Identificació de cants amb "l'escolta profunda" de Don Kroodsma

He quedat gratament impressionat després de llegir una entrevista -que se m'ha fet francament curta- a Don Kroosma a la web del Cornell Lab for Ornithology. No podia ser d'una altra manera: Kroodsma és un dels grans en l'estudi dels sons d'ocells!

Anava a comentar-la i explicar-la al blog però m'he trobat que era molt difícil fer-ho i que per entendre les coses és millor llegir-les de primera mà, així que he agafat i l'he traduït d'una revolada per tal de satisfer la vostra curiositat, estimats lectors del blog...  Kroodsma diu algunes coses que no se m'havien acudit mai i ara em semblen totalment òbvies.

Kroodsma és un autor prolífic que ha escrit tant llibres científics que han fet grans aportacions al coneixement de la funció del cant dels ocells com unes excel·lents sèries de llibres divulgatius per aprendre a identificar cants.

L'entrevista original la podeu trobar aquí https://www.allaboutbirds.org/learn-bird-songs-by-listening-deeply-qa-with-don-kroodsma/

I aquí teniu la versió catalana.

Aprendre cants d'ocells escoltant profundament: preguntes i respostes amb Don Kroodsma 

Aprendre a reconèixer els ocells d'oïda pot semblar molt difícil per al principiant però és una cosa que Don Kroodsma ha estat fent durant mig segle. Li hem preguntat a l'autor i expert en el cant dels ocells que ens expliqui com algú pot iniciar-se en aquesta habilitat essencial per al birding. Kroodsma ens aconsella començar frenant i prenent-se el temps d'escoltar els ocells com a individus.

Com podem començar a familiaritzar-nos amb els cants dels ocells?

Don Kroodsma: Suggereixo que ho feu de la mateixa manera que arribem a conèixer la gent. Suposa que et trasllades a una nova ciutat i vols saber qui és qui. Començaràs coneixent les persones una a una, començant potser amb el veí, i coneixent-lo de forma que rarament -o mai- el confondràs amb una altra persona. Llavors tu "aprens" la següent persona. No començaries en un auditori amb 100 persones juntes i anar corrents d'una a l'altra. Jo pregono que ens "identifiquem amb" els ocells més que només "identifiquem" els ocells.

Pot explicar-nos més què vol dir amb això de "identificar-nos amb els ocells"?

DK: Quan intentem identificar ocells sovint estem fent una llista i només compta l'espècie. Aquesta és una diferència molt important sobre la forma en la que jo m'aproximo als ocells. Jo escolto d'una manera en la qu ecada individu compta perquè cada individu és diferent; cada individu està dient una cosa diferent i és molt interessant escoltar-lo en aquesta mena de detall. Jo us diria que agafeu una espècie que ja conegueu, com una mallerenga o un pardal melòdic (Melospiza melodia) [que suggereixo que aquí podríem canviar per la merla o el pit roig]. Per una merla ala-roja (Agelaius phoeniceus) [canviem-la aquí per un simple rossinyol bord] podríeu seure al costat d'uns aiguamolls i observar individus concrets. A les meves guies Backyard Birdsong hi ha lliçons sobre com escoltar individus de moltes espècies.

Quin exemple posaries d'escoltar a individus?

DK: Un pardal melòdic té uns vuit cants diferents. En lloc de desenvolupar alguns truquets superficials per identificar un pardal melòdic, seu i escolta un individu i escolta com fa un cant particular una vegada i una altra; finalment, després de potser 10 a 20 repeticions canviarà a un altre cant. Així aprens com un ocell individual s'expressa ell mateix. Fas això amb un parell de pardals melòdics més i entendràs prou bé els pardals melòdics com per no confondre'ls mai més amb cap altra espècie. A mesura que escoltes els ocells en aquest nivell de detall -que jo anomeno "escolta profunda"- un rere l'altre arribes a conèixer aquella espècie i les seves variacions. El que fas és escoltar a un nivell diferent, els ocells un a un i llavors la identificació de "l'espècie" esdevé fàcil.

Les persones amb alguna formació o habilitat musical són millors fent escoltes detallades?

DK: Possiblement, però jo més o menys vaig fer algunes classes de piano quan era nen, però no faig música i això no és cap problema. Crec que és millor senzillament tenir "memòria auditiva", una habilitat per escoltar un so i reconèixe'l un altre cop o saber que és diferent d'algun altre.

Podem millorar la nostra memòria auditiva?

DK: Fer gravacions de so és una forma de fer-ho. M'encanta gravar perquè és com si l'ocell estigués posat sobre la teva espatlla cantant-te directament a l'orella. Llavors m'agrada mirar aquells mateixos cants en espectrogrames perquè crec que es pot dir que estic escoltant el so amb els meus ulls, que estan molt més ben ensinistrats que les meves orelles. Quan veig i escolto el cant al mateix temps, els ulls ensenyen a les orelles com escoltar i viceversa. També pots utilitzar paper i llapis per fer un esbós sobre el que l'ocell està fent amb el cant per trobar unes pautes en el cant: potser una llarga línia recta per un xiulet, o unes curtes línies barrades per un rateig, etc.; de fet, crec que ja fem això mentalment. Fent un esbós visual de la pauta reforça allò que escolten les orelles.

Has estat estudiant els sons d'ocells durant gairebé 50 anys, què és el que et va fer començar?

DK: L'estiu de 1968, el llavors director del Cornell Lab, Sewell Pettingill, ensenyava ornitologia a l'estació biològica de la Universitat de Michigan i em va demanar que gravés uns quants sons d'ocells per la Biblioteca de Sons Naturals del Lab (actualment la Macaulay Library). Tal com diuen, la resta és història! Fins i tot després de tot aquest temps, com més n'aprenem, més me n'adono que menys sabem sobre el cant dels ocells. Però al final, trobo que és immensament satisfactori seure en un lloc, potser amb els ulls tancats, i escoltar tot el que estant dient els ocells al voltant però no només per saber qui ho diu sinó també per saber, encara que sigui una mica, què estan expressant amb el seu cant.

------------------

Doncs després de llegir això m'han vingut al cap algunes idees. Realment no recordo haver fer gaire això d'escoltar repetidament un individu intentant trobar diferències entre els cants que va repetint però com que sóc un noi aplicat avui mateix he sortit ben d'hora a pardalejar i a les 6:30 del matí m'he parat a escoltar un tallarol de casquet que cantava a plena intensitat prop de Torre Marimon.

El primer problema que m'he trobat és que estaven tots els ocells del veïnat autènticament on fire, especialment rossinyols, merles i pit-rojos, cosa que feia força difícil aïllar el cant del tallarol. Potser he estat 10 minuts escoltant aquell individu i no he notat cap canvi substancial però quan he tornat a passar pel lloc, al cap de mitja hora, realment havia canviat l'estil, lleugerament més pausat i menys impetuós (fenomen habitual que es coneix com el "cant de l'alba").

Amb tot això he estat també buscant un niu de rossinyol que se'm resisteix des de fa dos dies. Veig els adults que entren amb becada (menjar al bec) en uns arbustos i surten amb el bec buit, senyal òbvia que hi ha un niu amb polls. Doncs bé, crec haver examinat cada branca d'aquells arbustos i no he trobat el punyeter niu... però el que vull comentar aquí està relacionat amb els sons.

El niu el vaig detectar escoltant el reclam de xiulet que fan la parella de rossinyol quan interaccionen, és un xiulet característic, net i clar. Sempre que escolto aquest xiulet em paro un moment perquè el rossinyol (possiblement la femella) li està dient a l'altre alguna cosa. I molt sovint és alguna cosa relacionada amb la cria o l'aparellament. En aquest cas li estava dient "ei, para de cantar que aquí hi ha un intrús prop del niu". Quan m'he acostat al niu també sentia, en aquest cas el mascle, fent un altre reclam, un "rooocc" característic que també vol dir una altra cosa, i que jo interpreto com una alerta de certa intensitat. En aquest enllaç de xeno-canto teniu una gravació en la que s'escolten els dos reclams que he esmentat aquí: http://www.xeno-canto.org/281401

Explico això perquè no deixa de ser una altra versió del que diu Kroodsma sobre la interpretació del llenguatge dels ocells que, en aquest cas, serveix per trobar el niu. O no...

Bon birding!