Material per al niu: plàstics, cigarretes i pells de serp

Els ocells fan el niu amb materials diversos. Normalment agafen branquetes per a la part inferior (especialment en els nius de tassa descoberts) que cada vegada són més fines cap amunt i, dalt de tot, fan la cavitat on pondran els ous amb materials més delicats i esponjosos. Aquí, els materials més utilitzats són diversos materials vegetals suaus (molses sobretot), pèls de mamífer i plomes (incloent-hi plomes de vol i plomissol). No cal ser un expert per a deduir que la part que ha de tocar els ous (absteniu-vos d'acudits fàcils, si us plau) ha de ser flonja i esponjosa per evitar malmetre'ls. I potser no ho sembla però això és més important del que ens podem imaginar a primera vista. De fet, en ocells grossos, no és del tot estrany que, amb el moviment dels adults quan el mascle i la femella fan el relleu per covar, els ous s'esquerdin i es malmetin.

Fins aquí, res a dir. O molt a dir, perquè la nidificació dels ocells és interessantíssima i s'han escrit llibres sencers només sobre nius i ous. Però en aquesta entrada al blog vull parlar, precisament, d'allò que no és normal. Diuen que als periodistes els diuen que "la notícia no és que un gos mossegui un home, sinó que un home mossegui un gos". Doncs bé, crec que això és aplicable a les entrades d'un blog. Aquí vull parlar-vos de coses rares que els ocells poden utilitzar com a suposat material del niu.

Niu de mallerenga amb la zona de covament completament farcida de pèl de gos, ben flonjo per a la seguretat dels ous. (Foto: Ferran Latre).

No és estrany que utilitzin plàstics, cordills de colors, filferros o altres elements, normalment amb textures cridaneres, brillants o lluents, per decorar el niu o per utilitzar-los directament com a material de construcció. La finalitat d'aquest comportament està en discussió i, com sempre, hi ha estudis que intenten portar llum a la foscor (de què em sona aquesta frase?) però que són contradictoris. Afavoreix o perjudica els ocells que decoren el niu amb plàstics lluents? Sembla que en alguns casos redueix la predació del niu i, per tant, els nius "plastificats" suporten menys predació i sobreviuen més que els estàndard. O just al contrari. Hi ha un treball molt interessant de Sergio et al. (Raptor nest decorations are a reliable thread against conespecifics), de l'estació biològica de Doñana pertanyents al CSIC. El treball està publicat a la revista Science (paraules majors!). Els investigadors van estudiar les decoracions dels nius de milà negre i van trobar que hi havia individus que decoren molt el niu i altres molt poc o gents. Entre els materials que utilitzen, el que té més èxit és el plàstic de color blanc. De fet, el plàstic blanc arrasa. És seguit de molt lluny pel paper blanc i la resta de materials i colors queden en posicions residuals, cosa que trobo curiosa perquè sembla que colors llampants, com el vermell, haurien de tenir èxit.

Com sempre, llavors ens fem la pregunta del "Per què?" és a dir, Per què decoren els nius? Per què unes parelles decoren i altres no? Doncs els investigadors van trobar que els que decoren més són els individus més dominants i acaben veient, a més, que això va en funció de l'edat: els més joves (1-6 anys) decoren poc, els de mitjana edat (7-12 anys) decoren molt i els més vells (12-25 anys) tornen a decorar menys, tot i que dupliquen o tripliquen el nivell dels joves. A més, com era d'esperar, els nius més decorats tenien una major productivitat i supervivència. Òbviament això no és perquè el niu estigui decorat sinó perquè els propietaris estan en millor forma; el niu és simplement un senyal d'això. El niu decorat està indicant als possibles intrusos del territori: Warning! Si entre aquí et fem fora ràpid i de males maneres!. I els investigadors van demostrar que efectivament així és. Els individus amb nius decorats tenien molt mal caràcter vers els intrusos al seu territori. L'estudi és curt però tremendament sucós (com ha de ser: al gra i explicant lo interessant) perquè els autors també van fer experiments de manipulació col·locant elements decoratius extres als nius de parelles no-dominants i, sabeu què va passar?, doncs que un 87% dels propietaris van treure la decoració extra, mentre que els dominants majoritàriament se la quedaven. És a dir, la decoració del niu és un senyal honest de qualitat de l'individu i, a més, té un cost. Si no fos així, els no-dominants podrien enganyar i posar decoració encara que fossin uns pringats. Que honestos que són els ocells!

Aquí un milà negre adult, aquí uns amics. (Foto: Jordi Bas)

 

Nius de milans negres amb diferents nivells de decoració segons l'edat de l'ocell (Foto: F. Sergio a l'article de Science)

 

En altres estudis s'han trobat efectes negatius dels plàstics als nius, sobretot en zones urbanes, que llavors sembla que són atacats amb més freqüència pels depredadors. Tot i així, això no acaba d'estar clar. De fet, no té gaire lògica: per molt bonica que sigui la coloraina, els ocells no són ximples del tot i si atragués depredadors no ho farien. Uns quants d'estudis relacionen l'aportació d'aquests materials antropogènics amb la selecció sexual: sembla que les femelles seleccionen els mascles que aporten més materials bonics al niu. Això queda clar amb uns quants estudis amb aus marines, fenomen és molt freqüent en gavines i mascarells.

 

Niu d'oriol "plastificat" al nostre Parc del Mussol, a Amposta. (Foto: Ferran Latre)

També es troben nius farcits de cigarretes. Per què? Doncs aquí sí que s'ha evidenciat consistentment un benefici per al niu. Els nius amb cigarretes tenen molts menys paràsits i altres invertebrats indesitjables que els que no en tenen. L'olor de la nicotina i les dotzenes de productes tòxics que contenen les cigarretes, repel·leixen els paràsits de mala manera. Conclusió: el tabac no només mata el fumador sinó que també mata o repèl els bitxos. No hi ha evidència, però sí indicis, que això pugui tenir efectes nocius en els pollets. Almenys, sí que es detecten traces dels productes tòxics a la sang dels pollets però no se sap si això realment té un efecte negatiu.

Sincerament, aquí em sembla que el propi ocell devia ser fumador! (Foto: Next Nature Network)

 

Les referències a aquests estudis que esmento aquí les podeu trobar al treball de Jagiello et al. "Why do some bird species incorporate more anthropogenic materials into their nests than others?"

I, per últim, una cosa amb la que ja al·lucinareu del tot és amb la presència de pells de serp a l'entrada del niu (en nius en forats) o al voltant del niu (nius a l'exterior). Les serps muden tota la seva pell quan creixen i la pell mudada queda abandonada, normalment sencera amb la forma de la serp. Doncs bé, resulta que hi ha ocells que agafen aquesta pell i la posen al niu. La raó per la que ho fan és per espantar els depredadors. I funciona! Medlin i Risch, de la Universitat Estatal d'Arkansas (per cert, trobo divertit que els americans ho pronuncien "Àrkansa") van fer un treball amb una espècie de tirànid americà, el tirà crestat viatger (Myiarchus crinitus) que cria a forats i és fàcil que ocupi caixes niu. Els nius d'aquest ocell són fortament depredats per l'esquirol volador meridional (Glaucomys volans), que es cruspeix els pollets com si fossin canapès però resulta que l'esquirol, per la seva banda, és fortament depredat per la serp rata (Elaphe obsoleta) i l'esquirol li té molta por, així que quan veu aquesta serp surt disparat sense pensar-s'ho. Els investigadors van posar 60 caixes niu, de les quals 20 tenien una pell de serp al niu, 20 tenien una altra pell de serp a les immediacions del niu i 20 no tenien cap pell de serp. I què va passar? doncs cap de les 40 caixes niu amb pell de serp va ser depredat i, en canvi, 5 nius, és a dir un 20% dels que estaven a les caixes sense pell de serp se'ls van cruspir els esquirols. S'ha trobat que altres espècies també inclouen pells de serp als nius i, encara que no hi ha cap estudi sobre elles, veient la prova empírica del tirà, es pot concloure que la finalitat serà exactament la mateixa. Entre elles hi ha la mallerenga emplomallada bicolor, un ocellet absolutament preciós, i el cardenal anyil becblanc, una mena de pinsà de color blau lluent.

Té cara de simpàtic, oi? Doncs estic segur que un tirà crestat no opinaria el mateix... (Foto: Natusfera)

 

Niu amb una bonica pell de serp (Foto: Robert Traut)

Total, que ja us veig posant pells de serp i burilles de cigarreta a les caixes niu...

Bon birding!