CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Matem tots els pardals!

Hi ha una història molt interessant sobre la qual fa temps que volia escriure i gràcies a l'amiga Sílvia Pascual, que em va parlar del tema, he preparat aquest post. És una història d'aquestes per flipar sobre la tonteria humana i per reflexionar sobre les delicades relacions ecològiques entre tots els éssers vius.

A la Xina de Mao Zedong (o Tse-tung) es portaven a terme programes massius sota les ordres del gran líder. De cop, un dia, ell o el partit (bé, eren el mateix...) es llevaven dient "a partir d'ara tots farem això!" i tots els milions de xinos es posaven a fer allò que els havien ordenat, sense excepció.

Doncs bé, durant la dècada dels 1950s Mao va decidir que la Xina havia de modernitzar-se, tot convertint-se en una potència industrial, militar i nuclear. A més, s'havia de fer neteja de carrers, embellir pobles i ciutats i, en definitiva, donar al món una imatge d'una Xina moderna, neta i polida.

Van anomenar aquest programa "El gran sant endavant" i entre les actuacions que preveia hi havia la d'eliminar plagues d'animals indesitjables que, segons el fletxa de Mao eren mosquits, mosques, rates i ni més ni menys que els pardals. Per què Mao posava els nostres estimats pardals al mateix nivell que les rates o els pesats dels mosquits? Doncs, senzillament, perquè es menjaven el gra dels pagesos, cosa que segons ell estava frenant el desenvolupament econòmic del país. D'entre aquestes quatre plagues, a més, els pardals eren considerats la més perillosa. Principalment, la campanya anava dirigida contra el pardal xarrec, més abundant a Xina que el pardal comú en aquella època.

Així que el gran líder va decretar que s'havien d'exterminar tots els pardals del país i els seus compatriotes, disciplinats com sempre, van seguir les instruccions per fer-ho. Les tàctiques consistien en actuacions com sortir tots els habitants de les ciutats amb banderes, espantalls, escopetes, tira-xines (m'haig de reprimir per no fer un acudit fàcil aquí...) i fer volar els pardals contínuament, sense deixar-los posar-se en cap arbre, teulada o poste fins que queien esgotats. Podríeu pensar que els pardals sempre podien volar fins un lloc on no hi hagués gent però aquesta no era una opció: sortien gairebé TOTS els habitants de les ciutats, incloent-hi els treballadors de les fàbriques, els nens de les escoles, l'exèrcit... No deixaven un metre quadrat sense algú espantant ocells!

Reprodueixo aquí un article que he trobat d'un diari de Shangai que ho descriu:

"A primera hora del matí del 13 de desembre va començar la batalla de tota la ciutat per destruir els pardals. En tots els carrers, grans o petits, van començar a onejar banderes rojes. Als edificis, patis, espais oberts, carreteres i camps de les granges hi  havia nombrosos espantalls, vigilants, estudiants d'escoles elementals o de grau mig, empleats d'oficines governamentals, treballadors de fàbriques, pagesos i l'Exèrcit d'Alliberament Popular cridant ben fort els seus crits de guerra.

Al districte de Xincheng, van fer més de 80.000 espantalls i més de 100.000 banderes de colors d'un dia per l'altre. Els residents dels districtes de Xuhui i Yulin també van produir un gran nombre d'espantalls mòbils. A la ciutat i rodalies, gairebé la meitat de la força laboral es va mobilitzar en la guerra contra els pardals. Generalment, els joves eren responsables de capturar, enverinar i atacar els pardals, mentre que la gent gran i els nens muntaven guàrdia.

Les fàbriques de la ciutat es van comprometre a mantenir els nivells de producció mentre participaven en aquesta guerra. Als parcs, cementiris i cases aïllades on hi havia menys gent, es van definir 150 zones on es podia disparar als pardals. L'equip de tiradors de l'Escola de Noies Nanyang va fer un entrenament especial per disparar als pardals. La guerra contra els pardals va ser total. Es calcula que a les 8 del vespre s'havien matat 194.432 pardals."

Cartell de l'època que, com es pot llegir clarament, insta a l'extermini dels pardals

Després de seguir aquesta política a gran escala, l'objectiu de Mao es va acomplir amb eficiència: el pardal xarrec pràcticament s'havia extingit a la Xina. Es calcula que cap a 1958 s'havien matat uns 2.000 milions de pardals! Un gran èxit que demostra com la voluntat de tot un poble, dirigit per un gran líder, pot assolir fites extraordinàries.

Llàstima que el gran líder no tingués la més remota idea de les relacions ecològiques dels éssers vius ni, simplement, del cicle biològic del pardal. Com pràcticament tots els ocells granívors, durant la primavera l'alimentació dels pardals és bàsicament insectívora. Els pollets necessiten proteïna per créixer i desenvolupar-se, així que els seus progenitors es converteixen en voraços depredadors de tota mena d'insectes que serien autèntiques plagues per les explotacions agrícoles si se'ls deixés sense depredadors naturals.

Doncs això és exactament el que va passar. Després del gran èxit en l'eliminació dels pardals van venir unes plagues d'insectes molt més destructives que el gra que es poguessin menjar els pardals en tot l'any. Les collites van ser autènticament minses, especialment les d'arròs, un aliment fonamental a la Xina. Això va provocar una fam terrible en les zones rurals que va acabar amb la vida de molts éssers humans i van proliferar malalties associades a la desnutrició. Mao va rectificar i va treure el pardal de la llista de les quatre plagues, substituint-lo per les xinxes, decisió que em sembla molt intel·ligent.

Alguns científics havien advertit que podia passar aquest desastre i van recomanar no fer la gran matança de pardals però van ser acusats d'activitats anti-maoístes, anti-patriotes, anti-gran salt endavant, anti-instruccions del Suprem, anti-tot... i van ser purgats com els mateixos pardals.



Xina va acabar important pardals de Rússia per restaurar les seves poblacions, òbviament no per qüestions proteccionistes sinó per interès econòmic. Cal tenir en compte que el comunisme considerava la natura com una mena de força que calia dominar i subjugar. Marx deia que la natura havia de ser explotada tant com calgués de forma que s'aconseguís treure'n la màxima producció per als humans.

És molt interessant veure les imatges de l'època amb tota la gent sortint en massa a espantar pardals. En aquests enllaços en teniu algunes:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/documaster/evolucion-del-mal-3/3757720/. A partir del minut 26, tot i que ho tracta breument; en les imatges estàtiques es veu molt bé que els pardals són xarrecs. També és recomanable veure el documental sencer!
https://www.youtube.com/watch?v=LjRZIW_hRlM En alemany subtitulat en anglès però amb imatges interessantíssimes.

Doncs ja ho sabeu:

Bon birding!



7 comentaris:

  1. Sempre explico aquesta historia com exemple de lo delicat que es l'equilibri natural!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un exemple perfecte de la que podem liar si fem les coses malament. A més petita escala, se'n fan contínuament.

      Elimina
  2. Interessantíssima i colpidora història... Fas uns relats alliçonadors i, oportuns diria.

    Enhorabona Abel Julien !!!

    Quim Feip

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla mentida la quantitat d'històries rares que hi ha...
      Gràcies pels comentaris!

      Elimina
  3. Per cert i si ens ho permets, som en Jordi Vives i en Quim Felip que també tenim un bloc: http://clicnatura.blog.cat/, publicarem un articulet sobre els tords on sortirà l'enllaç al teu bloc i la referència aquest article dels pardals xinesos.

    Ja ens diràs alguna cosa... El nostre mail: clicnatura.cat@gmail.com

    SALUT !!!

    ResponElimina