CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 28 de març de 2016

Nius: no puc esperar! (2)

Continuant amb les notes sobre com trobar nius i responent a la meva impaciència per tal que ja arribi de ple l'època de cria i pugui dedicar-m'hi a plaer, continuem aquí parlant d'un altre estatge del cicle biològic de cria en el que la recerca de nius agafa un caire diferent.

Polls al niu
Aquest és el moment en què és més fàcil trobar nius. Els adults tenen el seu instint maternal desenvolupat al màxim, estan lligadíssims a la seva prole i la motivació per tenir cura dels pollets els porta a ser menys amagadissos i curosos per ocultar el niu de mirades no desitjades, cosa que jugarà a favor nostre a l'hora de tenir més pistes per trobar-los

Tal i com havíem dit abans, oblidem-nos dels mascles cantant i, en aquest cas, esperem trobar l'adult amb menjar al bec (que també anomenem becada). De la mateixa manera que fèiem quan vèiem que volien construir niu, esperant on anaven, enretirant-nos uns metres si la distància de seguretat semblava trencada... fem ara exactament el mateix. Hi haurà, però, una important diferència aquí. Segurament la motivació per alimentar els polls farà que tolerin molt més la nostra proximitat; si bé veurem l'ocell nerviós, excitat i vigilant, estarà molt clar que té presa la decisió d'entrar a alimentar els polls a tota costa.
Cal, com sempre, ser prudent, no forçar la màquina, tot deixant que l'ocell amb becada arribi a considerar que la distància a la que ens retirem nosaltres és prou segura per tal que ell pugui entrar al niu sense perill.

En aquest estat estatge -i sense que això sigui excusa per res- és també quan els ocells són més tolerants a les molèsties. El poderós lligam que els uneix amb la seva descendència, unit als potents senyals que representen els crits i les boques taronges dels polls, disparen en els adults uns instints completament irresistibles per seguir tenint cura d'ells. El perill d'abandó del niu era molt més alt quan hi havia ous que ara que hi tenim polls.

Una altra cosa és tocar els polls. Des del punt de vista de la susceptibilitat que generem en els adults, no hi ha problema per tocar-los; no els avorriran per haver-los tocat, no passa res si noten la nostra olor, etc. però hi ha diverses qüestions que cal tenir en compte. En primer lloc, no tenim per què tocar els polls! Sembla bastant bàsic. Només apartant una mica el material de l'entrada i mirant bé, gairebé sempre podem comptar el nombre de polls sense problemes. Sempre que puguem intentarem comptar els polls perquè això ens donarà informació sobre la productivitat del niu, especialment si després introduïm les dades a www.nius.cat.

En segon lloc, si els volem anellar òbviament els haurem de treure del niu, posar-los l'anella i prendre notes però com sempre, hem de tenir en compte que l'operació ha de ser ràpida; uns minutets com a molt i punt. Mentre els toquem, no dubteu que els adults, tant si els veiem com si no, estaran observant-nos en tot moment, amatents a les nostres operacions. Rapidesa seria la paraula clau.

Cal dir que els polls d'algunes espècies tenen el costum de saltar del niu força abans de ser capaços de volar, així que cal ser molt prudents a l'hora d'inspeccionar un niu on veiem polls que ja estan coberts de plomes. Bitxacs, cueretes, mosquiters i altres poden saltar quan encara els falten ben bé 2 o 3 dies de desenvolupament per ser autònoms. Això pot no ser cap problema si el lloc on són és prou segur: els adults els aniran alimentant, encara que sigui pel terra i normalment en un parell de dies els polls seran capaços de fer els seus primers vols, òbviament d'una manera poc habilidosa.

Us deixo aquí unes fotos d'un dels ocells als quals m'agrada més trobar-li el niu, el siboc. És un autèntic repte trobar aquest ocell que es queda immòbil al terra mentre cova els ous o dóna escalfor als pollets. En l'estatge amb polls, pot aguantar la presència de l'observador fins i tot a tocar, a només mig metre de distància sense aixecar-se, confiant en que el seu plomatge críptic no el delati. Trobar-los moltes vegades és com buscar una agulla en un paller (ok, no tant quan ja saps alguns truquets) però la satisfacció que obtens quan el trobes és d'escàndol.



Els pollets de siboc són molt críptics. Per acabar-ho de complicar, un cop el niu ha estat descobert, el canvien de lloc (sembla que fent caminar els polls fins el nou emplaçament), així que et toca tornar a buscar l'agulla en el paller!
 www.nius.cat
Com vam comentar en el primer article sobre nius, s'aprèn moltíssim seguint la vida íntima dels ocells en el període de nidificació. Comportaments, reclams i altres aspectes que ens són desconeguts dels ocells se'ns posaran de manifest. Només per això, ja val la pena fer l'exercici de buscar nius però podem portar la nostra afició a un altre nivell si, a més, introduïm les dades en projectes de ciència ciutadana que en facin seguiment i això a Catalunya es diu www.nius.cat.

Com sempre, la unió fa la força i en aquests moments hi ha 1.300 nius d'unes 100 espècies diferents que han de permetre fer un seguiment potent dels ocells a Catalunya. Dates de posta, nombre d'ous, polls envolats, èxit de nidificació... tot això són variables que es poden calcular amb la informació del Projecte Nius, comparar-les en el temps i, per exemple, correlacionar aspectes ambientals amb el resultat de la cria.

Com us podeu imaginar, un servidor, niu que troba, niu que entra al Projecte Nius. He posat tots els nius que tenia històricament en els meus quaderns de notes per tal que passin a la posteritat (puc afirmar orgullós que els 16 nius reportats de mosquiter pàl·lid gairebé tots són meus) i, per cert, ara em maleeixo per no haver pres millor les notes perquè n'he hagut de deixar fora uns quants en els que la informació no era gaire fiable, especialment la localitat.

Així que ja ho sabeu, entra la primavera, els ocells estan ja "on fire" aparellant-se -de fet, algunes espècies primerenques ja estan a tope- i en molt poc temps això serà un bullici d'ocells esverats fent allò que la pressió de la selecció natural els motiva més a fer: transmetre els seus gens a tota costa.

Bon birding!  

3 comentaris:

  1. Molt interessant Abel. Per cert, una pregunta, els enganyapastors alimenten als polls únicament per la nit?
    I una dada et diré, a nius.cat, de moment, l'únic seguiment de papamosques gris que hi ha és el que vaig poder fer fa 3 anys, cosa de la qual estic orgullòs jajaja. Aquí el tens, va ser un seguiment molt complet: http://www.nius.cat/intents-cria/2791/

    ResponElimina
    Respostes
    1. En principi només de nit. No he sentit mai que ho facin de dia. Sí que hi ha un error freqüent amb lo de canviar el niu de lloc i és que molta gent pensa que ho fan tant si hi ha ous com polls i en realitat només ho fan amb polls.
      Perfecte lo del papamosques gris! No he trobat mai cap niu d'aquest ocell. Enhorabona!

      Elimina