Massacres de voltors amb diclofenac

A Índia, Nepal i altres països de la zona, hi va haver enormes mortandats de voltors a partir dels anys 1990s. Inicialment es va parlar de virus i van circular diverses hipòtesis però finalment es va veure que la causa era un antiinflamatori d'ús veterinari per bestiar. Aquest medicament s'administra al bestiar per tractar inflamacions i el dolor associat a ferides o malalties sense que això tingui conseqüències en el posterior consum humà, al menys que se sàpiga. Després de tot, a Índia no es mengen les vaques, perquè són sagrades, i només les fan servir per llet.

En canvi, els voltors que s'alimenten de carronya procedent d'animals tractats amb diclofenac, l'antiinflamatori en qüestió, moren irremissiblement. No és necessari que el voltor mengi grans quantitats tractades ni que ho faci durant molt temps; una simple ingestió en un àpat normal li provoca una crisi aguda al fetge i la mort sobrevé immediatament. En una situació així, és obvi que la mortalitat que es pot provocar pot ser extraordinària i això és, efectivament, el què ha passat.

A l'Índia, els voltors constitueixen -o constituïen- la forma d'eliminació natural del bestiar mort però després de la introducció del diclofenac, la població va caure en picat. I quan diem en picat, volem dir en picat de veritat. La població de Gyps bengalensis va caure en un 99,7%! i la de G. indicus i G. tenuirostris un 97,4%. O sigui, que se'n van anar a la vora mateix de l'extinció. Com que els voltors van desaparèixer, el seu paper el van començar a fer gossos salvatges que es mengen la carronya però aquests gossos són portadors de ràbia i han causat la mort per infecció d'aquesta malaltia en humans, òbviament entre la població més pobra. En un primer moment, el govern i la gent mataven els gossos però llavors les associacions animalistes van posar el crit al cel i van haver de deixar de fer-ho. Ara capturen els gossos, els esterilitzen, els vacunen i totes aquestes coses, en un país on la gent no té una sanitat que els pugui vacunar a ells mateixos...

Voltor de carpó blanc (Gyps bengalensis), la principal víctima de la massacre (Font: Wikipedia)

Total, que s'ha liat una de ben grossa. La bona notícia és que el diclofenac té un substitut, el meloxicam, que s'ha demostrat igualment d'eficaç pel bestiar i completament inofensiu pels voltors. Des de 2006 el diclofenac està prohibit a India, ha estat substituït pel meloxicam i les poblacions de voltors ja mostren símptomes de recuperació. 

Però hi ha una mala notícia, pràcticament surrealista: el diclofenac ha estat autoritzat recentment a Espanya i Itàlia. Després de l'experiència de Índia, hauria d'haver quedat clar que aquest medicament és molt perillós i que, existint un substitut inocu i perfectament eficaç, no té el més mínim sentit utilitzar-lo. Doncs sembla que la Agencia Española de Medicamentos i a la Unió Europea els importa un pito i han decidit fer com sempre, és a dir, passar de tot i fer les coses tan malament com sigui possible. La Unió Europea ja es va tornar boja amb les vaques boges el 2001 i va prohibir deixar cadàvers de bestiar vacú, posant en perill les aus carronyaires. Suposo que tenien por que la malaltia passés de les vaques als voltors i dels voltors als humans, com que sovint mengem voltor a l'ast...

Fa pocs dies vaig llegir en un diari (ho sento, no tinc la referència) que diversos fàrmacs en el bestiar estan provocant efectes molt negatius en diverses espècies d'ocells a la Peninsula Ibèrica, incloent-hi no només rapinyaires sinó també cigonyes i mamífers. Una Unió Europea que va de sostenible, eco-sensible i eco-pija, no hauria de tenir-ho més clar, especialment quan hi ha solucions fàcils als problemes?

Bon birding!