CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Aturem la massacre!

Els últims anys hi ha hagut profusió de notícies sobre un fet escabrós que se sabia des de fa molts anys però que encara ningú no s'havia decidit a aturar. Em refereixo a la massacre d'ocells migradors que es produeix a la conca mediterrània, especialment al centre i est (cosa rara, per una vegada nosaltres no estem en la pitjor part de l'escenari).

A les illes del Mediterrani i a la costa nord africana es maten il·legalment uns 25 milions d'ocells cada any. Xipre, Creta, estret de Messina, Egipte i el Líban són autèntiques trampes mortals per als ocells. Si aquí ens escandalitzem quan trobem alguns il·legals amb xarxes japoneses capturant indiscriminadament qualsevol tipus d'ocell (fet cada vegada menys freqüent) ens agafaria un infart si veiéssim què està passant en aquests indrets esmentats.

Milers d'oriols són capturats cada any en migració (Font: Birdlife)

Llegeixo a la revista Birdwatch que la filera de xarxes japoneses a la costa egípcia pot arribar a tenir... 650 kms! gairebé sense espais intermitjos lliures de xarxes. Lògicament, la quantitat d'ocells de totes les espècies que es capturen aquí van des d'ocells comuns a migrants, rapinyaires, aus nocturnes... i tot va a parar a la cassola! On no hi ha xarxes japoneses hi ha milers de caçadors d'escopeta que maten àguiles imperials, falcons camarojos, capons reials, martinets de nit, blauets o cigonyes. De fet, agafeu la guia d'ocells i segur que totes les espècies han estat liquidades amb xarxes o amb escopeta en les zones esmentades.

Cigonyes exposades després de ser matades en migració pel Líban (Font: Raptor Politics)

Autèntic impresentable la mar d'orgullós després d'haver matat un voltor en migració pel Líban (Font: Raptor Politics)
No cal dir que tot això està prohibit. Tots aquests països tenen lleis estrictes que marquen bé quines formes de captura es poden fer servir, les èpoques de caça, les restriccions en reserves i parcs naturals... En realitat, la legislació al Líban és modèlica. jajaja! fa riure (per no plorar, òbviament). Ningú no compleix les lleis, els governs no tenen recursos per fer-les complir i els policies de torn miren cap un altre costat quan troben aquests caçadors il·legals. De fet, molts d'ells també són caçadors o sigui que no es pot esperar res d'ells, ni de les autoritats, ni de ningú, ni tan sols de la població, que veu això com una activitat tradicional que no fa cap mal.

Si voleu que us vinguin arcades -o vomitar directament- poseu a google "ambelopoulia", el nom del plat tradicional, estil "pajaritos fritos", que se serveix profusament als bars i restaurants de Xipre. Són ocellets (tallarols de casquet, pit rojos, mosquiters, tords) adobats, en escabetx, rostits o bullits que se serveixen sols o acompanyats amb altres delicadeses locals. Es mengen sencers, amb ossos i tot. 

 
Ambelopoulia, versió xipriota dels pajaritos fritos que a Xipre es consumeix a gran escala.


Després ens preguntem per què algunes espècies estan disminuint les seves poblacions. Està clar que la pèrdua d'habitat a Europa i les sequeres i destrucció d'hàbitat a les zones d'hivernada són fonamentals per entendre la davallada de molts ocells però la massacre que es produeix durant la migració pel Mediterrani és el toc de gràcia, l'estocada final que esborrarà definitivament algunes espècies d'ocells de la nostra fauna.

A Europa i a la resta del món conscienciat per la protecció dels ocells s'estan duent multitud d'accions de pressió sobre els governs i de recaptació de fons per dur a terme campanyes en les zones conflictives. La BirdFair l'any passat, la marató Champions of the Flyway d'Israel, escriptors com Jonathan Franzen i altres estan posant en marxa iniciatives per aturar la massacre. En el recent Delta Birding Festival, el carismàtic ornitòleg israelià Yossi Leshem ens explicava que els diners recaptats cada any per la marató Champions of the Flyway es destinen a emprendre actuacions en els diferents llocs on hi ha la problemàtica. Segur que aquestes actuacions acabaran donant els seus fruits, no d'una forma immediata però estic convençut que en els propers anys començarem a tenir bones notícies.


I què hi farem, ja sabem que tot això són activitats tradicionals, com torturar un toro amb una llança. Però aquest ja és un altre tema...


4 comentaris:

  1. Un drama, un autèntic despropòsit. Però una mica de crítica, aquí avui en dia, creient-nos capaços de criticar aquestes costums nefastes, encara prevalen moltes costums igual d'horribles. Seguim permetent autèntiques massacres de tórtores, guatlles, tudons, tords, etc. Seguim perseguint guineus com prehistòrics i matem els conills que augmenten localment les seves poblacions per absència de depredadors (clar, ens els carreguem). Sentim la necessitat de limitar les poblacions de senglar, cèrvol i cabirol per que no competeixin amb el bestiar domèstic i, siusplau, per què no se'ns creuin a les nostres infinites carreteres, només faltaria que els animals grans puguin creuar les carreteres lliurement.
    I així un llarg etcètera. Potser primer podríem mirar d'eliminar les aberracions que es produeixen cada dia als nostres camps, i després abordar les desgràcies exteriors. Quina diferència hi ha entre una cotxa cua-roja i un tord en termes de conservació? I entre un oriol i una guatlla? Que els primers tenen colors i els altres no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els fronts estan oberts. El tema de Xipre, Egipte i tots aquests és un problema de dimensió. L'escala de la massacre allí és descomunal. Sí que és cert, però, que aguí també hi ha molta feina a fer però una cosa no treu l'altra.

      Elimina
  2. Res a veure amb el que passa aquí. Quina barbaritat!! es ben bé que a vegades fotem fàstic com a espècie... clar que no fora just generalitzar però la subespècie Homo sapiens sapiens hauria de contenir una variant (o forma) cagunlamarequeetvaparir de distribució cada cop més generalitzada...
    Quins collons! ja podem anar fent feina aquí per protegir aus que després acaben a la fregides o a la cassola uns kilòmetres més enllà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hem d'entendre els problemes de forma global. Si aquí els protegim però pel camí els pelen, no serveix de res. Després les sequeres cada vegada més persistents al Sahel i altres llocs d'Àfrica els acaba de liquidar. La tórtora, pobra, em fa molta pena...

      Elimina