Coses de l'edat...

En els cursos d'ornitologia m'ho passo molt bé fent sonar un pito amb una aplicació del mòbil que reprodueix sons de diferents rangs de freqüències. Si hi ha algú molt jove, de 12 anys per exemple (cosa que, per cert, és habitual), faig que l'aplicació emeti un xiulet en el rang de 18 Khz i normalment ningú més de la classe no el sent. A mesura que vaig baixant, 17 Khz, 16 Khz... els assistents van sentint els xiulets normalment en un ordre gairebé matemàtic d'edat. Mentre baixo els Khz comencen a sentir-ho els de 30, 40, 50 anys... Normalment, als 12 Khz ja ho pot escoltar tothom, tot i que m'he trobat amb persones de més de 70 anys (sí, també és habitual tenir gent propera a aquesta edat als cursos d'ornitologia) que no sentien sons a freqüències tan baixes com 8 Khz.

Amb l'edat -començant tan aviat com als 20 anys- les persones comencem a perdre agudesa visual i auditiva. En el cas de l'audició, comencem a prendre capacitat per les freqüències més altes, és a dir, pels sons més aguts. Això és així especialment en els homes mentre que en les dones la tendència és menys marcada, de forma que és més freqüent trobar-se dones de 60 o 70 anys que encara gaudeixen d'una audició pel rang de freqüències altes. 

En els cursos explico les possibles implicacions que això pot tenir en la detectabilitat de determinades espècies que emeten cants molt aguts, com el bruel o el raspinell. Per exemple, en un mateix SOCC que fa un observador des de fa dècades, seria possible que una suposada disminució de bruel es degués a la pèrdua d'oïda de l'observador? Òbviament, sí, sense cap mena de dubte però hi ha molts factors que emmascaren, compensen o canvien els possibles efectes d'aquest problema.

                                                                 Senyor d'una certa edat intentant escoltar el cant del bruel

A la revista British Birds, justament aquest mes parlen d'això. John Tucker, Andy Musgrove i Allan Reese, veterans ornitòlegs britànics, van fer una enquesta bastant simple en la que la pregunta era ¿Pots sentir el cant del reietó? i es preguntava l'edat i sexe (o gènere, com es diu ara) de l'enquestat. Això és tot. Els qui responien ho feien voluntàriament en assabentar-se de l'enquesta i per tant no eren una mostra aleatòria de la població, amb els conseqüents esbiaixos que això pot comportar (p.ex., possiblement molts dels enquestats  eren conscients de la pèrdua d'oïda i això els motivava a contestar).

A l'enquesta els surt que la pèrdua d'oïda amb l'edat és acusada en els homes a partir dels 60 i, en canvi, no mostra cap tendència en les dones. Un 96% dels mascles quarentons enquestats podia escoltar el reietó (ojo, un 4% ja no) però només un 53% dels homes de més de 80 tacos el podia escoltar, o sigui que la pèrdua d'oïda és notable en una certa edat (de tota manera, penso que si als 80 encara estàs fent un SOCC amb dignitat els bruels i raspinells que es perdin pel camí queden perfectament excusats). Els autors discuteixen possibles implicacions en els resultats de les tendències poblacionals en el BBS (equivalent britànic del SOCC) però òbviament hi  ha massa factors involucrats per treure'n l'aigua clara.

A l'últim paràgraf de la nota diuen una cosa interessant que sempre he pensat que estaria bé fer-ho: "Des de l'època de cria de 2014 endavant, els voluntaris tindran l'opció d'enviar informació addicional sobre si detecten els ocells pel cant, reclam o visualment mentre fan el cens del BBS". Si es pogués estandarditzar aquesta informació d'alguna manera seria possible compensar les diferències de detectabilitat entre observadors i fer els SOCCs més comparables. Cool.

Aquí podeu fer un test per veure fins a quants Khz sou capaços d'escoltar http://www.noiseaddicts.com/2009/03/can-you-hear-this-hearing-test/

I si ho voleu carregar al mòbil, jo faig servir l'aplicació LexApps High Frequency i també High Frequency Sounds Pro. Són útils per provar amb amics, familiars i alumnes de cursos fins quina freqüència escolten (i potser també detectar si algun menteix sobre la seva edat...).

També és útil per fer callar la canalla tocant els nassos al metro. Poses un so en una freqüència que només escoltin ells i acaben cardant el camp cap a un altre lloc. Ho he provat i funciona. De veritat.

Bon birding!