La meva cotxa fumada

Al meu jardí hi ve una cotxa fumada. És un masclot adult, molt matxote, amb els colors molt pujats, tant que imagino que deu ser com el xulo del barri en el món de les cotxes fumades. A l'hivern baixa molt al jardí i sovint la veig picant molles de pa de la menjadora. L'octubre de l'any passat (el 29/10/2017) vaig pensar que era una pena que aquest ocell no estigués anellat, així que vaig posar una xarxa, el vaig capturar i el vaig anellar. Realment, a la mà encara se li veia el plomatge més bonic. El vaig datar amb un 6, que vol dir que havia nascut abans de l'any calendari que per als no avesats en la terminologia d'anellament, això vol dir que no era un ocell nascut aquella primavera del 2017 (és a dir, no era un jovenet) sinó que havia nascut, com a mínim, un any abans. Total, que era un adult en tota regla.

Mascle de cotxa fumada
Aquesta cotxa fumada  a la primavera deixa de baixar al jardí i llavors la veig cantant persistentment a la teulada de casa meva o les dels veïns en un radi no superior als 30 metres. Dedueixo que a la primavera no té tan d'interès en el meu jardí perquè ja no hi poso tant de menjar i, a més, com la majoria de passeriformes, a la primavera la seva dieta passa a ser majoritàriament -o únicament- insectívora. A més, amb les hores que es passa cantant realment no deu tenir gaire temps per passar a rapinyar alguna molla i deu preferir anar a cercar aliment en algun lloc més productiu en proteïnes. Fins aquí, perfecte. És evident que la meva capacitat d'observació del món natural és excel·lent.

Fa uns dies (aquesta primavera de 2018), el meu company Raül Aymí m'envia un correu reenviat de la central anelladora d'Aranzadi amb el títol "Fwd: Datos de una recuperación" i al text em diu "Vaja potra que tens! Mira la recuperació adjunta! Enhorabona!". Abans d'obrir el fitxer de la recuperació, entenc que m'han trobat algun ocell anellat per mi i que la paraula "potra" és un missatge subliminal fent conya pel fet que anello molt poc, així que el fet que em recuperin algun ocell realment significa tenir sort. Obro el fitxer amb la informació de la recuperació. A la part de dalt llegeixo les dades d'anellament:



"Ah, que bé, és aquell mascle de cotxa fumada que vaig anellar al jardí", penso cofoi. A continuació llegeixo les dades de control de l'ocell. "Ostres, on me'l deuen haver trobat?".



Uau! Han controlat la meva cotxa, ni més ni menys que a Alemanya, a la localitat de Keltern, el dia 20/5/2018 a gairebé 1.000Kms de distància! La persona que l'ha recuperat, Antje Schultner, va comunicar el següent: "L'ocell està criant amb la seva parella (femella) en una caixa niu a casa nostra. Està bé i els pollets també". A part que em sembla interessant que matisi que la seva parella és una femella, no un altre mascle (cosa que té sentit si parlem de parelles de persones però no gaire de parelles d'ocells), em sorprèn també que resulta que han llegit l'anella amb prismàtics o fent fotografies sense capturar l'ocell. Fantàstic! La meva cotxa recuperada criant a Alemanya!

Però... eps, aquí falla alguna cosa.... Quan m'he llevat aquest matí estava cantant a la teulada! Oh my God! La meva prodigiosa ment deductiva treu una ràpida conclusió: tinc dues cotxes fumades, no una!

La cotxa de l'hivern és una Deutsche-cotxa que ve a passar l'hivern aquí, al Mediterrani, i la de la primavera és un mascle ibèric que no sé d'on diantre ve. Les meves deduccions sobre la mateixa cotxa tenint un comportament diferent a primavera i estiu es desmunten com un castell de cartes. I, de fet, ara que hi penso, no m'he entretingut mai a mirar bé la que canta sobre la teulada perquè si ho hagués fet hauria vist que no estava anellada.

Quantes vegades ens passa això quan interpretem dades d'ocells i diem coses com:
  • Aquesta oca de galta blanca del Delta del Llobregat segur que és escapada (o no, sobretot tenint en compte que només se'n veuen a l'hivern).
  • Els falcons pelegrins de la plana del meu poble venen de les serralades més properes, a uns 10 kms, on crien aquests ocells (sí, és clar, o de Finlàndia, o Rússia, d'on n'arriba una recuperació...).
  • La distribució irregular i poc comprensible de cert ocells és perquè agafen fidelitat a llocs determinats (o perquè mengen algun bitxet que nosaltres som incapaços de veure, que es distribueix irregularment on hi ha una planta que només colonitza determinat tipus de sol...)
  • Les mallerengues són sedentàries, amb els joves realitzant moviments dispersius moderats (sí, és clar, com que en veiem tot l'any... fins que apareixen recuperacions de mallerenga petita de Finlàndia o de mallerenga blava de centre-europa).
  • Sempre ve un pit roig a la menjadora del meu jardí (i poses una xarxa per anellar-lo i captures 10 pitrojos).
  • Etc., etc. i un llarguíssim etcètera.
Malgrat que els ornitòlegs estem imbuïts del pensament científic, al menys teòricament, no deixem de comportar-nos com pagesos que expliquen que les merles són negres però que n'hi ha algunes que són grogues, tal i com m'han explicat a mi alguns pagesos del Montsià, confonent l'oriol amb una suposada merla de color groc.

Encara que això hagi posat de manifest que he tret conclusions a la lleugera (o que directament l'hagi pifiat), estic content d'haver tingut un control de llarga distància d'una cotxa fumada meva.Tenint en compte que les recuperacions llunyanes d'ocells petits solen rondar el 1 o 2 per mil i que el 2017 no vaig arribar a anellar ni 80 ocells, realment el meu company i amic Raül té tota la raó: QUINA POTRA!

Bon birding!






Comentaris

Entrades populars