Observar o trobar ocells?

Llegint la revista americana Birdwatching del mes de febrer he vist un article sobre els Big Days en què l'autor exposa des d'un punt de vista personal, quines són les seves motivacions per fer Big Days. Un Big Day consisteix a observar ocells ininterrompudament durant 24 en una àrea acotada, que pot ser el teu municipi, comarca o tot un país. No importa quan gran o petita sigui aquesta zona, sempre i quan quedi definit quina és. Generalment aquí dels Big Days en diem maratons ornitològiques, especialment quan s'organitzen com a competicions, en equips i altres elements que li donen color i notorietat.


El Big Day més gran del món és el que organitza el Cornell Lab of Ornithology cada primavera. L'any passat van veure ni més ni menys que 6.334 espècies en tot el món.
Beau Schaefer, un birder de Chicago, desgrana en 11 punts les coses que ha après dels Big Days, després de fer-ne un cada mes durant tres anys. Déu-n'hi-dó la constància! Penseu que 24 hores de birding desgasten força, si això ho sostens cada mes durant tres anys és una gesta que mereix ser reconeguda. Només es va saltar 3 mesos en el decurs d'aquests 3 anys, per tant, va fer 33 Big Days en aquest temps. De veritat, això és una gesta que jo seria completament incapaç d'acomplir. De fet, em costa tenir prou constància per fer una visita al meu local patch cada mes, tal i com comentava en un altre post al blog (Observant ocells cada dia al mateix lloc, durant 50 anys!).

Aquest són alguns punts que l'autor esmenta que m'han cridat l'atenció i que voldria comentar.

HI HA MOLTS MÉS OCELLS QUE CANTEN O RECLAMEN DE NIT QUE NO HAVIA JO PENSAT. Efectivament, apart de detectar els ocells nocturns, sorprèn anar per la muntanya a les 3 de la matinada i sentir el tic-tic del pit roig, el reclam d'alarma d'una merla o, en època de migració, reclams diversos d'ocells en migració.

BIG DAYS FAN QUE CONEGUIS LA TEVA COMARCA (county a l'original). Tots els qui fem quadrícules d'Atles també ho sabem. És curiós que quan t'has de recórrer la teva quadrícula al detall descobreixes racons que desconeixies completament, a vegades vergonyosament a prop de casa teva (per cert, ja esteu preparats per fer l'últim any de treball de camp del Nou Atles de Catalunya?).

ELS COL·LEGUES PODEN SER RECURSOS DE GRAN VALOR. Totalment d'acord, Beau. La comunicació és importantíssima. Quan jo vaig començar a mirar ocells de jovenet era un solitari i va ser en el moment en què vaig entrar en contacte amb altres aficionats -no necessàriament experts- que vaig fer un salt cap amunt.

Sortir a pardalejar amb col·legues ajuda a intercanviar informació, especialment si vas amb gent del nivell de Killian Mullarney i Magnus Robb! (Foto: Delta Birding Festival 2014).

ELS BIG DAYS AJUDEN A APRENDRE VOCALITZACIONS. Com tots sabem, aprendre les vocalitzacions dels ocells és l'os dur de l'ornitologia per als principiants. Els Big Days, per la seva intensitat, la immersió que comporten i el volum d'ocells que escoltes en poc temps són com un curs accelerat d'aprenentatge de vocalitzacions.

A VEGADES HAS DE DEIXAR UN OCELL SENSE IDENTIFICAR. Apa! Resulta que hi ha ocells que ni els experts identifiquen! Qui ho hauria dit! Beau explica que hi ha certs ocells que ha de veure encara que senti el reclam perquè no l'arriba a distingir d'una altra determinada espècie, els rapinyaires que estan massa lluny se li escapen (afirma que no podria fer censos en una estació d'observació de rapinyaires) i que moltes vegades, si el cant o reclam no és molt proper, gairebé sempre necessita escoltar-lo més d'una vegada per assegurar-se que no és un so de fons. Molt bé, Beau! Aquesta honestetat s'agraeix molt i, sobretot, ens fa adonar-nos que a tots ens passen coses així. Visca!

I l'últim punt que expressa l'autor és el que més m'ha sorprès:

M'AGRADA MÉS TROBAR OCELLS QUE OBSERVAR-LOS. Beau diu que això no deu ser precisament bo però que a ell li agrada trobar els ocells més que observar-los i afirma que allò que li fa pujar l'adrenalina és la caça. Li agrada l'encalç de l'animal, la planificació, l'anticipació i la satisfacció del premi: l'observació de l'ocell; però aviat sent la urgència de passar a buscar el següent ocell, oblidant-se de la troballa anterior. M'agradaria conèixer aquest home! La seva sinceritat m'impressiona.

Precisament, pel que fa a mi, deixar d'observar ocells per només anar a "trobar-los" és força frustrant. Respectant totes les opinions, actituds, gustos, etc., crec que la base de l'ornitologia és observar, que no és altra cosa que el primer pas per aprendre. Lògicament, buscant i trobant ocells també aprens sobre la forma de detectar-los o sobre com identificar-los amb més seguretat. Però... què passa amb el seu comportament, la seva biologia, les seves preferències d'hàbitat, les amenaces tant per l'individu com per l'espècie o les interaccions amb altres tipus d'ocells? Per mi, tot això és part de forma intrínseca del plaer d'observar ocells.

Naturalment, una cosa no treu l'altra. Pots combinar dies més cinegètics i anar a caçar ocells per fer una bona llista amb altres dies de pacient observació d'ocells en un abeurador, els relleus de mascle i femella en un niu o com un picot verd es treballa un formiguer; després de tot... a qui no li agrada fer una llista espectacular en un hot spot o observar una escena digna d'un documental de David Attenborough?

Bon birding! 


Comentaris

  1. Sovint, al camp, em debato entre quedar-me embadalit observant un ocell o bé estar atent a allò que passa al voltant i fer una bona llista... i si em quedo embadalit i penjo la llista a ornitho penso que potser la llista no és prou acurada perquè m'he quedat empanat i he obviat el que passava al voltant, jaja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som incapaços de fer dues coses a la vegada (i diguin el que diguin ens passa tan als mascles com a les femelles). O observem o fem llista. Quan vas a anellar, per exemple, se't passen desapercebuts la tira d'ocells perquè estàs concentrat en les tasques d'anellament.
      Està bé compaginar-ho tot i anar un dia a una cosa i un altre a l'altra cosa. I sobre les llistes d'ornitho hi ha el problema que mola que hi hagi molt ocellets per fardar amb els amics, reconeguem-ho... :-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars