Identificació d'ocells: mida o grandària

En la tècnica d'identificació d'ocells, especialment quan ens adrecem al principiant,  el primer aspecte en el que recomanem fixar-nos és en la mida o grandària de l'ocell (honestament, en realitat diem el "tamany", però això està mal dit en català).

Efectivament, aquesta és una bona forma de començar, perquè segons la grandària de l'ocell podem descartar els ocells de mitja guia a primer cop d'ull. A mesura que afinem, però, caldrà decidir amb una mica més de precisió i saber si l'ocell es troba entre un pardal i un estornell o una garsa i una cornella, per exemple. Fixeu-vos, que aviat he començat a parlar de la grandària en relació amb altres ocells, no en mesures absolutes (a primera vista, no tinc ni idea de quants centímetres mesura un estornell).

És a dir, fent comparacions és la forma en què sabré quina mida té l'espècie que vull identificar. Si veig un ocell marronós però té unes dimensions similars a una merla ja podré descartar totes les boscarles, mosquiters i tallarols joves i no caldrà que perdi el temps en PBMs *

Òbviament, a mesura que la nostra experiència progressa, també ho fa la nostra capacitat per afinar en la comparació de mida. Al principi, si no sabem com és un estornell, està clar que no podrem comparar-lo amb res més però fins i tot el principiant més novell en pocs mesos pot estar filant prim i apreciar la diferència de mida entre un mosquiter comú i un tallarol de casquet, dos ocells que segur que al principi veu exactament igual de petits.

Hi ha altres factors que influeixen en les apreciacions de les mides: la postura de l'ocell, la forma (més rodanxó o més estilitzat), l'estat del plomatge, un ocell estarrufat sembla molt més gran que la realitat... Influeix també -molt- la nostra experiència amb l'ús dels prismàtics.

Sempre recordaré el meu primer tallarol capnegre mascle adult que vaig observar. Estava amb dos companys més (novatos com jo) i vam detectar moviment en uns esbarzers, vaig aixecar els prismàtics enfocant els esbarzers abans que sortís el tallarol i quan aquest va aparèixer , vaig veure un ocell gran com un colom. Els vaig dir als meus companys: "Uau! No m'imaginava que el tallarol capnegre fos tan gran; ben bé té la mida d'un colom!" Els meus col·legues encara riuen ara. Senzillament, els esbarzers estaven molt a prop i jo havia tingut la impressió que l'ocellet era molt més gran del què realment és. A mesura que ens acostumem als nostres prismàtics i a avaluar les distàncies, els errors com aquest van desapareixent però hem d'actuar amb precaució al principi.

Un problema freqüent (que els birders experts també han de considerar) és l'efecte òptic que fa que un objecte llunyà sembli més gran que un altre de la mateixa grandària que està més proper quan els mirem amb prismàtics si estan aliniats un rere l'altre. Si no us ho creieu o no enteneu el què dic feu la prova:

1.- Agafeu dues llaunes de Coca-cola iguals (o dues tasses, dues ampolles o dos testos que siguin iguals).

2.- Col·loqueu-les una rere l'altre separades aproximadament 1 metre (la del darrere només un pèl desplaçada a l'esquerra respecte a la línia des d'on les mirarem).

3.- Marxeu uns metres lluny (8-9 m.) i mireu-les amb els prismàtics de forma que les veiem aliniades les dues al mateix temps, gairebé una rere l'altra).

4.- Digueu: "No pot ser! La del darrere sembla més gran!"

Pensava posar una foto d'això però curiosament, amb una foto això no queda ben reflectit, és un efecte on hi entren en joc els prismàtics.

Per tant, (birders experts també) tingueu precaució quan compareu dos ocells que no estan exactament a la mateixa distància de vosaltres perquè aquest efecte òptic us pot enganyar.

Bon birding!

* (PBM: Petit Bitxo Marró!)