Una ala d'enganyapastors per la posteritat
Hi ha algunes espècies d'ocells
que s'han vist molt poques vegades en llibertat. Són espècies confinades en
llocs remots, deserts, selves tropicals impenetrables o cims de muntanyes en
llocs inhòspits on pocs ornitòlegs han aconseguit arribar. Generalment,
aquestes espècies han estat catalogades en base a alguns pocs exemplars
dipositats en museus i unes poques observacions. A vegades, hi ha dubtes sobre
l'existència real d'algunes espècies "fantasma".
Però el premi a l'espècie menys
coneguda de totes se l'emporta, sense espai per massa dubte, un enganyapastors
del qual només se n'ha vist... una ala!
El 1990, Roger Safford i uns
col·laboradors seus estaven fent un inventari dels ocells del Parc Nacional de
Nechisar (Etiòpia) quan van trobar part d'un ocell mort que clarament pertanyia
a un caprimúlgid (enganyapastors), aixafat i mig enterrat a terra en una
carretera d'una zona desèrtica. Només van poder agafar una ala en bon estat, ja
que la resta havia desaparegut o estava massa malmesa. Però en inspeccionar aquesta ala l'endemà, van
veure que era força més llarga que qualsevol de les altres quatre espècies
d'enganyapastors presents a la zona.
Van anar al Museu d'Història
Natural britànic i van comparar l'ala solitària amb les pells d'altres
enganyapastors que guardaven en el museu. Allí van veure que la pauta de les
típiques taques a l'ala en aquest ocell era diferent que qualsevol de les
altres set espècies amb una mida d'ala similar. Després de comparacions de tots
els caràcters possibles, especialment una franja alar pàl·lida propera a
l'articulació carpiana que no tenen les altres espècies, Safford i els seus
col·laboradors van concloure que l'ocell era una espècie desconeguda fins el moment. La van batejar
amb el nom científic de Caprimulgus
solala, fent referència a que només se'n tenia una ala.
L'ala més rellevant del món de l'ornitologia: l'únic detall que es coneix de Caprimulgus solala (Foto: Roger Safford).
El seu treball (Safford et al.,
1995) es va publicar a la prestigiosa revista Ibis el 1995, donant tots els
possibles detalls de coloració, mesures, formes i detalls que la distingeixen
dels altres caprimúlgids que poguessin induir a confusió. No cal dir que les
seves conclusions van ser controvertides i que la comunitat científica es va
mostrar escèptica davant d'aquesta troballa, amb alguns taxonomistes
posicionant-se definitivament en contra de la conclusió que la famosa ala
pertanyés a una nova espècie d'enganyapastors.
La contestació més argumentada va
venir d'uns investigadors espanyols del CSIC, Manuela Forero i José Luís Tella,
que van publicar una nota curta (Forero & Tella, 1997) en la que afirmaven que no es podia descartar que l'ala no fos d'alguna de les altres
espècies d'enganyapastors, degut a la variabilitat en la grandària i posició de
les taques en els membres d'aquesta família. Forero i Tella ho comparaven amb
els seus estudis sobre siboc (Caprimulgus
ruficollis) a Andalusia, en els que havien trobat una notable variabilitat
dintre de l'espècie segons el sexe i edat del plomatge dels ocells examinats, concloent
que no es podia afirmar que l'ala de Nechisar no fos d'alguna de les
altres espècies africanes, també força desconegudes.
No cal dir que Safford i
col·laboradors van contestar i contraargumentar la posició dels espanyols amb
un altre article. En aquests moments, l'espècie apareix en les llistes oficials
d'ocells del món, sempre fent esment del fet que només se'n té una ala.
No sé qui té raó en la
controvèrsia però l'ala solitària es va descobrir el 1990 i a 2013 encara ningú
no ha trobat la resta de l'ocell....
Bon birding!
Referències
Safford, R.J., Ash, J.S. and Duckworth,
J.W. (1997). Reply to Forero and Tella. Ibis 139:410.
Forero, M. and Tella, J.L.
(1997). Sexual dimorphism, plumage variability and species determination in
nightjars: the need for further examination of the Nechisar Nighjar Caprimulgus
solala. Ibis 139: 407.
Molt interessant. M'has inspirat un apunt al meu blog.
ResponEliminaAmb tècniques de biologia molecular hauria de ser fàcil desvetllar aquest misteri.
ResponEliminaSí, justa la fusta. Sembla la cosa òbivia a fer. Forero i Tella ho suggereixen en la seva crítica però no s'ha fet. Acabo de rebuscar-ho pel google i altres i no he trobat cap referència a que ni tan sols ho hagi intentat ningú. Misteri.
Elimina