Els ocells de fons a les series de TV

A casa meva se n'enfoten de mi quan estem veient una sèrie i de cop salto: "Estic fins el gorro d'escoltar el mateix rossinyol tota l'estona i, a sobre, a l'hivern!". Sorprenentment, a més, pels comentaris de la família me n'adono que ni se n'havien adonat que s'escoltava el cant d'un ocell.

Recordo que fa temps vaig escoltar una entrevista a la ràdio d'un dels guionistes de la sèrie "Cuéntame", que transcorria durant els anys del franquisme crec que cobrint les dècades dels 1950s, 60s i 70s. Explicava anècdotes del detall en el que arribaven a fixar-s'hi els telespectadors en models de rellotges, tipus de vestimenta, corbates i, sobretot, cotxes i motos. Deia que rebien correus de gent puntualitzant que el SEAT  600 que sortia en tal capítol amb aquella matrícula no es va començar a fabricar sinó 2 anys més tard de quan se suposava que transcorria l'acció. I així dotzenes d'exemples.

                                       Cuéntame, una sèrie admirablement detallista en l'ambientació dels anys en què transcorre l'acció (Font: www.rtve.es)

I els ocells? Moltes vegades no es corresponen amb l'època o lloc on s'escolta la gravació. En la sèrie "Amar en tiempos revueltos" o en el seu nou nom de "Amar es para siempre", si no recordo malament, és on surt un sempitern rossinyol -primavera, estiu, tardor i hivern- que canta al centre urbà mateix de Madrid. Toma ya, campeón!

En la sèrie de TV3, "Ventdelpla" recordo que cada vegada que la mirava se sentia un pit roig que semblava perseguir els protagonistes per tot el poble. Però TV3 destaca sobretot pels falciots, que normalment posen (també en totes èpoques de l'any) a un volum tan alt que sembla que estiguin dintre de l'habitació on transcorre l'escena, encara que les finestres estiguin hermèticament tancades

El pardal comú és també freqüent a les sèries de TV3 i potser caldria recomanar-los que seguissin així: un ocell resident tot l'any, que escoltarem a pobles i ciutats però també a camp obert... així la probabilitat de pifiar-la és gairebé nul·la.

Tot i que, pensant-ho bé, espero que els responsables d'aquests programes no llegeixin aquest blog o que, si ho fan, no tinguin en compte les meves suggerències. Generalment, les sèries aquestes són tan mediocres, amb els mateixos actors de sempre fent els mateixos papers de sempre, que per mi l'únic interès que acaben tenint és localitzar el rossinyol o l'oriol el mes de desembre!

Bon TV-birding!

Comentaris

  1. Jajaja!! Molt bo! Aquesta és una nova modalitat ornitològica el TV-Birding!

    ResponElimina
  2. És cert, d'aquest tema se'n pot fer un llibre molt divertit o un concurs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has donat una idea. Molts ornitòlegs fan llistes del seu local patch, país, Paleàrtic, del món... ara farem la llista de la TV! Però hauria d'incloure una secció de "impossible birds" amb tots aquests bitxos en llocs o èpoques que no toca. Mola.

      Elimina
  3. És un dels meus esports preferits des de fa molt anys, escoltar les pel·lícules per a veure quins ocells -o micos aulladors, per exemple- canten.
    T'hi pots trobar coses increïbles, però també sopreses agradables, com que les britàniques solen estar ambientades amb els veritables sons que podries escoltar a aquell lloc en aquella data.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no he vist gaires sèries britàniques però l'altre dia hi havia una pel·li anglesa que vaig veure una estona (ni recordo quina era) i realment els ocells eren els que tocava escoltar i n'hi havia uns quants de diferents (recordo pitroig, merla i pinsà). Realment, la cosa estava més cuidadeta.

      Elimina
    2. Hola
      Perdona, no m'he explicat bé, jo em referia a les pel·lis, de sèries no n'acostumo a veure.
      A les pel·lícules americanes i espanyoles passa el mateix que expliques de les sèries, però a les angleses de vegades ratlla la perfecció, amb pinsans, tords, orenetes…
      La mateixa cura que amb els altres detalls referits a vehicles, roba, etc.

      Elimina
  4. Un premi especial per l'alosa becuda cantant al Collsacabra a Pa Negre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En sèrio? Estic per posar-la, que la tinc en vídeo aquí. A més, deu ser una peli en la que surten molts ocells perquè hi ha molts exteriors. Segur que hi ha chicha. Ai...

      Elimina
  5. A "El secreto de puente viejo" pots sentir un xot quan es fa de nit que, casuaaaaaalment, sempre és lluna plena...ja tenim dues incongruències: el cicle lunar no és de 28 dies i l'inconscient del xot es delata cantant i a sobre en nits amb tanta llum! Sort que no se senten gamarussos...ejem!
    També pots sentir una mallerenga carbonera que et taladra quan estan al camp, els falciots esbojarrats de la plaça del poble, algun rossinyol refilant...

    Èpic.

    Jo també TV-pajareo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En un capítol se sentirà el xot un parell de vegades, després un gamarús i llavors un xuuuaaaaghhh! (reclam típic del xot quan se'l fot un gamarús... :-)
      Serà qüestió de veure aquesta sèrie, que sembla que promet!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars