Intervenir o no intervenir - La grua americana
La grua americana (Grus americana) és una espècie catalogada
com "En perill", amb unes poblacions força reduïdes i inestables.
Malgrat tot ha estat objecte de nombrosos intents de conservació
-majoritàriament exitosos en diferents mesures- en els que s'hi han abocat
milions de dòlars procedents de donacions privades i del govern dels Estats
Units.
S'ha "ensenyat" a migrar els joves i se'ls ha
dirigit en ultralleuger a noves zones d'hivernada més adequades que les tradicionals,
s'eliminen els seus predadors i paràsits, s'han comprat quantitats enormes de
terreny per la seva conservació. Recentment, s'ha donat a conèixer una actuació
de conservació per aquesta propera època de cria que m'ha sorprès especialment.
Video del National Geographic on s'explica com ensenyen a migrar a les joves grues
Un greu problema que té la grua americana és el fracàs de
nius per culpa de la mosca negra. Just quan els adults estan covant, les mosques
negres emergeixen en quantitats enormes i pràcticament "devoren" els
adults covant, que acaben abandonant el niu per les picades dels insectes. És
una autèntica llàstima perquè el cicle de vida de la mosca negra és molt curt
(unes poques setmanes) i poc després que les grues hagin desertat els nius, les
mosques desapareixen.
En anys anteriors, la mosca negra s'ha eliminat amb un
tractament natural basat en unes bactèries que ataquen la mosca i, com que no
són pesticides, no tenen cap efecte negatiu en el medi. Malgrat tot, hi ha hagut veus
que s'han aixecat contra això pel fet que la mosca negra és presa important per
moltes espècies de peixos i altres animals, constituint un element bàsic
de l'ecosistema. Després de tot, perquè hem de deixar sense aliment
uns animals per salvar-ne uns altres?
Els biòlegs del Necedah National Wildlife Refuge (Wisconsin)
pensen fer una cosa la propera època de cria que té com a finalitat alterar i
endarrerir l'època de cria de la grua americana. Quan hagin post els ous i
comencin a covar (moment en el que emergeixen les mosques), retiraran els ous i
les grues es veuran forçades a començar una nova cria. Trigaran uns dies a
tornar a estar en disposició de fer la segona posta, moment que coincidirà amb
la davallada de la mosca negra, així que quan tornin a estar covant no hi haurà
mosques i la niuada tirarà endavant. Els ous extrets anteriorment seran covats
artificialment per aconseguir major producció de joves de l'any i aquests joves seran entrenats a seguir els ultralleugers que els portaran als seus llocs d'hivernada.
Tot això em porta a reflexionar: no ens estem passant
intervenint en els cicles biològics dels animals? Fem i desfem a tort i dret;
estem ensenyant per la cara a migrar a unes grues; els
modifiquem els hàbits de cria... No tinc una opinió plenament formada sobre
això.
Sempre he pensat que el medi està tan moldejat per l'acció
humana que les actuacions que es fan per modificar o crear hàbitats, reintroduir
espècies (fins i tot en llocs on no han existit mai) o gestionar la fauna estan
majoritàriament justificades, en contra dels qui voldrien
(segurament amb un cert sentiment romàntic) que no hi hagués intervenció humana de
cap tipus, cosa completament impossible. Però llegir això de les grues m'ha fet
pensar que potser ens estem passant, especialment perquè estem modificant el
propi comportament i cicle biològic de l'espècie.
En qualsevol cas, si algú viatgeu a Estats Units, aneu
a veure les grues americanes abans que desapareguin...
Bon birding!
Més informació a:
En aquest cas costa de fer-se una opinió, ara, el que és molt clar en gairebé tots els casos és que intervenció humana ja n'hi ha vulguem o no. El sol fet de ser més de sis mil milions ja diu que la nostra influència com a espècie hi és a tota la resta.
ResponEliminaPer tant, una ingerència més potser no és per a menjar-s'hi tant el coco.
No tinc clar si és fa bé intervenint en el procés de cria de aquestes grues, ara bé els científics que participen en el procés s'ho han de passar pipa posant uns bacteris aquí, traient uns ous allà i a veure que passa!
ResponEliminaAbel, bon birding a Gallocanta! Em deleixo molt, peró aquest cop no ha pogut ser, a veure si el pròxim!
Molt bona observació, Maria. Sí, jo també penso que s'ho han de passar bomba!
EliminaGràcies, lo de Gallocanta promet. Ahir vaig parlar amb uns experts locals que estan fent el seguiment amb radiotracking de grues marcades al Nord d'Europa i sembla que la cosa està a tope. I anirem amb ells a detectar grues marcades amb transmissor. No serà com això de posar bacteris, treure ous, etc. però déu-n´hi-dó! Una abraçada
Muy sorprendente y desconcertante.....onírica....surrealista....pero ahí está!
ResponEliminaCreo que si Julio Verne hubiera escrito sobre algo así, no hubiera sido creíble para nada....je...je....
Si pienso a largo plazo, y en negativo, suponiendo que fueran desapareciendo especies, sí que me parecería bien cualquier iniciativa que consiga salvarlas....aunque en principio parezca extravagante....ES QUE NO ME IMAGINO UN MUNDO SIN DIVERSIDAD......y cada especie cuenta, indudablemente.
Sí, realmente tal y como hemos intervenido cargándonos la naturaleza y extinguiendo especies, parece que cualquier esfuerzo es poco. Aunque, realmente, parece que juguemos a ser dioses cambiando el propio comportamiento, rutas migratorias y épocas de cría de los animales. Pero como dices: cada especie cuenta.
EliminaComo siempre, sería mejor prevenir y proteger, que tener que hacer luego extravagancias supremas.....
Elimina