Què tenen en comú caixes niu, picots, àguiles pescadores i oques egípcies?

Com, de fet, tots els altres ocells, aquestes espècies tenen en comú que intenten sobreviure amb el màxim d'avantatge per elles i no s'estan de punyetes (perdó) si per aconseguir-ho han de perjudicar, desplaçar o fins i tot matar les altres espècies.

Continua llegint per veure què dimonis està passant aquí (Foto: Kayleigh Brookes a la web de la reserva de Rutland, UK).
  
Ja hem dit des d'aquí moltes vegades que la natura en estat salvatge no és una peli de Disney; els animals no viuen feliços en harmonia sinó que hi ha una competència ferotge entre les diferents espècies i, moltes vegades, també entre individus de la mateixa espècie. En ocasions algú em veu com un tipus una mica recargolat i que sembla que gaudeixi ensenyant com els animals es mengen els uns als altres sense contemplacions però us asseguro que senzillament crec que cal mostrar les coses com son. Per exemple, vaig penjar un post al blog que va fer que molta gent comencés a mirar els bernats pescaires amb uns altres ulls... (http://abeljulien.blogspot.com.es/2015/03/mobbing-bernats-pescaires.html). La veritat és que la vida a la natura és duríssima per als ocells; a més, a nosaltres -amb un complicat cervell que vessa emocions i sentiments- ens corprèn veure com un animal en mata un altre sense que cap sentiment es faci aparent (ni positiu ni negatiu).

Un cas molt curiós és el dels picots depredant sobre caixes niu. El cap de setmana passat, en les xerrades al voltant de l'assemblea de l'ICO, vam poder assistir a una xerrada de'n Miquel Gómez i altres membres del GACO (Grup d'Anellament Calldetenes-Osona) en la que ens va parlar -i insistir molt- dels problemes de predació de les caixes niu. Va parlar de lirons grisos, rates cellardes, esquirols i altres animals que depreden ous o polls de les caixes sempre que tenen ocasió però, sobretot, va parlar de picot garser gros liquidant a plaer niuades senceres. De fet, engullint els pollets de mallerengues o pardals com si fossin canapés.

Quan els picots aprenen que dintre les caixes niu hi ha teca, encara que no poden accedir a l'interior del niu perquè ells són massa grossos, no tenen cap problema a taladrar els voltants del forat per fer-lo tan gran com sigui necessari per poder-hi passar ells. Quan un picot aprèn que una caixa niu també és un restaurant a la carta, no deixa ni un niu sencer en el seu territori. Tant és així que el GACO protegeix l'exterior de les seves caixes amb una placa dura davant l'entrada de les caixes que impedeix que els picots la puguin foradar. Quan ho explicaven vaig pensar que sempre podrien foradar la caixa per darrere o per on els vingués de gust (no cal pel forat existent) però sembla que els picots encara no han pensat en aquesta estratègia. En Miquel va insistir molt que si teníem un problema de predació a les caixes havíem de solucionar-lo sí o sí. I si no el podíem solucionar, havíem de treure les caixes niu. M'afegeixo amb insistència a aquesta recomanació.

En aquest vídeo podeu veure com una webcam en un niu de mallerenga blava registra amb detall com un picot garser gros depreda tots els polls. Encara que gairebé mai ho puguem veure, aquesta és una escena freqüent al bosc, protagonitzada per picots, rates, lirons...



Entrant ja en el gènere de zombies, terror i gore pujat de to, aquí podeu veure com un Picot de Gila (Melanerpes uropygialis), un picot nordamericà, ha descobert que el cervell dels pollets és una menja exquisida i... els taladra el crani per xuclar el cervell. A partir del minut 1:20, en què es veu molt bé com es carrega l'últim pollet, haig de dir que fins i tot m'ha impressionat a mi, un tipus curtit en tota mena de batalles.



 Tot això -i uns quants vídeos més que he trobat però que no incloc per no saturar-vos- entra dintre del que un servidor ja coneixia. Al llarg dels anys he trobat dotzenes de nius depredats (siguin nius naturals o en caixes niu) i també ocells expulsats del niu per altres que volien ocupar la cavitat i no tenien pietat a tirar ben lluny els ous o polls de l'ocupant anterior. Fa uns dies, uns pardals xarrecs estaven molt ocupats en aquesta tasca, entrant en un niu de mallerenga blava amb molt males intencions.


Però el que mai, mai de la vida he vist i, de fet, ni se m'havia acudit hauria estat... uns ànecs carregant-se un niu d'àguila pescadora per ocupar-lo ells!

L'oca egípcia és un ocell que en estat natural habita a l'Africa, al sud del Sahara (i molt poc a Egipte, precisament) però el trobem sovint a Europa com espècie escapada o com a descendent d'individus introduïts als parcs centreuropeus. És un ànec que cria per les alçades, en forats d'arbres, cruïlles de branques gruixudes, plataformes, etc.

Doncs bé, a la reserva de Rutland (on se celebra la famosa Bird Fair) tenen un problema perquè se'ls han establert oques egípcies que s'han encapritxat dels nius artificials d'àguila pescadora. Aquest any, les àguiles ja havien fet la posta i havien començat a covar quan, de sobte, una parella d'oques egípcies va començar a disputar el niu. Baralles amunt, baralles avall, en el mateix niu o en la llacuna, àguiles i oques se les van tindre ben fortes. Finalment les oques van aconseguir prendre possessió del niu, van tirar els ous i les àguiles van haver de marxar. Sembla que això és cada vegada més freqüent i moltes reserves amb àguiles pescadores (algunes d'elles creades precisament per reintroduir aquest ocell) s'estan veient amenaçades per les oques egípcies.

Teniu una excel·lent seqüència de fotografies i un vídeo que documenta tot el procés a la web de la reserva de Rutland. Val la pena que ho veieu (i aquest és apte per tots els públics!).

http://www.ospreys.org.uk/walk-like-an-egyptian/

Bon birding!

Comentaris

  1. Tela, quina moguda les oques! Un joc d'ous, això de la reproducció dels ocells (i les nostres interferències associades...: caixes niu, "control de predadors", plataformes de nidificació, espècies introduïdes...)

    ResponElimina
  2. Sí, sobre les nostres interferències cal dir que si no controlem bé què fem l'efecte pot ser precisament el contrari del que busquem.

    ResponElimina
  3. Lo dels picots, ja ho havia escoltat alguna vegada, i encara i així és difícil de creure, però lo de les oques ! Això si que és heavy ! Potser hauríen de contractar algún caçador, perquè no pot ser que una espècie invasora perjudiqui a una autòctona, a sobre d'estar en perill... Bona entrada Abel !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sembla que lo dels picots és molt freqüent segons la localitat. Els del GACO van haver de protegir totes les caixes niu per aquest problema. I lo de les espècies invasores, totalment d'acord, s'hauria d'acabar amb elles tan aviat com es detectin. El problema és que després ja no pots; ja em diràs qui és el guapo que ara elimina les cotorres a les nostres ciutats. Impossible!

      Elimina
    2. Ja veus, jo de fet, he vist fotos de cotorres de Kramer prenent i instal·lant-se en nius de Xoriguer Petit... Una cosa, es que un ocell com la Tórtora Turca, arribi sola, en un lloc en el que no ha estat mai, i començi a reproduirse. Una altra cosa, és que una persona arribi aquí amb tot el seu morro, amb una cotorra, i per alguna raó acabi al carrer. Jo aquí a Barcelona he arribat a comptar 7 tipus de cotorres diferents : la Cotorra Mitrada, La Cotorra de cap blau, la Cotorra de cap roig, la Cotorra de Nanday, la Argentina, la de Kramer (i el Lloret de Senegal, que no l'he vist mai). Si només treure una espécie, és complicat de nassos, imagina't set !

      Elimina
    3. Sí, les ciutats -i en el nostre cas BCN principalment- són una font brutal d'entrada d'exòtiques. En l'última RCO (Revista Catalana d'Ornitologia) de l'ICO hi ha un article molt bo (llarg i espès però molt bo) sobre les raons per les que aquests ocells aconsegueixen colonitzar nous llocs. També deixen clar que quan s'han estès massa ja les tens de per vida i no pots fer res.

      Elimina
  4. Se m'ha fet molt dificil i culpidor veure tot el video. Però la natura es molt bonica però també molt cruel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ho dic: la vida dels ocells en estat salvatge és duríssima, tant per les preses com pels propis predadors.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars