Aligot vesper/aligot comú: algú ho havia de dir!
Sempre he tingut la sensació que jo veig bastants menys aligots vespers que molta altra gent, que sembla que se'ls troben fins la sopa però sempre havia pensat que era un bitxo que a mi em costava. Probablement sigui així però m'ha agradat molt veure la nota d'identificació que han penjat a les notícies de ornitho.cat perquè em confirma una cosa que jo ja sospitava: molt gent flipa!
La nota diu dues coses molt importants:
1.- Hi ha bastanta gent que flipa. L'aligot vesper no arriba fins el maig, com a molt d'hora finalíssims d'abril i, en canvi, la gent comença a veure vespers a mitjans de març, especialment si fa bon temps i sembla que "ja estiguem en primavera". Això sí ningú no ha penjat mai cap foto d'un aligot vesper abans de maig en els 5 anys de funcionament d'ornitho... També influeix que en vegin un grup. Com que és un clàssic veure els aligots vespers migrant en grup, sembla que sempre que es vegi un grup serà de vespers. Mare meva! Jo he vist dotzenes d'aligots comuns junts! I sí, d'acord, el primer que et ve al cap són els vespers però si te'ls mires bé, s'imposa la raó.
2.- La nota d'identificació és, senzillament, EXCEL·LENT (felicitats als autors!). Si teniu dubtes en la diferenciació d'aquestes dues espècies, val la pena llegir-la i mirar en deteniment les fotos i les notes sobre aquestes. Podeu veure la nota a http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=1164&a=N91#FN91 (com que haurà quedat enrere a les notícies, tireu fins la data del 14 de març de 2014).
No passa res perquè confessis que aquests dos bitxos et costen: malgrat no estar gens emparentats genèticament, els punyeterus s'assemblen una barbaritat. De fet, és l'aligot vesper que ha evolucionat assemblant-se a l'aligot comú per obtenir una sèrie d'avantatges pel fet de semblar un "rapinyaire de veritat".
Duff (2006) fa una anàlisi de per què aquestes dues espècies s'assemblen tant, especialment en els seus plumatges juvenils. L'aligot vesper té un enemic i depredador natural que és l'astor, molt més ferotge i agressiu. A Holanda, segons un estudi el 30-33% dels nius d'aligot vesper van ser depredats per astor durant els anys del treball, incloent-hi ous, polls i adults. I a més sembla que la tendència ha estat creixent en els últims 30 anys. A més, l'aligot vesper s'alimenta de ruscos d'abelles al terra del bosc, desprès de tirar-los el terra, escarbant i trencant-los a trossos, moment en el qual és molt vulnerable a la predació.
En aquest context en què l'aligot vesper és una espècie presa, amb un bec i unes urpes molt dèbils per ser un rapinyaire, ha de ser un avantatge mimetitzar l'aligot comú, més poderós. Però per tal que aquesta teoria pugui ser afirmada cal comprovar que l'aligot comú suporta menys predació que el vesper i, efectivament, malgrat les dificultats de provar aquest tipus de dades, sembla ser que aquest és el cas.
Font: Dietmar Nill (www.naturepl.com)
El cap, que recorda a un colom, té els ulls en posició més lateral que la majoria de rapinyaires, que els tenen en posició més frontal. És la típica disposició dels ulls, en el vesper, d'espècie presa que necessita més camp de visió sense tanta visió binocular com un rapinyaire caçador.
És molt curiós que el mimetisme sembla ser una estratègia comú en el gènere Pernis. Diferents espècies de Pernis d'Àsia, s'assemblen molt a altres rapinyaires del gènere Spizaetus.
Busqueu la referència de baix per saber-ne més. Val la pena recordar que l'ornitologia no s'acaba en la identificació de l'espècie sinó que aquí, precisament, és quan comença la part complicada.
Bon birding!
Referència
Duff, Daniel 2006. Has de juvenile plumage of Honey Buzzard evolved to mimic that of Common Buzzard? British Birds 99. March 2006 118-128
La nota diu dues coses molt importants:
1.- Hi ha bastanta gent que flipa. L'aligot vesper no arriba fins el maig, com a molt d'hora finalíssims d'abril i, en canvi, la gent comença a veure vespers a mitjans de març, especialment si fa bon temps i sembla que "ja estiguem en primavera". Això sí ningú no ha penjat mai cap foto d'un aligot vesper abans de maig en els 5 anys de funcionament d'ornitho... També influeix que en vegin un grup. Com que és un clàssic veure els aligots vespers migrant en grup, sembla que sempre que es vegi un grup serà de vespers. Mare meva! Jo he vist dotzenes d'aligots comuns junts! I sí, d'acord, el primer que et ve al cap són els vespers però si te'ls mires bé, s'imposa la raó.
2.- La nota d'identificació és, senzillament, EXCEL·LENT (felicitats als autors!). Si teniu dubtes en la diferenciació d'aquestes dues espècies, val la pena llegir-la i mirar en deteniment les fotos i les notes sobre aquestes. Podeu veure la nota a http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=1164&a=N91#FN91 (com que haurà quedat enrere a les notícies, tireu fins la data del 14 de març de 2014).
No passa res perquè confessis que aquests dos bitxos et costen: malgrat no estar gens emparentats genèticament, els punyeterus s'assemblen una barbaritat. De fet, és l'aligot vesper que ha evolucionat assemblant-se a l'aligot comú per obtenir una sèrie d'avantatges pel fet de semblar un "rapinyaire de veritat".
Duff (2006) fa una anàlisi de per què aquestes dues espècies s'assemblen tant, especialment en els seus plumatges juvenils. L'aligot vesper té un enemic i depredador natural que és l'astor, molt més ferotge i agressiu. A Holanda, segons un estudi el 30-33% dels nius d'aligot vesper van ser depredats per astor durant els anys del treball, incloent-hi ous, polls i adults. I a més sembla que la tendència ha estat creixent en els últims 30 anys. A més, l'aligot vesper s'alimenta de ruscos d'abelles al terra del bosc, desprès de tirar-los el terra, escarbant i trencant-los a trossos, moment en el qual és molt vulnerable a la predació.
En aquest context en què l'aligot vesper és una espècie presa, amb un bec i unes urpes molt dèbils per ser un rapinyaire, ha de ser un avantatge mimetitzar l'aligot comú, més poderós. Però per tal que aquesta teoria pugui ser afirmada cal comprovar que l'aligot comú suporta menys predació que el vesper i, efectivament, malgrat les dificultats de provar aquest tipus de dades, sembla ser que aquest és el cas.
El cap, que recorda a un colom, té els ulls en posició més lateral que la majoria de rapinyaires, que els tenen en posició més frontal. És la típica disposició dels ulls, en el vesper, d'espècie presa que necessita més camp de visió sense tanta visió binocular com un rapinyaire caçador.
És molt curiós que el mimetisme sembla ser una estratègia comú en el gènere Pernis. Diferents espècies de Pernis d'Àsia, s'assemblen molt a altres rapinyaires del gènere Spizaetus.
Busqueu la referència de baix per saber-ne més. Val la pena recordar que l'ornitologia no s'acaba en la identificació de l'espècie sinó que aquí, precisament, és quan comença la part complicada.
Bon birding!
Referència
Duff, Daniel 2006. Has de juvenile plumage of Honey Buzzard evolved to mimic that of Common Buzzard? British Birds 99. March 2006 118-128
L'altre dia vaig veure que havíen penjat aquest apunt i després se'm va oblidar mirar-lo, ho faré ara!!
ResponEliminaGràcies :)
Mira-te'l bé i després llegeix amb calma el text del Svensson per veure més plomatges i... a por ellos! :-)
EliminaAixí ho faré, quan tingui l'Svensson, jeje!
EliminaHola.
ResponEliminaDe tota manera, en biologia no tot és quadriculat al 100 %, jo n'he vist dos aquest mes a la Sèquia major i n'estic ben segur, un d'ells el vaig veure de molt a prop i amb els binocles zeiss. I l'altre volava molt a prop de quatre aligots comuns, la qual cosa en facilitava la comparança.
hola, podrias haber sido más concreto y poner fotos de las migraciones, más información etc.
ResponEliminaSí a agost i primers setembre de 2021 m'he trobat amb confusions entre aligots vespers i comuns, els primers sobretot direcció sud en migració.
ResponEliminaPer cert la pàgina per veure la Nota de les diferències entre les dos especies, a Onitho.cat costa molt de trobar, per si us és d'ajuda millor anar aquí:
https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=1164&a=N91&mp_item_per_page=10&mp_current_page=18
I mirar l'entrada de data 12 de març de 2014.
Sort !
Gràcies pels comentaris. I, sí, veig que amb l'enllaç original la nota queda molt lluny i costa de trobar. Posaré al tex principal a quina data s'ha d'anar per trobar-la.
EliminaGràcies!