Migració de les mallerengues
En un recent butlletí de l'ICO s'esmenta una interessant recuperació de mallerenga petita anellada a la Garrotxa a l'hivern i recuperada a Polònia la tardor següent, en un moviment de 1.843 Kms. Això m'ha fet pensar en alguns tòpics que molts ornitòlegs ens creiem i repetim contínuament, fent cas només a evidències parcials mentre que, possiblement, la foto completa és força diferent.
Mallerenga petita (Periparus ater). Foto: Maren Winter - Wikicommons
Si parlem de la migració i algú ens pregunta si les mallerengues migren, molts ornitòlegs direm frases del tipus "les mallerengues són sedentàries, tot i que es detecten moviments d'ocells europeus, especialment en hiverns freds..." i coses similars.
Doncs crec que ens equivoquem. El problema és que en la zona biogeogràfica en la que vivim, la conca mediterrània, tenim unes poblacions nidificants de mallerengues que són sedentàries però a l'hivern rebem un fortíssim influx de mallerengues que migren del nord d'Europa (any rere any de forma regular, res de moviments irruptius) cap a les nostres latituds però que ens passen desapercebudes. Això és perquè, a la pràctica, l'ornitòleg a Catalunya es troba que hi ha mallerengues tot l'any i semblen les mateixes, una impressió plenament justificada. Això també passa en molts ocells considerats sedentaris en l'imaginari de la nostra cultura ornitològica però que en realitat són potents migradors parcials, començant perl rossinyol bord, la cuereta blanca o la merla ("migrador parcial" vol dir que una part de la població és migrant i una altra part no ho és).
Tots els ocells petits tenen unes taxes de recuperació baixíssimes, moltes d'elles inferiors al 1 per mil (exceptuant les recuperacions en el mateix lloc d'anellament), és a dir, haig d'anellar més de 1.000 mallerengues, mosquiters o tallarols per tal que me'n recuperin un a més de, posem 10 Kms. del lloc d'anellament.
Per tant, no podem considerar que la recuperació d'una mallerenga petita a Polònia sigui excepcional. S'ha de considerar força representativa. He mirat a ull en el SIOC quantes mallerengues petites s'han anellat a Catalunya (excloent-hi polls en caixes) i veig que des de 1975 hi ha hagut 3.786 captures, de les quals menys de 1.000 corresponen a l'hivern segons la taula fenològica. Entre aquests menys de 1.000 ocells és on es poden detectar els migrants europeus. Una recuperació a Polònia entre 1.000 captures? Mhhh... és molt!
Quan diem que les mallerengues són sedentàries potser hauríem de refer la frase i dir "les mallerengues nidificants a casa nostra són sedentàries" o -estil britànic- "les nostres mallerengues són sedentàries". En qualsevol cas, seria més adequat que ens referíssim a aquests ocells com a "presents tot l'any" (com de fet, fan moltes publicacions) sense que això impliqui que són els mateixos ocells o uns altres.
Distribució mundial de la mallerenga petita. Com no han de migrar les poblacions de la part nord? Alguns anys s'arriba a -40ºC a Novosibirsk! Mapa: Xeno-canto.
En resum, la recuperació d'una mallerenga petita a Polònia ens està indicant que a l'hivern existeix un influx més important i regular del què ens pensem d'aquesta espècie. Tenint en compte que també hi una recuperació espanyola a Alemanya (a un tret de pedra de Polònia), l'influx és probable que vingui d'aquesta zona geogràfica (centre-nord d'Europa). La llàstima és que haurem d'anellar uns quants milers d'individus hivernants per tornar a tenir una probabilitat raonable de tenir una altra recuperació. Tot és qüestió de perseverar...
Bon birding!
Si parlem de la migració i algú ens pregunta si les mallerengues migren, molts ornitòlegs direm frases del tipus "les mallerengues són sedentàries, tot i que es detecten moviments d'ocells europeus, especialment en hiverns freds..." i coses similars.
Doncs crec que ens equivoquem. El problema és que en la zona biogeogràfica en la que vivim, la conca mediterrània, tenim unes poblacions nidificants de mallerengues que són sedentàries però a l'hivern rebem un fortíssim influx de mallerengues que migren del nord d'Europa (any rere any de forma regular, res de moviments irruptius) cap a les nostres latituds però que ens passen desapercebudes. Això és perquè, a la pràctica, l'ornitòleg a Catalunya es troba que hi ha mallerengues tot l'any i semblen les mateixes, una impressió plenament justificada. Això també passa en molts ocells considerats sedentaris en l'imaginari de la nostra cultura ornitològica però que en realitat són potents migradors parcials, començant perl rossinyol bord, la cuereta blanca o la merla ("migrador parcial" vol dir que una part de la població és migrant i una altra part no ho és).
Tots els ocells petits tenen unes taxes de recuperació baixíssimes, moltes d'elles inferiors al 1 per mil (exceptuant les recuperacions en el mateix lloc d'anellament), és a dir, haig d'anellar més de 1.000 mallerengues, mosquiters o tallarols per tal que me'n recuperin un a més de, posem 10 Kms. del lloc d'anellament.
Per tant, no podem considerar que la recuperació d'una mallerenga petita a Polònia sigui excepcional. S'ha de considerar força representativa. He mirat a ull en el SIOC quantes mallerengues petites s'han anellat a Catalunya (excloent-hi polls en caixes) i veig que des de 1975 hi ha hagut 3.786 captures, de les quals menys de 1.000 corresponen a l'hivern segons la taula fenològica. Entre aquests menys de 1.000 ocells és on es poden detectar els migrants europeus. Una recuperació a Polònia entre 1.000 captures? Mhhh... és molt!
Quan diem que les mallerengues són sedentàries potser hauríem de refer la frase i dir "les mallerengues nidificants a casa nostra són sedentàries" o -estil britànic- "les nostres mallerengues són sedentàries". En qualsevol cas, seria més adequat que ens referíssim a aquests ocells com a "presents tot l'any" (com de fet, fan moltes publicacions) sense que això impliqui que són els mateixos ocells o uns altres.
Distribució mundial de la mallerenga petita. Com no han de migrar les poblacions de la part nord? Alguns anys s'arriba a -40ºC a Novosibirsk! Mapa: Xeno-canto.
En resum, la recuperació d'una mallerenga petita a Polònia ens està indicant que a l'hivern existeix un influx més important i regular del què ens pensem d'aquesta espècie. Tenint en compte que també hi una recuperació espanyola a Alemanya (a un tret de pedra de Polònia), l'influx és probable que vingui d'aquesta zona geogràfica (centre-nord d'Europa). La llàstima és que haurem d'anellar uns quants milers d'individus hivernants per tornar a tenir una probabilitat raonable de tenir una altra recuperació. Tot és qüestió de perseverar...
Bon birding!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada