Què és un Big Year?
S'anomena Big Year o Gran Any al fet de marcar-se una fita de veure el màxim nombre d'espècies d'ocells en una àrea geogràfica determinada. Pot ser un lloc on els desplaçaments els podràs fer en cotxe, com Catalunya, o pot cobrir una superfície enorme on hauràs d'agafar avions i vaixells si vols arribar a tots els racons, com Estats Units i Canadà junts. Lògicament, segons les característiques del territori que hagis de cobrir, un Big Year pot ser una tasca monumental i, a més, prohibitivament cara en termes de desplaçaments.
Durant la segona meitat del s.XX, a mesura que es popularitzava l'ornitologia de camp, molts ornitòlegs van començar a mantenir llistes de les espècies que veien: llista mundial, llistes de països, llistes de continents, llistes zones biogeogràfiques (p.ex. Paleàrtic Occidental), llistes regionals, d'estats o províncies, etc. A partir d'aquesta "mania" (majoritàriament anglosaxona) de registrar-ho tot, van sortir competicions com les maratons ornitològiques en les que s'intenta veure el màxim d'espècies en 24 hores en un territori definit i els Big Years que, de fet, són una marató que dura tot l'any.
Sempre he trobat atractiu entrar en una bogeria d'aquesta mena, injectar-te adrenalina i cafeína (conduiràs molt a deshores i dormiràs poc) i llençar-te a pajarear de forma frenètica però confesso que no he passat mai d'un Big Cap de Setmana. Perquè si et prens seriosament un Big Year hauràs de pajarear pràcticament tot el teu temps lliure de forma sostinguda i és molt difícil mantenir aquesta tensió durant tant de temps, a menys que el teu entorn familiar hagi entrat en el mateix frenesí (o que el teu entorn familiar es divorciï de tu). A més, el problema en realitat no és haver de pajarear tot el teu temps lliure (aquest requisit ja el compleixo: no foto res més!) sinó que hauràs d'anar de forma sistemàtica a tots els hàbitats com a mínim en primavera i hivern, i en els hàbitats proclius a migració, també en els dos passos migratoris. Hauràs d'anar a la Vall d'Aran, Delta de l'Ebre, Cap de Creus, secans de Lleida, al Cadí, serres interiors de bosc i matollar mediterrani, Aiguamolls de l'Empordà, a fagedes, rouredes... així que prepara't a omplir dipòsits de benzina!
Uns quants ornitòlegs catalans han iniciat aquest any un Eco Big Year (entre ells Ponç Feliu, entusiasta ornitòleg gironí) després de participar en moltes competicions ornitològiques de tota mena amb el Tramuntana Birding Team, consistent a fer un Big Year sense utilitzar vehicles que consumeixin combustible, cosa que en la pràctica vol dir que van a peu o en bicicleta. Val la pena seguir les seves peripècies a http://ecobigyearcatalunya.blogspot.com.es/ però aviso que acabes cansat (físicament) només de pensar les pedalades que han de fer!
A Espanya hi ha la iniciativa http://thebigyearspain.blogspot.com.es/ que promociona diferents modalitats de Big Year, des de la tradicional més competitiva a versions més relaxades i locals al jardí de casa teva. Després de tot, tota excusa és bona per sortir a veure ocells. I per veure com està el pati a nivell internacional http://10000birds.com/wrap-up-of-2012-big-year-birding.htm, un blog excel·lent sobre ornitologia. Quan veus l'escena en segons quins països que a vegades envegem per la seva biodiversitat, agraeixes estar a Catalunya on els rècords es mouen al voltant d'una mica més de 300 ocells en un any, mentre que a Estats Units la cosa se'n va als 750 i a Sudàfrica als 800. Quina feinada!
I actualment cap informació introductòria sobre un Big Year no pot deixar de fer referència a la peli El Gran Año, que retrata en clau de comèdia però amb força coneixement de causa la bogeria d'uns birders americans en ple Big Year. Reconec que sóc fan de Owen Wilson (prota a De boda en boda i secundari a Los padres de ella) i això ajuda a que m'hagi agradat la peli (les 3 o 4 vegades que l'he vista...).
Aquí el trailer en espanyol:
Bon birding!
Durant la segona meitat del s.XX, a mesura que es popularitzava l'ornitologia de camp, molts ornitòlegs van començar a mantenir llistes de les espècies que veien: llista mundial, llistes de països, llistes de continents, llistes zones biogeogràfiques (p.ex. Paleàrtic Occidental), llistes regionals, d'estats o províncies, etc. A partir d'aquesta "mania" (majoritàriament anglosaxona) de registrar-ho tot, van sortir competicions com les maratons ornitològiques en les que s'intenta veure el màxim d'espècies en 24 hores en un territori definit i els Big Years que, de fet, són una marató que dura tot l'any.
Sempre he trobat atractiu entrar en una bogeria d'aquesta mena, injectar-te adrenalina i cafeína (conduiràs molt a deshores i dormiràs poc) i llençar-te a pajarear de forma frenètica però confesso que no he passat mai d'un Big Cap de Setmana. Perquè si et prens seriosament un Big Year hauràs de pajarear pràcticament tot el teu temps lliure de forma sostinguda i és molt difícil mantenir aquesta tensió durant tant de temps, a menys que el teu entorn familiar hagi entrat en el mateix frenesí (o que el teu entorn familiar es divorciï de tu). A més, el problema en realitat no és haver de pajarear tot el teu temps lliure (aquest requisit ja el compleixo: no foto res més!) sinó que hauràs d'anar de forma sistemàtica a tots els hàbitats com a mínim en primavera i hivern, i en els hàbitats proclius a migració, també en els dos passos migratoris. Hauràs d'anar a la Vall d'Aran, Delta de l'Ebre, Cap de Creus, secans de Lleida, al Cadí, serres interiors de bosc i matollar mediterrani, Aiguamolls de l'Empordà, a fagedes, rouredes... així que prepara't a omplir dipòsits de benzina!
Uns quants ornitòlegs catalans han iniciat aquest any un Eco Big Year (entre ells Ponç Feliu, entusiasta ornitòleg gironí) després de participar en moltes competicions ornitològiques de tota mena amb el Tramuntana Birding Team, consistent a fer un Big Year sense utilitzar vehicles que consumeixin combustible, cosa que en la pràctica vol dir que van a peu o en bicicleta. Val la pena seguir les seves peripècies a http://ecobigyearcatalunya.blogspot.com.es/ però aviso que acabes cansat (físicament) només de pensar les pedalades que han de fer!
A Espanya hi ha la iniciativa http://thebigyearspain.blogspot.com.es/ que promociona diferents modalitats de Big Year, des de la tradicional més competitiva a versions més relaxades i locals al jardí de casa teva. Després de tot, tota excusa és bona per sortir a veure ocells. I per veure com està el pati a nivell internacional http://10000birds.com/wrap-up-of-2012-big-year-birding.htm, un blog excel·lent sobre ornitologia. Quan veus l'escena en segons quins països que a vegades envegem per la seva biodiversitat, agraeixes estar a Catalunya on els rècords es mouen al voltant d'una mica més de 300 ocells en un any, mentre que a Estats Units la cosa se'n va als 750 i a Sudàfrica als 800. Quina feinada!
I actualment cap informació introductòria sobre un Big Year no pot deixar de fer referència a la peli El Gran Año, que retrata en clau de comèdia però amb força coneixement de causa la bogeria d'uns birders americans en ple Big Year. Reconec que sóc fan de Owen Wilson (prota a De boda en boda i secundari a Los padres de ella) i això ajuda a que m'hagi agradat la peli (les 3 o 4 vegades que l'he vista...).
Aquí el trailer en espanyol:
Bon birding!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada