CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 19 de juny de 2017

Dies de mussols banyuts

Els últims dies he pardalejat bastant de nit, cercant aus nocturnes. He estat fent censos nocturns per al Nou Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya, que s'han de fer a partir de mitja hora després de la posta de sol durant una hora en una quadrícula determinada de 1km x 1km. Això vol dir que si l'hora de posta oficial és a les 21:25 podràs començar a fer el cens a les 21:55 com a molt aviat i l'acabaràs a les 22:55. Després pots continuar fent censos d'una hora en altres quadrícules fins mitja hora abans de la sortida de sol. Per fer-ho així els teus bioritmes han de funcionar de forma bastant semblant als propis mussols i òlibes. En aquesta època, a més, el sol es pon tan tard i surt tan d'hora que si vols observar ocells al matí et queden poques hores de descans. En aquests dies en què també feia els censos diürns de l'Atles, que els començava a les 6:30 del matí, anava més aviat curtet de son. Bé, com sempre dic, la vida de l'ornitòleg és dura.

Haig de dir, però, que m'ho he passat bomba. He fet quadrícules al Segrià limítrofes amb Aragó en les que hi ha encara bones poblacions de nocturnes. El mussol comú és encara molt abundant, observable sovint a ple dia, i en segons quines zones en el moment en que cau el capvespre comencen a sortir mussolets graciosíssims per tot arreu. Ok, sí, és una valoració molt humanitzada, molt subjectiva i tot el que vulguis però quan et miren fixament amb aquells enormes ulls grocs són realment còmics i no puc evitar un somriure. Sempre penso "no sé si entén el que passa al seu voltant, però fixar-s'hi, s'hi fixa..."

També m'han aparegut òlibes -menys- en graners, coberts i masos dispersos. L'òliba, que s'ha pegat una clatellada important en moltes comarques, sembla que aguanta a ponent. De tota manera, potser és una impressió meva en comparació amb altres llocs que conec i potser si li ho preguntes a algú que porti molts anys veient òlibes a la zona ens diria que abans era molt més abundant.

El que deia pel mussol comú també s'aplica al banyut. Jo no sé si entén alguna cosa però fixar-s'hi, s'hi fixa. Les seves dues "banyetes" són molt característiques, que òbviament no són banyes sinó dos plomalls que tenen una funció social important en les interaccions amb altres individus. (Font: Wikipedia).
Però bé, l'estrella d'aquests dies, i no només al Segrià, és el mussol banyut. Aquest és un ocell molt discret durant tot l'any que si no li dona la gana que el veiem passa tan desapercebut com un ectoplasma. És de vol molt silenciós, és discret i força tímid, defugint els humans d'una forma molt elegant sempre que té oportunitat (val a dir, que veient com es comporten segons quins humans jo també marxaria). Quan s'aparella a finals d'hivern és bastant més detectable. El mascle fa un udol monosil·làbic, d'un estil com el duc, no com el gamarús, però bastant fluixet i lleugerament agut. La veritat és que no impressiona molt però permet detectar-lo bastant bé.

Ara es troba en una altra fase en la que és molt detectable. Els joves, com passa en altres rapinyaires nocturns, salten del niu quan encara no són capaços de volar. Durant unes quantes setmanes, revolotegen entre les branques dels arbres fins que són capaços de fer vols cada vegada més consistents i aprenen a volar mentre els van creixent les plomes de vol. En aquest moment del seu cicle biològic els mussols banyuts són força escandalosos, a part de reclams diversos que emeten els adults, els joves no paren de fer un xiulet molt característic, agut i relativament llarg. És completament inconfusible. No hi ha cap altre mussol o bitxo que faci res similar.

Podeu escoltar dos exemples aquí jove a Les Garrigues (Xavier Riera), o aquí jove a Càceres (Carlos Fernández) Fàcil, eh?

On buscar-lo? L'hàbitat preferit del mussol banyut és el mosaic agroforestal que combina camps de conreu, sovint de cereal, amb boscos preferentment de pi o roure tot i que també el trobarem en alzinars o altres. Les brolles mediterrànies, els fruiterars i la vinya també poden ser hàbitat del banyut. Curiosament, té molta predilecció pels boscos-illa, és a dir, boscos relativament petits encerclats de camps per totes bandes. És aquest hàbitat on la vostra cerca de mussol banyut té majors probabilitat d'èxit.

Aneu a pinedes o rouredes envoltades de cereal després del crepuscle i pareu l'orella a veure si escolteu el so que teniu en els exemples que he posat més amunt. Si no teniu experiència amb l'espècie segurament el trobareu més fàcilment que no penseu. I si els localitzeu no els emprenyeu: res de reclams, focus o apropar-se massa. Escolteu-los i espereu amb paciència si apareixen els adults a tenir cura dels seus pimpollos. També, segurament apareixeran més fàcilment que no penseu: tenen feina a alimentar uns jovenets empipadors que no paren de pidolar que els portin ratolins, talpons i mussaranyes.

Bon birding!




2 comentaris:

  1. Respostes
    1. És impressionant. I si n'has tingut algun a les mans té un plomatge sedós i delicat que no he vist en cap altre ocell, ni tan sols altres mussols.

      Elimina