Monitorització acústica de migrants nocturns




En aquest article vull parlar de com s'investiga la migració nocturna de petits passeriformes mitjançant gravacions dels sons que emeten mentre volen.


En línies generals, les aus planadores (rapinyaires, cigonyes) migren de dia i sempre sobre terra, mentre que les aus que no poden planar en recorreguts llargs han de migrar en vol actiu (aletejant) i ho fan de nit, tot i que en aquest últim cas hi ha força excepcions.


Els típics migradors nocturns són els passeriformes de migració de llarga distància, com moltes espècies de mosquiters, boscarles i tallarols. Aquests ocells migren a alçades molt variables, que poden anar des d'uns centenars de metres fins als 4.000 m. d'altitud però generalment estaran molt més a prop de la primera magnitud, entre 200 i 800 m. (pujar en alçada té un cost energètic important). De tota manera, la influència del vent serà decisiva perquè decideixin a quina alçada se situen ja que mai no emprendran el vol amb vent de contra i, de fet, normalment esperaran a tenir una mica de vent de cua.


A diferència de les aus planadores, que tenen unes rutes migratòries més definides amb les que eviten braços de mar i altres accidents geogràfics inhòspits, els migrants nocturns volen en un front molt més ampli, gairebé sobre la línia recta cap al seu següent destí (que pot ser la destinació final o un stop-over intermedi), volant sobre terra o mar, segons el que es trobin entre mig.


Com estudiem això? Com sabem per on passen aquests ocells de 10 o 20 grams de pes? I a més, de nit, quan no els podem veure? Lògicament, l'anellament ha donat molta informació sobre què passa en els llocs d'aturada però no ens diu res sobre el procés del viatge. A part del marcatge amb geolocalitzadors diversos (GPSs, etc.) hi ha dos sistemes que han donat informació d'aquest moment de la migració: els radars i l'estudi dels reclams emesos durant el viatge.


Parlarem dels radars en un altre article però aquí esmentaré que els núvols d'ocells (fins i tot molt petits) són detectats pels radars (els operadors els anomenen "angels"). El problema és que, si bé es veu el progrés de l'estol en migració, és impossible identificar l'espècie i només la grandària de l'ocell i el patró de batec de les ales (més ràpid o més lent) ens dóna alguna pista però mai arribem al nivell d'espècie amb certesa.


Amb la gravació de reclams -combinada amb la informació per radar- es pot saber molt més sobre el comportament dels ocells durant la migració. Els migrants nocturns emeten vocalitzacions mentre volen, petits reclams de contacte que ajuden a mantenir l'estol lleugerament cohesionat i s'han utilitzat diversos models de micròfons de llarg abast i d'estacions d'enregistrament per gravar els reclams dels ocells al vol. La tècnica que utilitzen els investigadors per fer aquests enregistraments, consisteix a gravar els sons contínuament durant tota la nit amb uns micròfons situats sobre postes elevats en els llocs adequats. Els micròfons es disposen en una línia que capturi els sons emesos pels ocells en un front de migració de desenes o centenars de kms. Una sola estació de gravació pot enregistrar milers de reclams en una sola nit.


I aquí us estareu preguntant: i com s'identifica l'espècie que emet el reclam? Ho fa un software intel·ligent? Un procés que té lloc en un supercomputador? Doncs res d'això. Necessitarem un tio amb experiència que pari bé l'orella i s'escolti les gravacions i identifiqui els milers de piu-pius, check-cheks i zip-zips de 0,05-0,25 segons de durada que s'hauran enregistrat en una freqüència de so força elevada, de 5-9 Khz. Sí que disposarà de la imprescindible ajuda d'un software que aïlla el reclam i omet els espais en silenci, podent escoltar la gravació sense interferències i optimitzant enormement el temps d'escolta però res no substitueix la capacitat d'identificació d'un ornitòleg expert. Generalment també es generen sonogrames dels reclams per tal d'ajudar els investigadors a identificar els més difícils. Tot i així, en queden molts d'ells que no es poden assignar a cap espècie (nota per ornitòlegs novells frustrats: és molt freqüent que els professionals tampoc puguin identificar molts sons!). Treballs recents indiquen, però, que s'està avançant al menys en el reconeixement de reclams assistit per software.

                                                                             Micròfon d'enregistrament de reclams de migrants nocturns


La detecció abasta fins a 350 m per sobre de la ubicació del micròfon i 250 m. al voltant, suficient per registrar una autèntica barbaritat d'ocells en pas i adonar-se de la quantitat de milions d'ocells que passen per sobre nostre, fins i tot en llocs que no són hot-spots de migració. En l'article de Evans i Rosenberg en què m'he basat principalment per recollir aquestes dades, citat més avall, parlen de 50.000 reclams registrats en una estació de gravació a Florida en les 5 temporades d'operació. Devien tenir feina a escoltar-los i identificar-los...


I quins ocells es detecten? Doncs la gran majoria són totalment diferents dels que es troben en les campanyes d'anellament de dia! Evans i Rosenberg esmenten una estació a Texas on els ocells més anellats (ho sento, no tenim noms catalans d'aquests) són Vireo griseus i Icteria virens i, en canvi, els ocells enregistrats més nombrosos en migració nocturna foren Passerculus sandwichensis, Ammodramus savannarum i Spiza americana, dels quals se'n van anellar exactament... cap!


Sempre he trobat una gran diferència entre el què detectes quan observes ocells amb prismàtics i el què anelles, tan en nombre d'individus com en espècies diferents. Fa un parell de setmanes vaig anar a anellar amb els amics de Parus a uns avellaners molt interessants a Torre Marimon (Vallès Oriental). Si voltaves per allí amb els prismàtics, apareixien tallarols capnegres, merles i mallerengues. A les xarxes vam agafar un tallarol gros, tres tallaretes vulgars i una boscarla de canyar a punt de rebentar de greix, espècies que van passar totalment desapercebudes... Què passaria si hi poséssim una estació d'enregistrament de migrants nocturns? No vull ni pensar-ho...


Un altre detall que revelen aquests treballs és que el front de migració és molt ample i no està restringit als hot-spots que veiem de dia, de forma que les densitats d'ocells que passen de nit en un període determinat són força homogènies en la xarxa d'estacions que en l'estudi de Evans abasta una extensa àrea geogràfica de 300 kms. (dimensions a l'americana, of course). Allò que sempre s'explica que les aus tenen unes rutes migratòries que són com les seves "autopistes" té un cert sentit per les espècies planadores (tot i que menys del què ens pensem) però no té gaire base pels migrants nocturns.

                                                                                  Rutes migratòries o tot recte cap avall?



Total, que com més sabem, l'únic que descobrim és que en sabem molt poc però... no és fascinant tot plegat?


Bon birding!



Referència:

William Evans and Kenneth Rosenberg. Acoustic monitoring of Night-Migrating Birds: a Progress Report. Proceedings of the RMRS.

Es pot trobar a: http://birds.cornell.edu/pifcapemay/evans_rosenberg.htm


Comentaris

Entrades populars