Ornitòlegs i "gent normal"

Haig de confessar una cosa: quan vaig amb la família o amics a veure monuments, pobles o amenitats diverses, només estic pendent dels ocells que puc trobar-hi. Les runes, castells i edificacions antigues per mi només tenen un interès: sempre hi ha forats entre les pedres en els que de cop hi poden entrar falciots, ballesters, gralles o, fins i tot, mussols i òlibes. "Com dius que es diuen aquestes runes?" "Ah, sí, Pompeia... el Partenó..."

D'acord, estic exagerant perquè normalment sabem el nom d'on ens trobem (per apuntar bé la localitat dels ocells al bloc de notes, és clar!). Se'm fa difícil confessar-ho, especialment sabent que la meva família -que són gent normal- llegeix el meu bloc, però qualsevol meravella construïda per l'ésser humà no m'interessa gaire si no és capaç d'allotjar algun ocell interessant. Els passejos per pobles encisadors d'alta muntanya només captaran la meva atenció si els ampits de les finestres estan plenes nius d'oreneta cuablanca o puc veure cueretes torrenteres o merles d'aigua en el clàssic riuet que creua bucòlicament el poble. Anar a prendre alguna cosa en una terrasseta, incloent-hi xiringuitos a la platja, implicarà anar fent ullades furtives al cel, als arbres del voltant o afinar les orelles per escoltar un reclam de procedència desconeguda. 

Aquest constant estat d'alerta es tradueix en una ansietat que pot fer perillar el benestar de les vacances familiars o les trobades amb amics, així que durant els anys he anat desenvolupant estratègies per incloure els ocells en les activitats amb gent normal que m'agradaria compartir amb els lectors d'aquest blog.

1.- Planifica vacances i sortides casualment prop d'un parc natural, una reserva de fauna o un magnífic abocador d'escombraries on es pugui anar a llegir anelles de gavines. Mentre els altres fan la siesta, juguen a cartes o fan coses lògiques en vacances, esmuny-te dissimuladament cap al hot spot local.

2.- Simula estar malalt quan van a fer alguna cosa en un lloc tancat on -horror!- no hi hagi ocells, com per exemple un museu. Quan estiguis segur que han marxat, agafa els prismàtics i salta com un llamp. Assegura't que estàs de nou en posició de malalt quan tornin, sinó l'operació encoberta ornitològica de totes les vacances quedarà compromesa.

3.- Especialment si tens nens petits, ves a visitar zoos, parcs temàtics d'animals o jardins amb gronxadors. Alguns d'aquests llocs són gairebé equivalents a estar en la natura. No oblidis els prismàtics!

4.- Aneu a visitar algun amic que fa molt temps que no veus i que, casualment, és ornitòleg i et vol ensenyar un lloc on observar ocells (no cal que coneguis prèviament el paio, contacta'l via qualsevol amic, web, facebook o el que sigui; tothom del ram entendrà la situació en la que et trobes i t'ajudarà desinteressadament).

5.- Ensenya les teves cartes i negocia "un gran dia sol". Això és una gran idea que vaig llegir en un llibre de Bill Oddie, comediant i malalt ornitòleg britànic, on explicava que ell feia servir aquesta tècnica amb la seva família (també gent normal). Quan hi hagi una activitat que pugui ocupar la resta del grup durant tot un dia, negocia sortir ben d'hora al matí i desaparèixer fins la nit. Assegura't que et prepares bé la sortida i que saps on anar. No pots desaprofitar un minut amb una oportunitat d'or com aquesta!

 

                                                                    Bill Oddie, comediant i ornitòleg britànic, autor de diversos llibres sobre ornitòlegs (Foto: Wikipedia)

En aquesta vida, un no acaba mai d'aprendre així que si algun lector té alguna idea, truc o estratègia (encara que impliqui mentir, extorsionar o subornar) per mantenir la nostra malaltia en bon estat, sóc tot oïdes...

Bon birding!