.

Hi ha diferents espècies de Mockingbirds, el més estès és el Northern Mockingbird (Mimus polyglottos) i, si bé no crec que la novel·la o pel·lícula filin tan prim, segurament és l'espècie a la que fan referència. És un ocell amb una característica molt clara: el seu repertori vocal és extraordinari, amb cants i reclams variats de tota mena. En espanyol els Mockinbirds es diuen "sisontes" o "cenzotles", així que encara que ornitològicament la traducció de mockingbird com a ruiseñor no sigui la més adequada no sé com hauria quedat que la peli s'hagués titulat "Matar un sisonte"... Per tant, és clarament una bona elecció haver reconvertit el nom d'un ocell americà amb cant melòdic i variat en un altre europeu de les mateixes característiques.

Com el nostre rossinyol, el "mockingbird" és discret de coloració però un autèntic mestre del cant. (Font: wikipedia)
En la peli hi ha algunes referències ornitològiques més. D'entrada els ocells "dolents" són els Blue Jays (Cyanocitta cristata), que els descriuen com a plaga i que sí que està justificat matar-los. Això m'empipa una mica perquè aquest còrvid és tremendament intel·ligent, a més d'una autèntica meravella estètica i un regal pels sentits amb la seva combinació de colors blaus i turquesa. Què hi farem...

Però una altra possible referència ornitològica em sembla molt curiosa. El nom del protagonista és Atticus Finch. Els "finches" en anglès són els fringíl·lids (pinsà=Chaffinch, cadernera=Goldfinch, i un llarg etc..) així que el protagonista es diria alguna cosa així com Atticus Pinsà. És premeditat? Va triar Harper Lee un nom d'un personatge amb nom d'ocell per alguna raó? No crec que la tria del nom d'un personatge sigui a l'atzar, o sigui que hi ha d'haver alguna raó per tal que Harper Lee triés aquest nom però no crec que ningú ho esbrini mai.

Doncs bé, aquí ja heu tingut algunes referències ornitològiques més en el cinema. És curiós que quan t'hi fixes resulta que els ocells formen part de la nostra cultura amb més intensitat del que semblaria a primera vista.

I ja ho sabeu, aquesta primavera, quan d'aquí a pocs dies torneu a escoltar els rossinyols, penseu que el seu can melodiós està aquí per alegrar-nos la vida i que representa la innocència en el seu estat més pur. Sobretot, sobretot, no en mateu pas cap.

Bon birding!

4 comentaris:

  1. Gran pel·lícula i gran ocell cantaire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un peliculón. La posen el número 25 de les 100 millors pelis de la història. Totalment justificat.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Fas cara d'haver-la vist el mateix dia que jo i al mateix lloc... ;-)

      Elimina