Arriba la primavera!

Ahir al matí, a Cardedeu, feia un fred com no havia fet des de fa dies; no vaig agafar els guants i les mans se m'estaven quedant tan glaçades que no podia fer rodar l'enfoc del cata o dels prismàtics. Al cap d'una mica més d'una hora vaig haver de tornar al cotxe a rescalfar-me.

Malgrat això, les mallerengues carboneres i blaves estaven cantant a ple pulmó, així com gafarrons i altres ocells. La guinda l'han posat dues polles d'aigua que s'han posat a copular a la riba de l'estany del camp de golf de Vilalba. És a dir, encara que en general l'hivern ha estat relativament suau, el fred evidentment no acompanya i ja sabem que encara poden venir moltes sorpreses durant el febrer i el març, incloent-hi nevades amb importants onades de fred associades (recordo el meu aniversari, a principis de març, com un dia nevat moltes vegades).

Doncs bé, per què els ocells en aquestes èpoques ja comencen a mostrar senyals de voler criar?

Com a factor proximal (és a dir, el "senyal" extern que els diu que ja és l'hora), tenim el fotoperíode. Aquests dies es percep que el dia allarga per moments, tant en la sortida com en la posta de sol, i això pels ocells (que tenen un rellotge intern força precís) els està indicant que el gran moment pot estar al caure. La seva resposta és immediata i es comencen a establir els territoris, formar les parelles i s'inicia un procés de canvis fisiològics importants que, a més, és independent de les condicions meteorològiques. Aquestes només influiran en l'últim moment, per acabar de precisar.

Com a factor evolutiu (és a dir, quin avantatge té per la supervivència o transmissió de major nombre de gents el estar ja criant?) les explicacions poden variar però hi  ha una cosa clara. Això és una cursa. Cada individu intentarà tenir la major descendència possible, així que si veuen que comença a ser l'època adequada, encara que el temps no sigui el més apropiat, llavors... per què no provar de fer una niuada? Si es perd, no passa res. Hi tornem al cap de 15 dies o un mes. Cal tenir en compte que els ocells no tenen sentiments en la mesura que els humans els entenem, així que per una parella de polles d'aigua perdre una niuada no els suposa cap trauma.

Una de les restriccions a aquest comportament avançat (podríem pensar: bé i per què no ho fan durant tot l'hivern, a veure si per casualitat alguna niuada tira?) és que durant la nidificació, els individus, especialment els mascles en espècies cantoras i territorials, són molt més vulnerables i la mortalitat és més alta. Això constitueix un fre evolutiu pel "campi qui pugui".

L'evolució premia (amb major descendència) els individus que comencen aviat, però no tan aviat com per tindre una major quantitat de fracassos i, sobretot, una major mortalitat. Per tant, és important fer punteria...

Bon birding!

  n

Comentaris

  1. Abel, els ocells del meu local patch:
    - Coloms roquers fent balls nupcials i cópules.
    - Pit-rojos cantant a la part alta dels arbres, ben visibles.
    - Gafarrons cantant.
    - Garses amb branquetes a la boca. Aquesta última setmana anaven un parell juntes.
    - El gaig reapareix (o com a mínim ha augmentat la seva detectabilitat)!

    I la merla blava que continua voltant...a veure quina sorpresa em té preparada!

    "La primavera...la sangre altera"
    jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, ben alteradets estan. Ja falta poc per començar a xalar buscant nius!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars