Una joia: la nena dels pardals



Vaig escriure en aquest blog sobre un fet inverosímil però absolutament real que va tenir lloc a la xina en l’època de la dictadura de Mao Zedong. Si no has llegit l’entrada, si us plau, fes-ho ara mateix aquí.

Si no m’has fet cas, punyetero/a, o ja l’havies llegit –cool- faig un petit resum per entrar en situació:

A la dècada dels 1950s, la Xina estava sota mínims de desenvolupament, incloent-hi una gran insalubritat que causava malalties, fam i problemes de tot tipus. El gran i únic líder del país, Mao Zedong, va decidir fer una llista de certs bitxos que calia exterminar per solucionar aquesta insalubritat, com les rates i, oh sorpresa, els pardals, que menjaven el gra dels pagesos.

Va ordenar liquidar tots els pardals de la Xina i va ordenar que tothom sortís al carrer a exterminar els pardals. Disciplinats, els seus súbdits es van organitzar voluntàriament (ejem...) per fer-ho i es calcula que van matar uns 2.000 milions d’aquests ocells. El problema és que els pardals, com molts ocells granívors, són insectívors a la primavera i, sense pardals, les plagues d’insectes van proliferar desmesuradament. Van destrossar les collites i van provocar una situació de fam a gran escala terrible.

A la meva entrada al blog, vaig plantejar aquest cas com un exemple d’estupidesa humana que provoca un profund desequilibri en l’ecosistema que fa que tot es desmunti però és obvi que hi ha una altra lectura: el poder dels dictadors per obligar la gent a fer autèntiques barbaritats sense opció ni a oposar-s’hi ni, de fet, a pensar.

Aquesta és l’aproximació que fa l’obra de teatre La nena dels pardals. En el context de la guerra als pardals decretada per Mao, una nena, Ming Li, decideix no fer cas al dictador i seguir el que li aconsella el seu cor. Tal i com diuen els autors a la seva web “és un espectacle poètic i emocionant sobre els petits herois quotidians, sobre el respecte a la vida i la saviesa innata als nens”.
 
Al teatre, en plena acció. Font: www.teatrealdetall.com
L’obra ens la presenta la companyia Teatre al Detall, ha guanyat diversos guardons i s’ha anat representat per diversos llocs de Catalunya, sovint en format educatiu per als nens. Malauradament jo encara no l’he vist –cosa que espero solucionar aviat- però haig de dir que m’he quedat immers en la seva web veient detalls de l’obra i, sobretot, revisant la informació addicional que et pots descarregar (http://www.teatrealdetall.com/la-nena-dels-pardals/).


Il·lustració de La nena dels pardals de Noemí Villamuza. Font: www.teatrealdetall.com

El dossier pedagògic és extraordinari (i ho dic sincerament, n’he vist molts i la majoria són mediocres o dolents). Primer descriu l’obra fent èmfasi en els missatges que es volen transmetre en les seves diferents parts d’una forma molt entenedora –i prou extensa i prou sintètica com perquè sigui útil-. Tot seguit ofereix referències a la xarxa per conèixer més el cas real –amb alguna referència que a mi se’m va escapar, punyeta-.

I a continuació hi teniu la part que val el seu pes en or: tota una sèrie de preguntes i reflexions a fer abans i després de veure l’obra que conviden a la reflexió, no només els suposats destinataris principals com espectadors, és a dir, els nens, sinó també els adults.

Hi ha preguntes que no tenen precisament una resposta fàcil i que potser serien motiu per escriure un assaig de 200 pàgines però que és necessari plantejar-les als joves d’avui en dia, com per exemple:


"Per què creieu que la resta de la gent (el pare, Tsia Long, els pagesos...) no es plantegen portar-li la contrària al Gran Timoner?”

Em venen al cap unes quantes respostes a aquesta pregunta -algunes gairebé més dures cap a la gent que cap al dictador- però això és un blog ornitològic.

El dossier s’amaneix amb unes rèpliques de cartells vintage* que ridiculitzen un parell de dictadors de l’època. El de Hitler amb un Heil Karttofeln! al peu, m’ha semblat molt enginyós, tot i que em sap greu per als meus amics alemanys que la paraula Kartoffeln (patata) és la que sempre posem com exemple d’una llengua tan rica  i variada com l'alemanya. Però el cartell és impagable! No el poso aquí per obligar-vos a descarregar el dossier i veure Hitler i Franco.

El dossier finalitza aprofitant la història del desastre ecològic per introduir conceptes d’ecologia, especialment del concepte “cadena tròfica”. Trobo que està molt ben pensat.

En definitiva, una obra que tinc ganes de veure i que, tant personalment com des de l’ICO, volem ajudar a difondre pel que representa d'ajuda per al coneixement del medi i pels valors que transmet.

Haig d’agrair a Maria Barberà que, ni corta ni perezosa i per inciativa pròpia, va posar en contacte el Teatre al Detall amb un servidor per veure si teníem alguna via de col·laboració. Un bon exemple d’iniciativa individual. Un “just do it” de veritat, dels que m’agraden a mi.

La nena dels pardals es representarà el 25 d’agost a Igualada, durant la festa major (programa aquí), i al Teatre Nacional de Catalunya (a què més podem aspirar? Potser Broadway?) del 26 d’octubre al 10 de novembre (https://www.tnc.cat/ca/la-nena-dels-pardals).

Bon birding!


*Em fa mal a l’orella quan tothom pronuncia vintáshh. Es pronuncia vinteitx o preferiblement vintitx. Com pronuncies Ice Age? Doncs això.

Comentaris

Entrades populars