CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 7 de novembre de 2016

Matar el teu germà

Està clar que matar algú és molt lleig però si a sobre és el teu germà és ja un altre nivell de maldat que no sabria com qualificar. En canvi, en el món dels ocells existeixen unes quantes espècies ocells en les que és freqüent que el pollet més gran mati el el seu germà o germans més petits al niu.

Tal i com ja hem remarcat sovint en aquest blog quan parlem de fenòmens en el món de les aus dignes de pel·lícules "gore", els ocells no són ni bons ni dolents. Senzillament, en el món animal no hi ha regles i el combinat evolució-selecció natural a vegades porta a situacions que en el món humà, ple de regles, normes, autoritats i poders, serien completament immorals i execrables.

En determinades espècies d'aus es produeix el fenomen conegut com caïnisme; té lloc normalment en espècies de grans dimensions amb postes petites de dos ous o, a vegades, tres. Està ben documentat en grans rapinyaires, com el trencalòs, l'àguila daurada i l'àguila marina americana, però també en algunes espècies d'ardèides, especialment l'esplugabous, i ocells marins, com algunes espècies de mascarell. Tots ells són ocells grossos amb postes petites.

En aquesta estratègia de nidificació la femella pon el primer ou i comencen a covar-lo immediatament, amb la qual cosa l'embrió comença a desenvolupar-se des del primer moment. Pensem que la majoria d'ocells no comencen a covar fins que la posta està completa, precisament per sincronitzar l'eclosió, cosa que els fa anar com a bojos per alimentar els pollets però redueix la probabilitat de predació tant dels polls com dels adults covant. Les espècies que ens ocupen aquí, el segon ou el ponen al cap de 48 hores i llavors continuen covant tots dos ous de la posta. Si hi ha un tercer ou (no és habitual en rapinyaires), segueixen el mateix procediment, de forma que la posta es desincronitza.


L'imponent trencalòs és una espècie en la que el caïnisme és habitual.



L'esplugabous, una espècie on el caïnisme està ben documentat, encara que depèn de les poblacions (Font: inaturalist.org)

48 hores d'avantatge en la incubació és una eternitat en el món dels pollets perquè quan neix el segon, mig cec i molt desvalgut, es troba amb un germà molt més espavilat, gairebé el doble de gros i, el que és pitjor per ell, tremendament agressiu. Des del mateix moment que veu el poll petit, el germà gran el picoteja i acapara tot el menjar dels adults, impedint-li fer una sola mossegada del menjar que aporten al niu.

Però no només és més gran; també té una quantitat d'andrògens (entre ells testosterona) notablement més alta que el pollet petit. Això el fa molt més agressiu i dispara aquest comportament homicida amb més intensitat. Em sembla curiós que els andrògens estiguin alts tant en pollets mascles com femelles i no he trobat documentació que esmenti cap implicació d'això en el futur desenvolupament de l'individu. No crec que a les femelles els surti barba per l'excés d'andrògens però, en qualsevol cas, les fa molt agressives.

Quina finalitat té aquest comportament? Quins són els seus avantatges evolutius?

Hem d'imaginar que el segon poll és un "extra" que normalment la parella no es pot permetre. Normalment, hi haurà recursos d'aliment només per un d'ells però si aquella temporada hi ha aliment en màxima abundància, els adults podran alimentar els dos polls. Portaran aliment amb freqüència, de forma que el gran estarà tip, completament satisfet, i no tindrà interès en acaparar més menjar, cosa que li donarà un temps preciós al segon poll per créixer i engreixar-se. El comportament caïnita del germà gran es va atenuant conforme passen els dies -els andrògens baixen-, de forma que cada vegada emprenya menys el seu germà petit. Si el segon poll sobreviu, la parella tindrà més descendència i aquest segon poll extra haurà valgut la pena. En situació normal, amb aliment més car de trobar, repartir l'aliment entre els dos podria significar que cap d'ells es desenvolupés amb normalitat, així que l'estratègia és assegurar-ne un i no posar-ne dos en risc.

Un altre avantatge d'aquest comportament l'hem de veure també com una temptativa que aquest poll extra tingui utilitat si el primer ou és infèrtil o si el poll mor per malaltia o la raó que sigui. Aquest segon poll assegura que la temporada de cria no es perdrà, en unes espècies amb un cicle de nidificació llarguíssim que no dóna marge per postes de reposició tal i com poden fer fàcilment els ocellets petits.

No aptes per sensibilitats massa fines, us deixo aquí alguns vídeos de caïnisme en ocells. Haig de dir que el comportament que més em xoca és quan veus que l'adult mira com un poll mata l'altre sense immutar-se però, si ho reflexiones, ell/ella haurà fet el mateix amb el seu germà petit en el seu moment.

Àguila daurada
https://www.youtube.com/watch?v=OnXN8uUAWzI
Àguila pescadora (només algunes poblacions mostre caïnisme):
https://www.youtube.com/watch?v=KGjcKzPamTk
Àguila calçada (poc freqüent)
https://www.youtube.com/watch?v=zxNp6MMVXUU


I per cert, caïnisme, com és fàcil deduir, prové del nom de Caïm, que va assassinar el seu germà Abel. Vaja...

Bon birding!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada