Canten les femelles?
Darwin va introduir el concepte de selecció sexual l'any 1874 amb el seu llibre "The Descent of Man and Selection in Relation to Sex", segons el qual en la majoria de les espècies són les femelles les que trien amb quin(s) mascle(s) es volen aparellar, mentre que són els mascles els que, d'una forma o altra, intenten atraure les femelles. Això fa que els mascles hagin desenvolupat plomatges molt més vistosos (p.ex., ànecs), ornaments completament inútils (p.ex., aus del paradís, paons) i cants extraordinàriament elaborats (molts passeriformes), característiques que sovint són molt costoses de sostenir en termes energètics i de perill de predació. Aquest concepte, que era revolucionari en aquell moment (com totes les idees que emanaven de Darwin), encara presenta moltes incògnites en l'actualitat. Sembla mentida que continuem donant-li voltes a conceptes originats a mitjans del s. XIX. Darwin era un crack!
 |
| Pit-roig cantant a ple pulmó. Mascle o femella? (Font: Evgeni Tchekarsski - Pixabay) |
El concepte de selecció sexual va trigar a ser acceptat perquè els humans som tan invariablement estúpids com per fer lectures polítiques i socials de les premisses científiques i la selecció sexual exercida per les femelles va ser considerada pràcticament una ofensa per la societat contemporània de Darwin. Karl Groos, psicòleg alemany, va criticar ferotgement la teoria el 1898 dient que "Molt poc o mai la femella exerceix cap elecció. Ella no és qui dona el premi sinó, pel contrari, la peça caçada". Una ximpleria, però abans que somrigueu massa, estic segur que d'aquí cent anys se'n fotran de nosaltres per la forma com passem el sedàs políticament correcte dels mateixos conceptes a la nostra societat (apa, t'he pillat!).
Doncs bé, ara sabem perfectament que el cant és un element clau de la selecció sexual en moltes espècies, particularment els passeriformes, també anomenats "ocells cantors" en altres idiomes (songbirds, singvogel...). El cant en els petits ocells territorials té dues funcions complementàries i paral·leles. Quan un ocell canta està dient dues coses: 1) "Aquest és el meu territori, si t'acostes tindràs problemes" (missatge dirigit principalment als altres mascles) i 2) "Noies, estic plenament disposat a aparellar-me amb vosaltres". És curiosa aquesta dualitat agressiva o intimidant combinada amb un component seductor o d'atracció. Ells són els encarregats de defensar el territori i atraure les femelles, les quals triaran el mascle que les convenci més per les seves capacitats vocals. Aquesta és la raó per la qual només canten els mascles. O no? Potser també canten les femelles?
El fet de pensar que només canten els mascles probablement rau en el fet que la major part de la investigació en biologia en general i ornitologia en particular s'ha fet a l'hemisferi nord on, efectivament, és rar que en alguna espècie la femella també pugui cantar (al menys fins on se sap ara). En canvi, a l'hemisferi sud, sabem que al menys hi ha 600 espècies de passeriformes en les que la femella també canta i, de fet, segurament n'hi ha moltes més però no tenim informació sobre el comportament de moltíssimes espècies per la combinació del fet que estan en llocs geogràfics poc accessibles i per la manca d'investigadors o, senzillament, aficionats a l'ornitologia.
En un article que he llegit, Jordan Price, ecòleg del comportament del St. Mary's College de Maryland, diu que "si Darwin [] fos australià, segurament s'hauria preguntat per què les femelles dels ocells que va veure en els seus viatges a climes del nord NO cantaven en lloc de per què els mascles fan un cant tan elaborat". Vaja, 150 anys després continuem tornant al punt zero de conceptes de Darwin. El què dic: Darwin era un crack!
En un article que he llegit, Jordan Price, ecòleg del comportament del St. Mary's College de Maryland, diu que "si Darwin [] fos australià, segurament s'hauria preguntat per què les femelles dels ocells que va veure en els seus viatges a climes del nord NO cantaven en lloc de per què els mascles fan un cant tan elaborat". Vaja, 150 anys després continuem tornant al punt zero de conceptes de Darwin. El què dic: Darwin era un crack!
Resulta que a Austràlia és el lloc del món on és més freqüent que les femelles cantin. I resulta també que els passeriformes s'originen allí i que és a Austràlia on apareixen els primers ocells cantors. S'està demostrant que tots els llinatges de passeriformes, tard o d'hora, conflueixen cap a un ancestre australià, corroborat ara amb evidència dels fòssils més antics de passeriformes trobats a Austràlia. A mesura que ens allunyem d'aquest continent-illa i de les zones tropicals cada vegada trobem menys espècies en què les femelles canten, fins arribar a les nostres latitud temperades de l'hemisferi nord, on de fet és rar que hi veiem femelles cantar.
Una investigadora del Cornell Lab of Ornithology, Karan Odon, va publicar un article el 2014 en el qual demostrava que les femelles dels ancestres australians de molts ocells cantaven i que, de fet, era així en la majoria d'espècies del món. En les espècies en què la femella canta (per cert, com el cercavores) ho fa per indicar que està disposada a l'aparellament, defensar recursos, llocs de nidificació o la seva descendència. Probablement també tinguin pressió de la selecció natural per cantar però les raons per les que ho fan no sempre són les mateixes que les dels mascles.
Odon també va demostrar una altra cosa molt interessant. En les espècies que no canta, la femella té la regió del cant al cervell quan neixen però aquesta regió s'atrofia o desapareix al cap de poc temps. Odon i el seu equip creuen que l'estacionalitat de la nidificació en els llocs temperats és el que ha fet que les femelles hagin perdut la capacitat de cantar. De fet, els mascles de la majoria d'espècies tampoc canten fora de l'època de cria (i perden la capacitat de cantar i les neurones corresponents, que tornen a néixer a la primavera!). Segurament aquest factor ha fet que a les nostres latituds les tasques de defensar el territori per una banda i cuidar la descendència per l'altra, s'hagin distribuït més separadament entre els dos sexes i llavors el cant hagi perdut sentit per qui cuida els polls. A les zones tropicals totes aquestes tasques estan molt distribuïdes entre mascles i femelles i, sembla que per això, les femelles continuen cantant per defensar territori. Com els seus ancestres primitius.
Tot i així, es pensa que en molts ocells de zones temperades les femelles de passeriformes canten més que no ens pensem. Personalment tinc dubtes sobre això, al menys entre les espècies amb dimorfismes sexual jo no he vist mai una femella cantar: un gratapalles, una merla, un tallarol capnegre, una mallerenga carbonera, etc. però també és cert que sempre he assumit que quan escolto cantar un rossinyol, mosquiter pàl·lid, tord o griva és un mascle. No hauríem d'assumir-ho tan fàcilment? Quan jo era jovenet, el birding no era tan d'anar a fer llistes sinó que ens dedicàvem molt més pacientment a observar amb precisió el comportament dels ocells del nostre voltant i sempre veia clar, en parelles "conegudes", que el rol del mascle era el de cantar. Per tant, dubto que el cant de les femelles estigui molt estès entre els ocells del nostre voltant.
Però les impressions que jo (o tu) tinguem no signifiquen absolutament res si no s'avalen amb evidència científica. Per aquest motiu, Karan Odom (Cornell) i Katahrina Riebel (Universitat de Leiden, Holanda) han posat en marxa el projecte de ciència ciutadana Female Bird Song Project, en el que demanen gravacions i evidències de femelles cantant. Tenen una llista d'espècies en les que s'ha documentat que les femelles canten. Mireu-la i tindreu alguna sorpresa (com el rossinyol que he esmentat més amunt). Ho teniu a http://femalebirdsong.org/
 |
| Evolució del cant en passeriformes a partir de la seva dispersió des d'Austràlia (Font: Living Bird, Vol 38, Issue 3) |
Una investigadora del Cornell Lab of Ornithology, Karan Odon, va publicar un article el 2014 en el qual demostrava que les femelles dels ancestres australians de molts ocells cantaven i que, de fet, era així en la majoria d'espècies del món. En les espècies en què la femella canta (per cert, com el cercavores) ho fa per indicar que està disposada a l'aparellament, defensar recursos, llocs de nidificació o la seva descendència. Probablement també tinguin pressió de la selecció natural per cantar però les raons per les que ho fan no sempre són les mateixes que les dels mascles.
Odon també va demostrar una altra cosa molt interessant. En les espècies que no canta, la femella té la regió del cant al cervell quan neixen però aquesta regió s'atrofia o desapareix al cap de poc temps. Odon i el seu equip creuen que l'estacionalitat de la nidificació en els llocs temperats és el que ha fet que les femelles hagin perdut la capacitat de cantar. De fet, els mascles de la majoria d'espècies tampoc canten fora de l'època de cria (i perden la capacitat de cantar i les neurones corresponents, que tornen a néixer a la primavera!). Segurament aquest factor ha fet que a les nostres latituds les tasques de defensar el territori per una banda i cuidar la descendència per l'altra, s'hagin distribuït més separadament entre els dos sexes i llavors el cant hagi perdut sentit per qui cuida els polls. A les zones tropicals totes aquestes tasques estan molt distribuïdes entre mascles i femelles i, sembla que per això, les femelles continuen cantant per defensar territori. Com els seus ancestres primitius.
 |
| Entre els ocells de les zones tropicals hi ha moltes espècies en les que les femelles canten, bastants són colonials i, en general, tenen els rols de sexe menys definits. (Foto: Abel Julien) |
Tot i així, es pensa que en molts ocells de zones temperades les femelles de passeriformes canten més que no ens pensem. Personalment tinc dubtes sobre això, al menys entre les espècies amb dimorfismes sexual jo no he vist mai una femella cantar: un gratapalles, una merla, un tallarol capnegre, una mallerenga carbonera, etc. però també és cert que sempre he assumit que quan escolto cantar un rossinyol, mosquiter pàl·lid, tord o griva és un mascle. No hauríem d'assumir-ho tan fàcilment? Quan jo era jovenet, el birding no era tan d'anar a fer llistes sinó que ens dedicàvem molt més pacientment a observar amb precisió el comportament dels ocells del nostre voltant i sempre veia clar, en parelles "conegudes", que el rol del mascle era el de cantar. Per tant, dubto que el cant de les femelles estigui molt estès entre els ocells del nostre voltant.
Però les impressions que jo (o tu) tinguem no signifiquen absolutament res si no s'avalen amb evidència científica. Per aquest motiu, Karan Odom (Cornell) i Katahrina Riebel (Universitat de Leiden, Holanda) han posat en marxa el projecte de ciència ciutadana Female Bird Song Project, en el que demanen gravacions i evidències de femelles cantant. Tenen una llista d'espècies en les que s'ha documentat que les femelles canten. Mireu-la i tindreu alguna sorpresa (com el rossinyol que he esmentat més amunt). Ho teniu a http://femalebirdsong.org/
I com sempre...
Bon birding!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada