Migració de tardor!

Ornitològicament, la tardor comença a finals de juliol per algunes espècies. Durant l'agost ja es detecta un moviment que va in crescendo segons les espècies i a mitjans de setembre... bang! comença un moviment massiu que mou milions d'ocells a tot Europa que fugen, cames-ajudeu-me, de la que se'ls ve a sobre en termes de fred, manca d'aliment i duríssimes condicions meteorològiques. L'espectacle durarà la resta de setembre, tot octubre i finalitzarà entrat el novembre, també segons l'espècie d'ocell.

El fenomen és fascinant i si ens parem a pensar tot el que implica, és també enigmàtic i colpidor: ocells amb un cervell de la mida d'un pèsol o menys (mosquiters, tallarols, boscarles) nascuts només 4 mesos abans, miraran el cel de nit, percebran el camp magnètic terrestre, s'engreixaran com a bacons i, segons un programa genètic prefixat, emprendran el vol quan ja s'hagi fet fosc cap a una destinació final a 2.000, 4.000... o 10.000 kms més al sud.

Les aus planadores (rapinyaires, cigonyes) seguiran una estratègia diferent, migrant de dia i sempre sobre terra ferma, però també faran servir tècniques d'orientació i navegació que semblen prodigioses per nosaltres, pobres humans que som incapaços de saber on som si no tenim un mapa al costat (avui en dia ni això: ens cal un GPS).

Quants ocells migren per Europa?

Està demostrat que quan parlem de xifres grans, els ornitòlegs ens arronsem i pocs investigadors s'han atrevit a fer una estimació de quants ocells deixen el continent europeu per entrar a Àfrica cada tardor. Va ser un pioner, R. E. Moreau que el 1972 va fer una estimació molt treballada que va publicar en la seva gran obra The Paleartic-African bird migration systems i va concloure que estàvem parlant, ni més ni menys, que de 5.000 milions d'ocells!

Després de Moreau, ningú no va fer una revisió seriosa de la xifra fins 2008, on uns investigadors suïssos rebaixaven la xifra a la meitat (com la guàrdia urbana). Malgrat tot, a mi 2.500 milions d'ocells m'impressionen més o menys igual que 5.000 milions. Molts investigadors apunten que la xifra real estarà entre aquestes dues i, a més, podem deduir que serà extraordinàriament variable segons els anys si mirem les dades de productivitat

Quants en passen per Catalunya?

Sense altres dades que la intuïció o la lògica i sabent que ens trobem en una via de pas que concentra molts ocells per la costa mediterrània en direcció sud, Catalunya ha de veure algun centenar de milió d'ocells sobrevolant el seu espai aeri cada tardor. Estem en un bon lloc per veure molts migrants, a part de per la nostra posició geogràfica, pels hàbitats que encara conservem al país.

Alguna idea d'on anar

Sens dubte, el fet de tenir zones humides d'importància, com el Delta de l'Ebre, Aiguamolls de l'Empordà i Delta del Llobregat, ens ofereix moltes oportunitats de gaudir de l'espectacle en seient de platea que a l'octubre tindrà estarà en el punt àlgid.

Les estacions del programa PERNIS, destinat a monitoritzar la migració de rapinyaires i altres aus planadores, poden ser molt productives. Encara que la migració dels rapinyaires es produeix una mica abans que la resta i en el moment d'escriure aquestes ratlles (finals de setembre) ja ha passat el pic més destacat, podem gaudir-ne igualment durant tot l'octubre. Recomanaria mirar el portal www.sioc.cat de l'ICO, seleccionar a dalt a la dreta "Informació per localitat", seleccionar el símbol del programa PERNIS i mirar quina estació ens va millor visitar. A la web podem veure totes les espècies que s'hi han vist i la ubicació exacta del punt d'observació. Només queda agafar el cotxe, anar-hi i... asseure's a gaudir del show!

Un avantatge de l'observació de rapinyaires és que us podeu plantar allí amb una cadira ben còmoda, un bon esmorzar, nevera amb un pack de cerveses i esperar còmodament.