Terminator té cara de gat

 M'ha costat escriure aquesta entrada al blog perquè sé que algú se m'emprenyarà però crec que si ho explico bé es podrà entendre el problema que tenim amb els gats, principalment els assilvestrats i en segon terme amb els domèstics.

Una mica d'ecologia

Tots els felins tenen un poderosíssim instint caçador i els gats, malgrat siguin mascotes domèstiques, tenen aquest mateix instint que lleons i lleopards però com que no arriben a les zebres i els nyus, es contenten amb ratolins, sargantanes i, ai!, ocellets. Després de tot, la seva domesticació fa més de 5.000 anys no obeïa a raons d'estètica o a les ganes de tenir una mascota sinó a la necessitat de tenir uns raticides naturals i gratuïts.

Els qui ens dediquem a l'ornitologia des de fa anys hem viscut moltes "anècdotes" -per dir-ho amb suavitat- de gats que han liquidat ocells en menjadores, nius, etc. Això també ho fan esparvers, falcons, guineus i tots els depredadors de l'ecosistema. En canvi, a aquests no els considerem un problema, creiem que tenen el seu rol i que, de la mateixa manera que un pit roig devora invertebrats amb fruïció, un esparver caça pitrojos a plaer.

Per què, doncs, ens queixem dels gats? Els depredadors naturals estan sotmesos a la llei de l'ecosistema i a les dures regles de la cadena tròfica (cadena alimentària), de tal manera que quan comencen a escassejar els ocellets l'esparver comença a tenir problemes de supervivència ell mateix. Quan no hi ha prou ocells per tal que l'esparver se'n pugui menjar un al dia (aproximadament el que necessita), l'esparver es mor o se'n va. Això sempre passarà quan encara quedi un bon nombre d'ocellets. Mai no els haurà extingit del tot, ni tan sols haurà arribat a posar en perill la sostenibilitat de la població.

Els gats no estan subjectes a aquesta regla i aquí és on rau el problema. La gran majoria dels gats que es mouen lliures pel camp, bé volten per zones rurals habitades sense pertànyer realment a un propietari o bé viuen en colònies de gats, generalment mantingudes per voluntaris benintencionats o per l'administració pública, que fins i tot s'encarreguen d'alimentar-los, esterilitzar-los i vacunar-los. Malgrat que aquests gats estan perfectament ben alimentats pels seus benefactors, el seu instint caçador és tan poderós com el d'un depredador afamat. Durant tot el dia, aquests gats deambulen buscant animalons per caçar-los encara que no necessitin aquest aliment extra. La seva activitat és constant i cacen tan com poden però, a diferència de l'esparver, quan els ocells i altres preses escassegen, els gats tenen el comodí del menjar subministrat pels humans. No estan subjectes a les dures lleis de l'ecosistema i quan la part baixa de la piràmide ecològica (les preses) està massa aprimada per mantenir els depredadors de sobre i aquests haurien de desaparèixer, resulta que els depredadors continuen sobrevivint artificialment.

Els petits ocells, com els pit-rojos, són presa fàcil dels gats. Foto: Science News

Això constitueix una gran disrupció de l'ecosistema que ho altera absolutament tot. La pressió que reben les preses és tan gran que llavors sí que les porta al punt d'extinció. Aquella població només semblarà sobreviure si arriben individus externs, és a dir, potser sí que continuarem observant pit-rojos a la zona però seran pit-rojos procedents d'altres zones que vindran a aprofitar aquell espai lliure de competència sense saber que tenen un risc de depredació molt més gran que en altres llocs. Quan una població d'animals està en una situació així es diu que és una població embornal, sink population o población sumidero, fent un símil amb la pica de la cuina o del bany que s'empassa l'aigua cap a les clavegueres.

Aquesta era la síntesi del problema, que hom pot entendre que és greu però que si té unes dimensions molt limitades tampoc podríem considerar-ho un problema. En definitiva, si això només passa en una cantonada de Palau-solità i Plegamans amb una colònia de 5 gats, l'afectació serà irrellevant.

La magnitud de la tragèdia

Però quina és la dimensió de tot això? És un problema per les poblacions d'ocells? El fet que estiguin relativament a prop de zones humanitzades afecta també ocells d'interès de conservació?

Doncs bé, hi ha uns quants estudies sobre el tema. El més rellevant és el de Loss, Will and Marra (*1), que van dur a terme una estimació de la mortalitat real d'ocells causada pels gats al conjunt dels USA. Els resultats van demostrar que la magnitud de la tragèdia era molt superior del que hom pensava prèviament. Els gats eren autèntics terminators, uns implacables ornitocides que constituïen la causa de mortalitat d'origen humà més important, superant de llarg les col·lisions amb edificis, atropellaments i la tan denostada caça. És com si tinguéssim milions de caçadors matant animals i destruint nius durant  24 hores al dia, 365 dies l'any. Els conservacionistes posaríem el crit al cel si es permetés tal barbaritat!

Les xifres de l'estudi són les següents:
2.400 milions d'ocells morts a l'any (rang 1.200-4.000 milions)
12.269 milions de mamífers morts a l'any (rang 6.259-22.257 milions)
Un 70% de la mortalitat és causada per gats sense propietari (gats de colònies o gats assilvestrats)
Un 30% de la mortalitat és causada per gats domèstics en el seu temps fora de la vivenda
Cada gat mata uns 20,4 ocells/any en un ampli rang segons la zona d'estudi.

Els autors indiquen que la forma en què s'han fet els estudis tendeixen a subestimar la mortalitat causada pels gats, especialment dels gats de colònies. Tot i així, aquestes xifres són una autèntica barbaritat que segur afecta les poblacions d'ocells.

Les dades no es poden extrapolar directament d'un lloc a l'altre per les bones però podem fer aquest exercici sabent que científicament no demostra res. Al municipi de Barcelona, segons dades de l'Ajuntament, hi ha 715 colònies de gats, amb un total de 9.600 individus. Si els gats barcelonins cacen de promig com ho fan la majoria de gats en estudis americans  i europeus (20 ocells/any), la mortalitat d'ocells per gats de colònies és de 192.000 ocells anuals. Els gats en colònies en moltes ciutats representen el 70% dels gats amb accés al medi. Si aquí hi sumem els gats amb propietari, que constituirien el 30% restant i assumint que la seva taxa de predació sigui la mateixa, la xifra que obtenim és de 273.600 ocells morts per gats anualment només al municipi de Barcelona. La quantitat real pot ser tan diferent com una quarta part, la meitat o el doble però ens dóna unes magnituds que sens dubte tenen impacte en la població d'ocells silvestres.


Sens dubte, les bones intencions hi són però això no soluciona el problema d'impacte sobre la fauna silvestre.

Addicionalment s'ha demostrat que la presència de gats afecta les poblacions de les preses no només per la mort directa sinó també per alterar el seu comportament, incloent la seva forma d'alimentar-se, la capacitat de reproducció i l'ús de l'hàbitat. Aquests efectes sub-letals poden tenir un impacte brutal a llarg termini.  Per exemple, un estudi demostra que en un parc públic on hi havia una zona amb gats i una altra sense, la densitat d'ocells era el doble en la zona lliure de gats (*2). És a dir, on hi ha gats, hi ha menys ocells. Un altre demostra que la presència de gats fa disminuir la fecunditat dels ocells dintre del rang de la colònia, de forma que les postes d'ous als nius són menors, conduint potencialment a la disminució de la població (*3).

Aquests efectes estan resumits molt bé en un recent treball (*4) que fa un recull de molts estudis. Els autors, de fet, apunten que el problema de la por i estrés probablement és l'efecte més negatiu de les colònies de gats i el que contribueix més a la reducció de les poblacions d'ocells silvestres.

Un capítol apart hauria de ser la toxoplasmosi, una greu malaltia provocada pel protozou Toxoplasmosis gondii, que els gats infectats transmeten per la femta, on els ous hi poden romandre durant mesos. Quan un altre animal picoteja o ensuma els excrements, els oocits passen a aquest hoste secundari i es transformen en taquizoits que passen a la sang i poden arribar al cervell. En aquest punt, l'animal canvia el seu comportament i comença a sentir-se atret per l'olor de l'orina de gat (cosa que abans li feia por i el repel·lia). Llavors aquests animals poden ser capturats amb més facilitat pels gats, que, a més, quan es mengen la presa també queden infectats, de forma que el paràsit s'assegura la seva transmissió de nou a un gat.

Els humans també poden ser infectats -les dones embarassades són els hostes més probables i vulnerables-, els quals també poden desenvolupar aquesta atracció per l'olor a gat. Els seus efectes són fatiga, febre i mal de cap; en les persones amb problemes del sistema immunitari els pot causar la mort. Diversos autors han afirmat que en algunes dècades la toxoplasmosi ha provocat centenars de milers de morts, tot i que això ha estat publicat a revistes mèdiques, els treballs de les quals generalment estan falsejats per les companyies farmacèutiques, o sigui que cal prendre's la xifra amb molta cautela.

S'han trobat xoriguers, aligots, ducs i desenes d'espècies d'ocells insectívors morts per toxoplasmosi o en l'anomenat "estat zombi", quan l'afectació del cervell comença a provocar-los moviments descoordinats i erràtics, causant-los dolor intens. Altres animals, domèstics o salvatges, com gossos, genetes o teixons també es poden veure afectats.


Cinc Panteres de Florida van morir a causa de leucèmia per contagi d'aquesta malaltia en una colònia de gats. La Pantera de Florida, una raça de puma que es troba només en aiguamolls del sud de Florida, és un dels felins més escasos del món, en perill crític d'extinció. Font: Loss and Marra (*4)
Solució

No vull allargar-me més explicant totes les solucions que no funcionen. La solució més estesa, la TNR (Trap-Neuter-Return), és a dir, Capturar-Esterilitzar-Alliberar, senzillament no és cap solució. Només serveix perquè les colònies no creixin més, cosa que no pot considerar-se una solució ja que només evita que el problema creixi.

L'unica que val és aquesta: eliminar les colònies de gats i no deixar que els gats domèstics surtin de casa. Punt.

Discutiu ara si els gats s'han de sacrificar, donar en adopció, posar en una gàbia i què és més barat o què és més car i què és factible i què no ho és. No és que no m'interessi però tampoc crec estar capacitat per valorar-ho. De la mateixa manera que jo, com a ornitòleg, puc aportar la informació d'aquest article i -disculpeu la immodèstia- crec que és absolutament indiscutible per ningú que no tingui la formació adequada en ornitologia o ecologia, hi ha d'haver gent prou capacitada per prendre aquestes decisions amb prou rigor tècnic  -a ser possible sense barrejar-hi emocions- que sàpiga treballar en la solució.

Però ningú no podrà discutir que la mortalitat provocada pels gats és de dimensions descomunals i que cal posar-hi fre.

Bon birding!

Nota: disculpeu aquests termes sensacionalistes com terminators, ornitocides i altres però és que crec que si no fem visualitzar clarament les dimensions del problema no serem capaços d'obrir els ulls de qui hagi de col·laborar en la solució.
Una altra nota: dono les gràcies a José Luís Copete per haver-me aconseguit un article que buscava i que ell, home d'extraordinaris recursos, em va proporcionar amb inusitada rapidesa.

*1 Loss, Will and Marra (2013) The impact of free-ranging domestic cats on wildlife in the United States.Nature Communications.
*2 Hawkins, Grant and Longnecker (2004) in Proceedings of the 4rth International Urban Wildlife Symposium.
*3 Beckerman, Boots and Gaston (2007) Urban bird declines and the fear of cats. Animal Conservation
*4 Loss and Marra (2017) Population impacts of free-ranging domestic cats on mainland vertebrates. Frontiers in Ecology and the Environment.




Comentaris

  1. Bon dia Abel,

    Fa unes setmanes vaig obrir un debat a Facebook amb una entrada similar. La meva idea era cercar propostes de solució, però pràcticament només van participar gent del "nostre bàndol" i ho sento molt. Fins i tot ho vaig traduir més tard al castellà a veure si fora sorgien més iniciatives, però no. Et passo l'enllaç
    https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=1479237818778425&id=100000766628744

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ho vaig veure en aquell moment però vaig perdre el fil posteriorment. La intenció de l'article al blog és posar en dimensió el problema amb dades. Cal deixar ben clar i visualitzar que el problema existeix i que és greu abans de començar el debat sobre què fer amb les colònies que acaba convertint-se en un debat "gats sí/gats no", on ja saps que s'hi posa més passió que coneixement.

      Elimina
  2. Algunes precisions respecte al Toxoplasma gondii. No formen ni ponen ous, sinó que es transformen en quists que són els que es transmeten per les femtes. El tema de la sensibilitat de l'olor de l'orina en els humans no està clar, ni tan sols el tema comportamental. En els humans sans no provoquen cap infecció greu, com a màxim una síndrome mononucleòssica transitòria, febre, debilitat. Era, i en certs llocs és, típica la toxoplasmosi cerebral en malalts de VIH/SIDA, molt greu i abans una causa de mort habitual en aquest col·lectiu. Pot provocar malformacions o problemes de desenvolupament en el nadó quan una dona s'infecta per primera vegada durant l'embaràs, però no es pot prevenir excepte prohibir de menjar carn no cuita i tenir gats a prop si la serologia a l'inici del l'embaràs és negativa. I una pregunta...els gossos també tenen impacte en la fauna ornítica? Jo sóc de la línia dura, ho sento, extermini de gats i gossos no -controlats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les precisions. Els articles on ho he consultat ho expliquen resumidament i jo encara ho he resumit més, o sigui que és informació necessàriament incompleta; però em serveix el que dius per entendre-ho jo millor. Els gossos no tenen tan impacte, no són tan caçadors (especialment d'ocells) i tampoc n'hi ha tants però allà on n'hi hagi en excés s'haurien de controlar. De fet, molts atacs a ovelles que s'atribueixen a llops o ossos estan fets per gossos assilvestrats. Suposo que pel que fa a malalties també deuen ser un problema.

      Elimina
  3. Bon dia,
    Respecte els gats jo també sóc de la línia dura en medi natural, però no en la ciutat. La ciutat és el lloc on viuen les persones i s'han de pactar les obligacions i drets dels seus habitants. Com hi ha moltes sensibilitats crec que s'han d'intentar compatibilitzar el millor possible, per això proposava la zonificació, com de fet es dóna amb els gossos, amb les zones d'esbarjo (una altra cosa és el seu compliment o si n'hi ha prou i ben distribuïdes).
    Respecte als gossos estic d'acord que el seu efecte és menor, però gens menyspreable, per exemple a les zones periurbanes on la freqüència de gossos sense lligar és molt alta, dubto molt que les espècies que crien al sòl o baixa alçada tinguin la tranquil·litat necessària per fer-ho. Em remeto a un exemple, a la zona de solell de Collserola a priori es donen bones condicions d'hàbitat per perdius i vull creure que també per alàudids, doncs bé, veure perdius costa moltíssim i alàudids no n'he vist mai.
    El que deies dels gossos i els xais ho sé de primera mà. Sóc educador ambiental a la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova i una de les activitats que fem és visitar un pastor de Collserola. Aquest senyor és de Ciutat Meridiana i portava les seves ovelles al Turó de Segarra (Canyelles). Ho va deixar de fer per dues raons: una perquè és il·legal (hi ha una ordenança municipal OMAIIA que ho prohibeix); i dues, i de més pes (perquè la guàrdia urbana feia que no el veia), perquè els gossos sense lligar li mataven les ovelles, les ferien, les dispersaven i els hi provocaven abortaments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He escoltat molt sovint històries d'aquestes referides als gossos però sempre m'ha costat pensar que l'abast és important. Després de tot, quan vaig al camp molt rares vegades trobo cap gos que sembli assilvestrat i respecte a gossos sense lligar amb el propietari pel voltant em costa de creure que el propietari no li digui res si veu que es posa a perseguir ovelles, per molt "garrulo" que sigui el tio. De tota manera, només cal un garrulo entre cent per causar-li el problema al ramader de trobar-se una ovella morta o que avorta inesperadament.
      En qualsevol cas, per mi és un problema força diferent del dels gats.

      Elimina
    2. Les incidències que tenen els pastors amb propietaris de gossos arriben a ser serioses. En José Montoya, que és el pastor del que parlava, em va explicar que un altre pastor de Montcada va veure com un gos mossegava una ovella, per defensar-la va colpejar el gos amb el bastó. La parella de propietaris li van agafar el bastó i li van donar una pallissa que el va portar a l'hospital. Sense artibar a aquest extrem ell mateix i el seu fill han tingut trobades complicades amb propietaris de gossos que creuen que tenen tot el dret de passejar-los sense lligar dins d'un parc natural, on a més hi ha cartells que ho prohibeixe específicament.

      Elimina
  4. Interessant. M'ha fet pensar en que la mortalitat d'animals provocada pels humans és de dimensions descomunals i que cal posar-hi fre. Discutiu ara si s'han de sacrificar els humans o posar en gàbies, o el que sigui més barat, etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Oriol, no crec que calgui sacrificar els humans, ja ho estem fent nosaltres mateixos. A aquest pas, durarem quatre dies! I no ho dic totalment en conya.

      Elimina
    2. Tens molta raó: més enllà de les possibles guerres i fam, està demostrat que hi ha una disminució continua de la fertilitat humana per causes de contacte i d'ingesta de mil productes nocius. D'aquí uns anys la pel•lícula Children of Men ja no serà ciència-ficció.

      Elimina
    3. Llavors els gats i les seves colònies ja no es mantindran "artificialment" i tot serà millor (excepte per nosaltres els humans, clar). :)

      Elimina
  5. Molt interessant i molt ben exposat Abel. A Olvan, el poble on estic, volem mirar de reduïr al màxim les colònies fent vasectomies als mascles i lligadures de trompes a femelles. Un estudi teòric diu que podria fer desaparèixer la colònia actuant tan sols sobre el 35% de la població en uns anys, mentres que l'abordatge clàssic de castració i ovariohisterectomia requereix operar un 82% de la població per tal que aquesta desaparegui (aquest crec que és el motiu pel quan a la pràctica no funciona i les colònies no es redueixen sino que tan sols es mantenen). Alhora volem conscienciar als particulars que deixen sortir al gat al carrer de la problemàtica que suposa i mirarem d'actuar a les cases de pagès i horts on tenir gats no esterilitzats a l'exterior és gairebé una tradició. Si no et sap greu penjaria un link a la teva entrada en un texte que he de passar a l'Ajuntament ja que reforça molt el que he escrit. No he sabut com contactar amb tu, per això t'ho escric per aquí. Jordi Sabaté

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh i tant que no em sap greu que posis el link! De fet, m'interessaria que em passessis la referència de l'estudi que diu que només caldria actuar sobre el 35% de la població. Així a priori, no se m'acut com podria funcionar. Pots contactar-me directament a abeljulien arrova gmail punt com. El poso així perquè els robots punyeters no el pesquin i m'enviïn spam (tot i que, de fet, ja surt a la xarxa per altres vies, punyeta).

      Elimina
  6. Bones Abel, en primer lloc felicitar-te pel blog i agraïr-te l'esforç que fas de divulgació amb aquest interessant blog. Sóc conscient que aquesta entrada té molt de temps i que fer-hi una crítica ara potser és fora de lloc, però jo l'he llegit avui o sigui que la coment-ho avui. El paràgraf de medicina no té el rigor de la resta (fet completament comprensible en no ser el teu camp d'expertesa) pel que jo no l'hagués posat. Però el que crec que no té cap sentit aquí és la crítica a les revistes mèdiques. De revistes mèdiques, com de tot en aquesta vida, n'hi ha de millors i de pitjors, algunes amb molt conflictes d'interès i altres sense, algunes depenen d'institucions públiques, altres d'universitats, altres d'institucions privades. Vaja qüestionar les dades d'incidència de la toxoplasmosi i criticar les revistes mèdiques en el seu conjunt em sembla un atac bastant gratuït que a més a més desentona amb el rigor de la resta de l'article i li acaba reduint-ne la seva credibilitat. Encara que sigui tard jo aquest paràgraf l'eliminaria o com a mínim la frase: "Diversos autors han afirmat que en algunes dècades la toxoplasmosi ha provocat centenars de milers de morts, tot i que això ha estat publicat a revistes mèdiques, els treballs de les quals generalment estan falsejats per les companyies farmacèutiques, o sigui que cal prendre's la xifra amb molta cautela".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf! Doncs no. Em sap greu contradir-te però precisament el rigor és el mateix que a la resta de l'article. L'afirmació està basada en literatura que pots trobar a Google Scholar i altres. Ara no puc buscar-te les referències però si fas cerques per combinacions de "medical bias spin magazines" i similars et sortiran força articles molt prudents però que identifiquen clarament el problema. Les revistes obertes on line són les que s'atreveixen més. De primera mà també sé algunes coses de les que no es poden dir en públic...

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. No qüestiono que les revistes mèdiques puguin tenir biaixos, de fet s'estudien a la pròpia carrera de medicina. És altament probable que les revistes de birding també tinguin molts biaixos i el fet que a google scholar quan busques per "birding bias spin magazines" no surti res simplement indica que ningú ho ha estudiat, no que no n'hi hagin. El que qüestiono és que la incidència i mortalitat de la toxoplamosi tingui un biaix promogut per la industria farmacèutica i que excepte que tinguis un article que ho digui ( jo m'he entretingut a buscar a pub med no n'he trobat cap) no ho hauries de posar a l'entrada. O dit d'una altre manera no en se tant d'ornitologia com tu, però en se bastant de toxoplasmosi i com el paràgraf en concert és poc precís i rigorós crec i espere que la resta de l'article ho sigui molt més. En una entrada tant treballada, aquest paràgraf per algú que hi entén de la malaltia te'l desmereix bastant.

      Elimina
    4. Doncs què hi farem... sento que no estiguis d'acord amb aquest punt.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars