Objectiu Emú

Hi ha una munió d'anècdotes relacionades amb ocells que no poden ser més curioses. L'amic Xavier Tomàs, històric ornitòleg de la mateixa generació que un servidor (un pimpollo, vaja), sabent que en aquest blog publico coses rares i curioses per ments retorçades, m'envia un enllaç a la història de la Guerra de l'Emú, la qual s'esdevingué a Austràlia l'any 1932. La podeu trobar a la pròpia Wikipedia però en aquest post us la resumeixo.

Com suposo que molts lectors sabeu, l'emú (Dromaius novahehollandiae) és un ocell no volador del grup dels estruços (Ratites), tan gros que és el segon ocell més gran del món després del seu parent l'estruç. Per dir-ho clar i català, és una bèstia parda enorme amb un mal caràcter que fa por. Actualment el trobem només a Austràlia, després que l'home l'hagués convenientment extingit fa un parell de segles d'altres illes properes com Tasmània. Com tants altres ocells no voladors, quan les illes foren colonitzades per humans, el primer que van fer va ser matar-los i menjar-se'ls.

L'emú és un gran ocell no volador del grup de les Ratites, un dels més primitius. La seva cara no us recorda un dinosaure?

Doncs bé, l'any 1932 Austràlia encara arrossegava una crisi econòmica important des del crack del 1929, del qual tant se n'ha parlat en referència als inversors de Wall Street però que va afectar també molts altres sectors econòmics de molts altres països. Els agricultors d'Austràlia Occidental estaven patint autèntiques penúries com a resultat de l'escassa producció que aconseguien de les seves terres i un dels factors agreujants era la presència d'emús, que es menjaven les collites i trencaven les tanques protectores dels conreus que els agricultors posaven, al llarg de quilòmetres i més quilòmetres, per mantenir a ratlla els conills, una autèntica plaga importada d'Europa a Austràlia. Com a resultat del malestar creixent, els agricultors van exigir al govern del país que reduís el nombre d'emús perquè allò era insostenible. L'arribada de 20.000 emús a la zona va agreujar la situació sobtadament. I el govern, tot valent, no va tenir millor idea que enviar-hi l'exèrcit, com si els emús fossin un enemic militar tradicional. Així es va iniciar el que es va conèixer com la Guerra de l'Emú (The Emu War).

L'octubre de 1932, l'exèrcit va enviar el Major Meredith a combatre els emús però només arribar es va trobar que es va posar a ploure a bots i barrals i els emús es van dispersar per una àrea extensa, de forma que no era possible trobar-los concentrats per disparar-los. El 2 de novembre van localitzar 50 emús, dels quals només en van poder matar "algun", sense precisar gaire perquè sembla que la cosa va ser un fracàs. Al cap d'uns dies van relocalitzar el grupet i van tornar a disparar, matant-ne "potser una dotzena", segons comunicava un dels militars (o sigui, que probablement va tornar a ser un fracàs però no s'atrevien a dir-ho clarament).

El 4 de novembre semblava que arribava un dia de glòria per l'exèrcit australià. Van localitzar ben bé un miler d'emús i el Major Meredith els va parar una emboscada letal que va aconseguir matar-ne... una dotzeneta. Els emús es van dispersar i no els van tornar a veure. M'imagino els emús foten el camp a tota pastilla i fent bip-bip!, talment com el correcaminos amb el coyote.

 

Sembla que la Guerra de l'Emú és un motiu de mofa de l'exèrcit australià. Encara ara la gent va fent conyeta. Estic segur que els militars no compren aquestes samarretes...

Durant la resta de la campanya militar, les operacions contra els emús acabaven majoritàriament amb estrepitosos fracassos o amb resultats bastant pobres. Sembla que el màxim d'emús que es va aconseguir abatre van ser 50 individus en una batuda. Tenint en compte que estem parlant d'una població de 20.000 emús en la zona de guerra, l'operació d'extermini estava fracassant de forma estrepitosa. Bip-bip!

L'ornitòleg Dominic Serventy, va ironitzar sobre el tema escrivint que "Era evident que el comandant dels emús havia ordenat l'ús de tàctiques de guerrilla i el seu exercit es va dispersar en incomptables unitats petites que van fer inútil l'assetjament dels militars". Alguns diaris també li van treure el suc a l'esdeveniment, com el Western Mail i The West Australian, que ridiculitzaven les tàctiques militars.

No cal dir que la ironia no li va fer cap gràcia ni al Major Meredith ni al ministre George Pierce, responsable polític de la campanya militar. Al Parlament Australià, l'oposició no va perdre l'oportunitat de ridiculitzar el ministre, el govern i l'exèrcit. Amb el seu orgull patriòtic ferit, George Pierce va ordenar la retirada de les tropes.

A més llarg termini, la situació es va resoldre posant tanques a prova d'emú, que servien tant per als ocells com per als conills, després d'una seriosa campanya proteccionista empresa per Serventy i altres ornitòlegs que van veure que l'espècie podia arribar a estar en perill si prosperava l'estat d'opinió que considerava els emús una plaga a exterminar.

Aquest és un bon exemple de com, moltes vegades, els governs tendeixen a buscar solucions dràstiques als problemes, només per agreujar-los o llençar alegrement el diner públic per la finestra, sense primer estudiar la situació i implementar solucions factibles a curt, mig i llarg termini. Si bé és cert que els agricultors estaven en una situació molt delicada que calia pal·liar de forma urgent, es va demostrar que la solució dràstica no va servir per res i fins que algú no es va posar a pensar sobre com resoldre de veritat la situació, no hi va haver cap opció per a l'èxit.

Bon birding!