El camp magnètic terrestre i les rareses

Els ocells són increïblement precisos en les seves migracions. Com pot ser que un cucut, que ha nascut sense conèixer els pares, vagi a hivernar a la mateixa zona de l'Àfrica que els seus companys? Com pot ser que l'any vinent torni prop d'on va néixer? És impressionant. Encara que cada vegada sapiguem més sobre la biologia de la migració, a mi no em deixa de fascinar el fenomen. Què voleu que hi faci... no sé si soc un sentimental, un somiador o una mica ximple, però això em deixa bocabadat. Però ja sabeu que, per molt que els ocells sàpiguen navegar per tot el món sense problemes, de vegades, es despisten de valent. Sovint això té a veure amb mutacions genètiques que els fan anar en una altra direcció a l'habitual, és a dir, l'ocell no està desorientat, sap on és, sap per on va, però el seu instint, senzillament, li diu que vagi cap a un altres lloc. Podríem dir que el GPS li funciona a la perfecció però li han donat una adreça equivocada.

Cool! Tots a córrer a veure el mosquiter de Schwarz a qui una mutació li ha jugat una mala passada.

El pit roig és l'ocell en què s'ha estudiat més la influència del camp magnètic terrestre. Té el magnetoreceptr a l'ull dret. (Font: Quantum birds - C. Langebrake i I. Solov'yov).

Sempre he pensat que algunes -poques- d'aquestes rareses, són ocells despistats per variacions en el camp magnètic, un dels sistemes d'orientació que tenen molts dels ocells migratoris, bàsicament perquè el camp magnètic terrestre pateix alteracions causades per factors diversos. No sempre és constant, de fet, hi ha variacions notables que, això sí, uns simis amb poc sentit de l'orientació com nosaltres no percebem. Les explosions solars i altres fenòmens còsmics alteren el camp magnètic terrestre, a vegades amb una intensitat notable. Doncs bé, resulta que així és, no m'ha fallat la intuïció. Segons un estudi a Scientific Reports, les molèsties al camp magnètic de la terra fan que els ocells se'n vagin de la ruta prevista. Aquests científics de la Universitat de Califòrnia Los Angeles (UCLA) han demostrat que la pertorbació temporal del camp magnètic de la terra fa pujar, estadísticament, l'aparició de rareses en més del doble. Van agafar dades de les estacions d'anellament i van veure que els divagants constituïen un 2% dels ocells anellats mentre que després d'un esdeveniment geomagnètic, la proporció pujava al 5%. I ja sé què estàs pensant, pillin... "Com sé quan hi haurà un esdeveniment geomagnètic?, que vaig a buscar rareses!" Continua llegint.

Efectivament, els americans, que són uns mestres a baixar al nivell pràctic, ja hi han pensat i Benjamin Tonelli, graduat de la UCLA, ha desenvolupat la Rare Bird Forecast. Tonelli combina variables com les condicions "meteorològiques" de l'espai, l'estacionalitat i la demografia. No és el mateix que hi hagi una alteració del camp magnètic al desembre, quan hi ha poca migració activa, que d'agost a octubre, quan moltes espècies estan al seu pic de migració. Això ho han calculat per als USA. Afortunadament, les dues primeres variables són comunes a nosaltres. Estem aproximadament a la mateixa latitud que Nova York i l'estacionalitat de la migració nostra és molt similar però la demografia no, així que l'índex segurament s'aplicarà bé a nosaltres però tindrà menys exactitud perquè la demografia no és tan aplicable. Aquest factor l'agafen d'eBird i ho combinen en l'índex. Un crack, aquest Tonelli!

 Quan vegis que això supera l'1, córrer a agafar els prismàtics!

Una altra cosa que xoca és que les explosions solars fan exactament el contrari que jo em pensava: en lloc d'augmentar la divagància (vagrancy) dels ocells, la disminueix. Ooops... només sé que no sé res... Quan un esdeveniment geomagnètic té lloc en un moment de cicle solar alt, que té lloc cada 11 anys, hi ha menys divagants. Tonelli creu que l'increment d'activitat solar, precisament, podria ser una clau per als ocells que els fa parar en la migració o passar a prioritzar altres claus navigacionals (estrelles o posició del sol, per exemple). Senzillament, l'ocell pensa "Això que percebo al camp magnètic no té gaire sentit, millor m'oriento d'una altra manera". Uns cracks, també.

Bé, espero que hàgiu llegit fins aquí i no us n'hagiu anat a Rare Bird Forecast i hàgiu agafat els prismàtics per sortir directes a buscar una raresa!

Bon birding!