Què fer quan vas en tren? Òbviament, mirar ocells!
L'amic Raül Aymí em passa un article que creu que em pot interessar perquè va en la línia del que publico al blog. En realitat no sé si prendre-m'ho bé o malament perquè, tot i que l'article és científic amb metodologia rigorosa, després de llegir-lo veig que en realitat hi ha un missatge subliminal dirigit al Club dels Ornitopirats.
Publicat a Bird Study amb el títol de Railways as a potential bird census tool in citizen-science projects: a preliminary study,* el valencià Enrique Murgui explica que va fer un cens setmanal dels ocells que veia des del tren en el seu desplaçament de València a Bunyol des de juny de 2012 a maig de 2016. Abans que res, una primera consideració: m'encanta veure la gent que té una constància per fer coses amb tanta regularitat durant un temps dilatat, suposo que els admiro perquè jo sóc completament incapaç de fer-ho ni tan sols al jardí de casa.
 |
| Als USA, on els costa molt baixar de qualsevol vehicle, s'organitzen sortides ornitològiques en tren, però no, aquí no estem parlant d'això; aquí parlem de trens de veritat (Birders al tren del bosc de Tiffany a Wisconsin). (Font: Hybrid Birder) |
En aquests censos registrava d'una forma estandarditzada tots els ocells que veia des del tren amb una metodologia de cens estricta que detalla a l'article. Lògicament, ell suposava, com faríem tots nosaltres, que no detectava tots els ocells i que particularment els més petits i els que es detectin més per l'oïda passarien desapercebuts. Però en ciència les suposicions no serveixen de gran cosa si no hi ha una evidència que les suporti, així que el que va fer aquest investigador fou fer censos mensuals a peu, paral·lels a un tram de via de 11 Kms. entre els mesos de desembre de 2014 a novembre de 2015, és a dir, durant 12 mesos. A continuació va comparar, el que obtenia caminant i el que obtenia en tren per aquella mateixa secció.
Amb aquesta comparació l'article demostra que la majoria dels ocells de bosc passen desapercebuts, els ocells de camp obert es detecten amb menor freqüència però que els rapinyaires i les aus aquàtiques es detecten amb la freqüència esperada. Efectivament, la suposició que tots fem a priori, es demostra certa per als ocells boscans, petits o que generalment es detecten d'oïda.
A partir d'aquí, l'autor comença a quantificar les diferències amb les dues metodologies de cens, tant de la quantitat d'espècies com de la quantitat d'individus, eliminant les espècies boscanes de l'anàlisi, que ja hem vist que estan molt infradetectades.
Els resultats són interessants i en certa manera, sorprenents. Durant la primavera-estiu, els censos amb tren van detectar entre el 70%-89% dels ocells, baixant al 50%62% a l'hivern però curiosament en diversos ocells de certa mida, la detecció des del tren és superior a la dels censos a peu. Això em sembla molt interessant, que hi hagi ocells que es detecten més des del tren. Posa com a exemples l'esplugabous i la garsa. Possiblement, la posició més alçada de l'observador li permet abastar un àrea més extensa i aconseguir veure millor aquestes espècies amb alta detectabilitat. Tots sabem, per exemple, que una garsa es veu de molt lluny (segur que és l'ocell que més veiem quan conduïm per l'autopista). De les espècies observades en tren durant els anys en que es van fer els censos, n'hi havia nou de les que hi havia prou dades com per calcular tendències de població a llarg termini. Són poques, però no deixa de ser interessant que es puguin monitoritzar bé així.
 |
| Si fem una enquesta entre tots els ocellaires per veure quin és l'ocell que veiem més a les carreteres, segur que tots diem la garsa, per no parlar de quan estan aprofitant carronya d'animals atropellats. |
L'autor acaba animant la gent a fer aquest tipus de comptatges, introduir-los a les plataformes de ciència ciutadana, etc. com una forma d'aprofitar el temps i contribuir al coneixement de l'ornitologia i, per què no, a aprofitar millor el temps dels desplaçaments.
Crec que és una gran idea. Després de tot, és una bona alternativa a allò que fa la gent majoritàriament quan va en transport públic (és a dir, mirar el mòbil), així que ja ho sabeu, la propera vegada que agafeu el tren, recordeu agafar també els prismàtics i anar comptant tots els ocells que veieu per la finestra. Potser us fa recança fer-ho perquè penseu que us guanyareu la fama de freakies entre els viatgers habituals del tren però penseu que probablement no serà així. Difícilment aixecaran la vista del mòbil i no s'adonaran ni que existiu...
Bon birding!
* Abstract de l'article aquí:
Carai tu, una cosa és aprofitar millor el temps dels viatges diaris en tren comptant ocells en comptes de participar en l'embobamenta col·lectiva al mòbil... I l'altra és que d'aquests viatges en resulti un article científic!! Això és aprofitar el temps de viatge excepcionalment bé. Demà he d'agafar un tren, així que estaré especialment atenta a la finestra, a veure què en trec! Certament, fer-ho amb prismàtics i a diari té valor. Si alguns ja et miren intrigats quan et veuen sol per un parc barceloní amb prismàtics i llibreta en mà, al tren la situació pot ser divertida!!
ResponEliminaDesprés de més de 40 anys mirant ocells, ja ni mi fixo si la gent em mira quan vaig em prismàtics. Em sembla que és una prolongació de mi mateix! O sigui, que res, ves-t'hi acostumant al tren mateix!
Elimina