Ous i polls

No cal que ens posem romàtics, sentimentals o com vulgueu dir-li però l'esclat de vida que es produeix a l'època de nidificació dels ocells és fascinant. Any rere any, primavera rere primavera, em quedo meravellat de tot el procés que implica la nidificació dels ocells, des que comencen a construir el niu fins que els polls deixen la tutela dels seus pares per iniciar una vida incerta en el món salvatge. Aproximadament, el 80% dels polls envolats no arribaran a l'edat adulta per nidificar la primavera següent.

Les diferents espècies tenen preprogramada una quantitat d'ous a la posta, que a vegades pot ser fixa i inamovible, en la majoria d'ocasions és relativament variable i en algunes altres presenta variacions enormes. Com és fàcil deduir, en aquests últims casos, la disponibilitat d'aliment és allò que marca la diferència. El cas més extrem és el dels rapinyaires nocturns àrtics (i que en realitat són diürns allí durant l'estiu perquè no es fa de nit), que depenen completament de l'abundància de lemmings i altres preses. Els lemmings -petits rosegadors amb una certa semblança a un hamster domèstic- presenten unes explosions demogràfiques impressionants. En anys de màxima productivitat, aquests rosegadors envaeixen camps, ciutats, carreteres i infraestructures en quantitats de l'ordre de milions. Els seus depredadors, entre els que hi tenim el duc blanc, aquell any fan postes de 10 ous o més. En anys d'escassetat de lemmings, senzillament, poden no nidificar.

En canvi, la majoria d'ocells tenen unes postes molt més acotades. Per exemple, un tallarol de casquet sol pondre 4 ous, a vegades 3 i a vegades 5, però pràcticament mai se surt d'aquest límit. Les femelles estan programades per pondre aquest nombre d'ous però, curiosament, en experiments de manipulació en el que se'ls extrauen els ous del niu abans que acabin la posta, els ocells continuen ponent ous fins que se li deixa arribar al nombre d'ous previst. És a dir, podem anar traient ous al niu de tallarol de casquet conforme els va ponent (1 al dia) i pot haver acabat ponent-ne força més. La limitació genètica a 4 ous, per tant, no és una limitació fisiològica de la capacitat de fertilitat de l'animal sinó que correspon a algun altre factor.

En realitat, la femella para de pondre quan té al niu el nombre d'ous que podrà covar amb la seva panxa, per dir-ho gràficament. El tallarol sap que si sobrepassa els 4 ous no podrà covar-los bé i per això decideix parar quan arriba a aquesta quantitat, a vegades provant sort ponent-ne un més. Els cucuts, quan parasiten els nius de les seves víctimes, extreuen un ou original que substitueixen pel seu. No ho fan perquè l'ocell parasitat no se n'adoni. Ho fan per tal que l'ocell covi còmodament amb la quantitat d'ous que té previst pondre.

Algunes espècies sembla que estan molt condicionades per aquesta capacitat d'abastar més o menys ous i d'altres no tant. Entre els ocells propers nostres, les mallerengues són dels que presenten més variacions en el nombre d'ous per posta.

Un cop neixen, els pollets entren de ple en la lluita despitada per la supervivència. Tot de sobte, es troben envoltats d'una colla de germans que tenen un objectiu molt clar: acaparar tot el menjar, créixer més ràpid que els altres i sobreviure a tota costa. Així que tots ells entren en el joc de donar cops de colze i neutralitzar els altres germans per ser el primer de la fila quan apareixen els adults amb menjar. En anys d'abundància d'aliment possiblement hi haurà menjar per gairebé tots. O no.

Mireu aquests dos pardals xarrecs d'una caixa niu al meu jardí. Qui diria que són germans de la mateixa edat? En els petits passeriformes tots els ous eclosionen al mateix temps, de forma sincronitzada, com a molt amb un dia de diferència, així que aquest dos pollets han de tenir la mateixa edat (de fet, sé que tenen la mateixa edat perquè vaig mirar la caixa el dia que van néixer).



El més gros, no només està més gras, sinó que el seu desenvolupament general està molt més avançat i els seus moviments eren perceptiblement més coordinats que el petit. La caixa tenia 5 ous, dels quals van néixer 4 polls. L'últim dia que vaig mirar la caixa, es veien 3 caps que em miraven amb cara de dir "si em toques, salto", així que no vaig posar-hi la mà. Però només hi havia 3 caps.

Aquesta és l'altra cara de la moneda de la primavera, la duresa de les condicions que han d'acarar els ocells nou nats. Fixeu-vos que el 80% de mortalitat en el primer al que em referia al principi d'aquest articles és sobre polls envolats, és a dir, polls que han arribat a sortir del niu; però és que la depredació dels nius, abans que els polls s'envolin és altíssima. Sovint arriba al 40% i en moltes niuades no arriben a envolar-se tots els polls. És el cas del pollet petit de la meva caixa niu. La seva vida efímera de només uns pocs dies ni tan sols entra a les estadístiques d'ocells que no sobreviuen al seu primer any.

Malgrat saber el drama ocult que hi ha darrere de l'esclat de vida de la primavera, continuaré quedant bocabadat per ella. Els que sobreviuen es mereixen tota la nostra admiració!

Bon birding!

* Per cert, entres les dades dels teus nius a Nius.cat? Les xifres de supervivència i productivitat dels nius no se saben per art de màgia :-) sinó que es calculen en base a informació objectiva. Podeu veure les dades del niu referenciat aquí https://www.nius.cat/intents-cria/4662/

Comentaris

  1. Ostres no en tenia ni idea! Que interessant!!!! Tinc entès que cal treure cacauets i escaiola quan no és hivern perquè ells s'espavilin a buscar aliment a la natura, però llegint això: potser caldria mantenir-ho fins que acabin la criança?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, es pot seguir alimentant-los sense problemes. Hi va haver una època que deien que millor no donar-los menjar a la primavera perquè mengessin insectes però s'ha comprovat que no és problema. Els pollets han de menjar insectes perquè necessiten proteïna per créixer però els adults ja ho saben i encara que els posem altre menjar, als pollets els donen el que toca. De fet, els ajuda a menjar ells i poder-se concentrar en la descendència, que té molta gana :-)

      Elimina
  2. Hola Abel!

    Molt interessant, en la línia! Em preguntava què passa amb els polls que moren al niu. Els treuen del niu els pares? Els deixen allà?

    Merciiii!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els pares els treuen. A vegades en trobes algun de mort al costat dels vius però no és normal i segurament el traurien al cap de poc.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars