Sobre aguaits

Perquè en alguns parcs es fan aguaits que semblen estar fets perquè no puguis veure ocells? En general, es nota quan els aguaits els han dissenyat ornitòlegs que són ells mateixos usuaris d'aguaits o els ha fet algú que ha mirat algun diagrama i, a sobre, ha "innovat" sobre el què havia trobat, sense tenir en compte que allí hi haurà d'estar algú amb prismàtics o cata durant una bona estona.

Detesto especialment les pantalles verticals en les que hi ha finestretes a diferents alçades. Només sóc jo que troba que no hi ha mai cap finestra a la meva alçada? T'has d'ajupir o posar-te de puntetes, en unes posicions poc estables que no et permeten mantenir fixos els prismàtics. Sempre acabo treient un moment el cap amb l'esperança que no hi hagi res que valgui la pena investigar per no cardar-me massa l'esquena...

Si algú pensa que els aguaits serveixen per "veure sense que et vegin" s'equivoca. Els ocells et veuen (i t'escolten). I s'espanten. Quan arribes el primer en un aguait i obres les finestretes, se sol produir una espantada d'ocells davant, volant tots a una distància més segura. Encara que no us ho creieu, això vol dir que t'han vist! En realitat, els aguaits permeten que els ocells sàpiguen que dintre d'aquelles casetes hi ha una gent molt rara que els està mirant tota l'estona però que són inofensius, sempre i quan es mantinguin allí dintre i a una distància prudent, que és força més propera que si estiguessin caminant a camp obert.

Sembla que això no ho acaben d'entendre tots els gestors d'espais naturals:
Alguns aguaits estan totalment descoberts pel costat, de forma que quan arribes, tots els ocells et veuen passar pel costat de l'aiguamoll i se'n van a la distància de segurat de "bípede caminant", que és molt més llunyana que la de "bípede dintre d'aguait". De què serveix l'aguait? A l'Estany de Sils n'hi ha algun així, en què la vegetació del voltant ha desaparegut i al Delta de l'Ebre n'hi ha uns que són per flipar, entre el Goleró i la Bassa de les Olles, on no hi ha res al voltant que tapi la gent que passa pel camí (a menys de 5m!).

Al Delta de l'Ebre hi ha un mirador, el del Pont del Través, en una ubicació molt bona i que sovint proporciona bones estones de birding. El terra del mirador és d'una reixeta en la que quan poses el trípode s'enganxa en els forats i complica bastant l'operació. Després d'haver-hi anat diverses vegades amb altres persones i comentar "sembla mentida que hagin fet un terra així, no se'ls havia acudit que fem servir catas?", hi vaig anar sol i vaig descobrir que hi ha uns conjunts de tres plaquetes disposades just a la distància i mesura per un trípode. De conya, llàstima que la gent no se n'adoni i es foti un lio ensopegant amb el cata... a més t'obliga a posar els tres peus de la forma com han posat les plaquetes i potser no és la posició que tu voldries.

                                                          Terra de reixeta del mirador del Pont del Través amb les plaquetes per recolzar el trípode.

                                                                                                    Vista des de l'aguait de l'Embut.

El Delta de l'Ebre sempre m'ha agradat moltíssim. Em fascina no només per l'avifauna sinó també pel paisatge i molts altres aspectes. Des del mirador de l'Embut hi  ha una vista magnífica des d'on es poden fer molt bones observacions, malgrat tot, al Delta li manquen aguaits clàssics on tinguis els ocells a distàncies de desenes de metres en lloc de centenars. Un mirador per mi especialment fascinant és el de Monnatura a la Tancada. La vista a la tarda és extraordinària i si bé (com és clàssic al Delta) els ocells no et queden a prop, pots fer bones observacions ja que la zona és rica i variada.

Per últim, tal i com tenen molt present en molts països centreuropeus, no hauríem d'oblidar l'accés per discapacitats. Rampes, ubicacions especials per posar-hi cadires de rodes, finestreta a l'alçada, etc. manquen en molts aguaits. En aquest sentit, el Parc dels Aiguamolls de l'Empordà té diversos aguaits ben adaptats, cosa que sempre és d'agrair per les persones que hagin d'anar en cadira de rodes i tinguin l'afició a observar ocells.

Doncs això, uns quants comentaris sobre els nostres aguaits.


Bon birding!