Reconèixer els ocells pel cant
Ja hem esmentat la importància de reconèixer els cants dels
ocells per tenir un alt nivell de detecció quan sortim al camp. Aquí us indico
uns quants punts que podeu posar en pràctica per progressar en aquesta tècnica,
amb el benentès que no hi ha cap fórmula màgica.
1.- Recorda't que
tens orelles. Ok, pot semblar obvi però no ho és. L'ornitòleg novell es
concentra en l'observació de l'ocell i, mentre veu aquell ocell cantar
contrallum amb unes branques entre mig, resulta que aquest està dient a ple
pulmó "sóc un tallarol de casquet, sóc un tallarol de casquet". Quan
observem un ocell l'estem mirant-escoltant. És un tot. Encara que no sàpigues
què és aquell cant, escolta'l, interioritza'l...
2.- Associa el so amb
alguna cosa que ja coneguis, pot ser des d'una serra mecànica, una rialla,
aigua, descàrrega elèctrica, un plor, un crit de terror, la sogra...
3.- Rastreja l'ocell
fins que el vegis. Estàs escoltant el cant però no veus l'ocell, esperes
uns moments, mires, continua sense aparèixer i te'n vas... Malament: acosta't a
poc a poc, canvia de posició, intenta triangular per localitzar d'on ve el so
fins que el trobis. Pots trigar entre 30 segons i 3 hores però hauràs après un
nou cant i la sortida haurà valgut la pena encara que no hagis vist gran cosa
més.
4.- Fes-ho fàcil:
comença pels ocells comuns més propers. Comença per les mallerengues,
pitrojos, merles, cargolets i altres ocells que tinguis a prop i que puguis
escoltar amb freqüència i aquests cants senzillament, matxaca'ls. Deixa el cant de la piula dels arbres o del pela-roques
per més endavant (a menys que visquis al Pirineu a més de 1.500m d'alçada...).
5.- Millor sol que
ben acompanyat. No sé com funcionen les neurones humanes però fixaràs més a
la memòria un ocell que has descobert tu sol que si te l'ha dit algú.
6.- Millor acompanyat
que sol davant el perill. Sembla una contradicció amb el punt anterior però
no ho és. Quan ja has fet tot el que podies fer sol, necessites una empenta.
Ves amb algú més expert o coneixedor d'ocells d'altres ambients. Ves-te'n als
secans, alta muntanya o similars amb algú que conegui bé els cants de la zona
i, això sí, després torna-hi sol.
7.- CDs, Videos i
altres recursos. Dedicarem un article a revisar aquests recursos però aquí
només vull esmentar una cosa: no aprendràs cants escoltant CDs i intentant-los
memoritzar. És important que disposis d'aquest material per escoltar-lo a casa,
comparar cants i revisar el que has escoltat. En realitat, són més útils per
planificar una sortida que per revisar-ho després (quan tornes totalment
"empanat" tots et sonen igual a casa) Abans d'anar al lloc on esperes
veure determinats ocells, escolta els seus cants "en llauna" i
prepara't per quan els vegis. Et sorprendrà que fàcil que és aleshores.
Potser alguns d'aquests consells poden semblar irrellevants
però no ho són. Els pros et diran que
han après a identificar els sons dels ocells amb aquestes tècniques i
variacions d'aquestes. N'hi ha més, potser més subtils, que tractarem en algun
altre article. Fins llavors, a practicar. És qüestió d'hores de vol, hores de
vol, hores de vol...
Bon birding!
Lo de recordar que tens orelles és curiós. Abans ni m'hi fixava. Ara (després d'un cert esforç) me n'enrecordo d'escoltar i funciona. Ni ha algun que em costa molt. Amb la bosqueta vulgar no hi ha forma. Sempre m'enreda. Em penso que es un tallarol. Algun dia podré.
ResponEliminaSalutacions
Doncs mira, és interessant lo que dius de la bosqueta perquè serveix sobre una cosa de la que també vull escriure: les descripcions dels cants que fan les guies. Al Svensson diu que el cant és bla bla bla "i una xerrameca més ràpida tipus pardal, tr r r r r r rt". Si identifiques els fragments tipus pardal (no el "chip" habitual) dintre del cant de la bosqueta, ja el tens pillat (si et coneixes aquest reclam del pardal, és clar). Les descripcions a les guies sempre diem que no serveixen de res i, ojo, que s'han de llegir bé.
ResponElimina