Per què tantes noves espècies?

Quan jo vaig començar a mirar ocells fa uns anyets hi havia unes 9.500 espècies d'ocells. Ara n'hi ha més de 10.000. No és que l'evolució s'hagi accelerat en qüestió d'unes dècades sinó que les tècniques per determinar les diferències genètiques entre poblacions d'ocells han avançat molt i ens han fet veure que, realment, molts ocells que semblava que fossin la mateixa espècie resulta que n'eren dues o més de diferents.

Històricament el parentesc dels ocells s'havia determinat per característiques anatòmiques. A més, cal entendre que el concepte "parentesc" necessita que primer s'hagi entès el fet que els animals procedeixen d'un tronc comú, és a dir, que s'han format mitjançant un procés d'evolució al llarg del temps modelat per la selecció natural. Aquests coneixements no es desenvolupen fins la publicació el 1851 de L'Origen de les Espècies de Charles Darwin. Per tant, abans d'aquesta data, els naturalistes senzillament veien que hi havia ocells que s'assemblaven molt entre ells, altres queien en punts intermedis entre dos grups, hi havia fòssils similars a ocells existents en l'actualitat, etc., etc. Semblava que Déu havia dissenyat el món natural per grups...

És molt interessant veure quines característiques anatòmiques feien servir els taxonomistes (taxonomia = classificació dels éssers vius) per classificar els ocells: ossos del paladar, aptèrils (les línies per on creixen les plomes), disposició dels dits, desenvolupament de l'embrió i molts altres que no són els que ens semblarien lògics a nosaltres a primera vista.

Tot això va canviar quan, en la dècada dels 1990s, es van començar a desenvolupar les tècniques de classificació per hibridació d'ADN. En aquesta tècnica revolucionària (en desús avui en dia, ja que n'hi ha d'altres més precises), s'agafava ADN de dos animals. Imaginem, per exemple, ADN d'un martinet blanc i ADN d'un esplugabous. Haureu vist en gràfics i dibuixos diversos que l'ADN consta de dues cadenes helicoidals que estan enllaçades com en un espiral, aplicant calor a la mostra d'ADN aquestes cadenes se separen. Amb aquesta tècnica separaven les cadenes i llavors n'agafaven una del martinet i una altra de l'esplugabous i les ajuntaven. Les dues cadenes es combinaven, intentaven "enganxar-se" per formar una altra cadena estable. Llavors se sotmetia aquesta cadena híbrida a escalfor. Resulta que com més similars siguin les dues espècies més escalfor serà necessària per dissociar la cadena, mentre que, si pel contrari, les dues espècies no són similars es dissociaran més ràpid. Així, per exemple, la cadena martinet-esplugabous aguantarà unida aplicant una escalfor molt més gran que una cadena martinet-falcó pelegrí, que es dissociarà molt més ràpid.

La tècnica de classificació per ADN ha evolucionat i ara s'utilitzen sistemes molt eficients que caracteritzen el genoma de les mostres en estudi en milions de punts, permetent una comparació finíssima entre elles. D'aquesta manera es pot afinar molt en les diferències entre espècies, cosa que permet saber molt bé el grau de parentesc i, en conseqüència, el progrés evolutiu de les espècies.

Jetz et al. van treballar-se aquest arbre evolutiu dels ocells en l'espai i en el temps al seu article "The global diversity of birds in space and time". Si voleu profunditzar us recomano donar una ullada a http://www.nature.com/nature/journal/v491/n7424/full/nature11631.html.

Molts ocells han estat canviats de família o grup gràcies a aquesta tècnica, en molts casos produint resultats sorprenents, especialment en espècies d'ocells de zones del món menys estudiades. Per exemple, un gaig del Tibet, anomenat Gaig de Hume (Pseudopodoces humilis)* es va considerar des de sempre com un còrvid similar al gaig, això sí, una mica atípic. Després d'aplicar tècniques de classificació per ADN s'ha vist que era, ni més ni menys, que una mallerenga! També una mica atípica però una mallerenga com una casa. Hi ha multitud d'exemples de casos com aquest, alguns d'ells molt interessants per entendre la colonització dels diferents continents per part de les espècies. Ens ha sorprès molt que alguns ocells (sempre d'aquests que semblen "atípics") són l'únic representant en aquell continent d'un grup molt estès en un altre continent. Per exemple, el Epornis de ventre blanc (Erpornis zantholeuca) i uns altres ocells del gènere Pteruthius s'ha vist que són els únics membres del grup dels vireos fora del continent americà. Els vireos es consideraven restringits a Amèrica i molts d'ells són tant Ianquis que només els falta posar la bandera de les barres i estrelles al niu. Que n'hi hagi al sud-est asiàtic té moltes implicacions per entendre l'evolució dels ocells i la pròpia deriva dels continents.

Doncs bé, tot això, a més, ha fet que moltes espècies que semblaven exactament -o gairebé- idèntiques resulta que són espècies diferents. El cas més proper que tenim és el mosquiter ibèric. Fins a finals dels 1990 s'havia considerat una subespècie del mosquiter comú, del qual es diferenciava principalment pel cant; en canvi, quan es va classificar genèticament es va veure que és una espècie completament diferent que, a més, és un migrant transaharià molt marcat (el mosquiter comú és migrant parcial que com deveu estar veient aquests dies, té els nassos d'hivernar entre nosaltres encara que foti un fred glacial).

El gavià argentat també ha estat separat en espècies diferents, les boscarles, mosquiters i tallarols ara són famílies diferents (abans totes eren Sylvidae), algunes bosquetes (abans Hippolais) ara no tenen res a veure entre elles i resulta que algunes són de la família de les boscarles (Acrocephalus), etc., etc. El fet de separar una espècie en altres es diu splitting o un split i fem servir l'anglicisme "esplitar" com si fos una nostrada expressió en català, per exemple, "el mosquiter comú ha estat esplitat en dues espècies diferents"

Un cas curiós també és el del cargolet. Sempre m'havia semblat curiós que el Troglodytes troglodytes tingués una distribució extensíssima per tot l'hemisferi nord, comprenent Europa, Nord d'Àfrica, Àsia i Nord-Amèrica. Resulta que els cargolets americans són dues espècies diferents, deixant així tres espècies de Troglogytes, Això no resta importància a la gesta que representa per als primers cargolets originals a colonitzar un territori tan gran.

Distribució del cargolet, abans i després del seu split en tres espècies. (Font: Handbook of Bird Biology, Cornell lab of Ornithology)

En resum, estem vivint un moment en què la taxonomia ha estat revolucionada per la tecnologia. Suposo que ja hem presenciat la part més impactant d'aquesta revolució però tampoc tinc dubte que encara serem testimonis de molts canvis en les relacions filogenètiques dels ocells que ens sorprendran.

Bon birding!


*Els noms d'ocells del món me'ls invento per la cara traduint de l'anglès, a l'espera que surti la llista completa d'ocells del món en català. No val la pena que em posi a deduir com s'haurien de dir correctament. Segur que no n'encertaria cap.

Comentaris

  1. Vaja. que ara que havia après a dir pinícula van i li diuen flim! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Doncs més o menys és això! Mentre no ho canviïn i n'hàgim d'acabar dient d'una altra manera...

      Elimina
  2. Respostes
    1. Haig de dir que ha estat dels articles que m'ha costat més sintetitzar d'una forma entenedora perquè si comences a parlar de taxins, cladística, filogènia, etc., etc... l'has liat.
      Gràcies pel comentari!

      Elimina
  3. Abel, com sempre lliço magistral, i el q molt important, entenedora per a tos. Moltes gràcies per difondre cultura i saviesa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep Maria. Com he dit a l'Alfons a dalt: la síntesi ha estat dificileta..

      Elimina
  4. Fantàstic article Abel. I el tema dels noms en Català ben vàlids podrien ser tal i com els esmentes. Cap a finals de març tindràs una sorpresa amb això dels noms! Jejejeje!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! Bona notícia! Sempre que poso els noms d'ocells del món aquí al blog penso que dec estar fotent la gamba fins el fons...
      Gràcies per la informació!

      Elimina
  5. Doncs no amic meu. Ni de bon tros. El llistat que hem treballat porta uns noms concrets, però segur que de cada 10 ornitolegs 9 li posarien un nom diferent, així que es una materia molt subjecta a opinió. I totes són vàlides. Felicitats pel blog, me'l miro sempre i sempre aprenc quelcom nou. Gran feina!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars