CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

diumenge, 19 de març de 2017

Pulveritzar un récord

Malgrat que no sóc lister, ni bimbero, ni twitcher i que només persegueixo rareses ocasionalment (si l'ocell és especialment cool o si està prou a prop de casa com perquè semblis tonto si no hi vas, per exemple) sempre he sentit un gran respecte i admiració per aquells que tenen la perseverància de fer un Big Year. Començar a mirar ocells a les 0h de l'1 de gener i acabar a les 23:59h del 31 de desembre sense pausa, sense treva, sense temps per relaxar-se és una cosa que mereix la meva màxima admiració. El fons de pantalla del meu ordinador ha estat molt de temps la frase de Winston Churchill "Never, never, never give up" (Mai, mai, mai no abandonis) perquè sempre he pensat que la perseverància és la clau per assolir els teus objectius.

Doncs bé, els qui fan Big Years estan fets d'aquesta fusta que et permet arribar a l'èxit. I això és vàlid tant per als qui baten récords com per als qui no, perquè el sol fet de sortir a pardalejar amb aquesta insistència ja és guanyar.

Ara bé, el cas de l'holandès Arjan Dwarshuis ja és entrar en la dimensió desconeguda. El 2015 un ornitòleg americà, Noah Strycker, va impressionar tothom amb un Big Year en què va batre el rècord d'ocells del món vistos en un any amb la impressionant xifra de 6.042 espècies. Això és una autèntica barbaritat! Implica recórrer tot el món, cada dia, cada hora, cada minut durant 365 dies. I quan tots estaven flipant amb el rècord de Strycker, arriba Arjan Dwarshuis. 

Dwarshuis el pulveritza-records... Realment fa cara de feliç (Font: blog de Arjan Dwarshuis).
Dwarhuis va anunciar a finals de 2015 això "El 2016 intentaré arribar al màxim en birding global, batre el rècord mundial de l'ornitologia, cosa que vol dir observar més de 6.000 espècies en un any! Com el meu predecessor Noah Strycker, comptaré els ocells que només escolti però diferenciaré entre els que només hagin estat escoltats i els que hagi vist per assegurar-me que la meva llista és comparable." Per si tot això fos poc, l'holandès es va marcar la fita d'aconseguir recaptar 100.000€ per al projecte de BirdLife Preventing Extinctions, un programa que aplica una nova metodologia, innovadora i efectiva, per protegir les espècies en perill d'extinció.

Total, que el noi (és força jove) s'hi posa de ple, resulta que comença a veure espècies com una autèntica màquina i el 10 de novembre el tio ja havia batut la xifra impressionant de 6.042 espècies de Strycker. Gairebé dos mesos abans de tancar l'any! En realitat, Dwarshuis en portava 6.119 en aquesta data però estava fent servir una llista global que conté més espècies que la de Strycker i comparant amb la d'aquest últim va ser en aquesta xifra en la que el va superar. Però Dwarshuis és insaciable. No en té prou a batre el rècord mundial: el seu nou objectiu és assolir les 7.000 espècies en un any... Diu "No sé fins on arribaré però 7.000 és possible. Si no apuntes alt, no arribaràs alt." Ostres! Moral no li'n falta!

Aquesta nova fita potser intentarà arribar-hi l'any vinent, de moment, el 2017 s'ho pren més tranquil·lament per poder veure la nòvia, la família, cuinar (el seu altre hobby) i beure cervesa (no sé quanta en beu però en les entrevistes no para de parlar de cerveses). "He fet el que m'agrada més: veure ocells espectaculars en llocs espectaculars. O sigui que sí, encara estic molt motivat. M'encanta!".

A més, va mantenir un blog en el que explicava tot el que havia fet absolutament cada dia. Les peripècies que passa són increïbles. Ho podeu veure aquí: https://www.dutchbirding.nl/arjansbiggestyear/1363/december_25_-_31_japan_taiwan_vietnam Al blog explica que del 29 de juny al 3 de juliol va estar a Espanya, cercant els endemismes del sud-oest de la Península Ibèrica, on va veure entre molts altres, àguila imperial ibèrica i garsa blava. No deixa de ser curiós que se li escapés el siboc, una espècie facilíssima en aquelles contrades. És el que té això de l'ornitologia: els ocells són completament imprevisibles! També esmenta la temperatura de 38ºC a la que havia de pardalejar. Home, és el que té anar a principis de juliol a Andalusia i Extremadura.

Els col·legues d'Extremadura, amb qui es va posar morat a menjar pinxos, truita de patates i vi. Segur que encara va mirar al cel i va fer alguna espècie nova... (Font: blog d'Arjan Dwarshuis)

De moment, ha quedat lluny del seu objectiu de recaptar 100.000€ per al programa de BirdLife. En va aconseguir 15.000 durant el seu periple, majoritàriament provinents d'Holanda i de la regió flamenca de Bèlgica però després, quan la seva fama ja ha transcendit internacionalment, ha aconseguit duplicar aquesta xifra. 30.000€ encara està lluny de l'objectiu final però veient la determinació del fiera aquest, estic segur que hi arribarà quan comenci el seu Big Year encaminat a veure 7.000 espècies d'ocells en un any.

Com ja he dit, no em veureu mai fent un Big Year. No tinc la paciència, motivació i perseverància per fer-lo però la meva admiració és màxima per tots els que s'hi posin, batin rècords o no.

Però hi ha una cosa que heu de saber... ATENCIÓ, PRIMÍCIA EN AQUEST VÍDEO:


Bon Birding! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada