Ocells de Catalunya, Balears, País Valencià... Nova edició

Fa temps que volia escriure sobre aquesta guia que per mi és la guia d'ocells més recomanable pel principiant aficionat a l'ornitologia en l'àmbit dels Països Catalans que vulgui tindre una bona guia que cobreixi tots els ocells de la zona sense haver de "navegar" entre tots els ocells d'Europa o del Paleàrtic Occidental. 

 Fa unes setmanes, vaig parlar amb en Joan Estrada, autor dels textos i alma mater la producció del llibre, i em va explicar -amb l'entusiasme d'un pare que parla del seu fill- els canvis i millores de la nova edició. En primer lloc, haig de dir que en la meva opinió l'edició anterior ja era molt bona i apropiada per l'ornitòleg que vol identificar els ocells de Catalunya. Amb la nova actualització se solventen algunes mancances, s'il·lustren plomatges que faltaven en algunes espècies i, sobretot, es revisen les dades poblacionals i de distribució.

Els dibuixos d'aquesta guia, de Francesc Jutglar, Toni Llobet i Martí Franch (aquest últim excel·lent dibuixant afegit en aquesta nova edició), són molt bons des del punt de vista del dibuix científic, que és el que interessa. Ja ho he comentat en altres ocasions: el dibuix científic no és el mateix que el dibuix artístic. Un dibuix d'un lluent falcó pelegrí fent una acrobàcia aèria que desafia les lleis físiques per capturar un colom en un contrallum en una posta de sol amb un cel rogent pot ser preciós per un poster, però en una guia de camp no serveix per res. Una guia de camp ha de mostrar l'ocell en la seva pose natural (erguida, ajupida, ales caigudes o cua aixecada...), amb les proporcions correctes (ales més llargues/curtes que la cua, bec proporcionalment llarg/curt respecte el cap...) i un llarguíssim etcètera de característiques que seran útils en la identificació de camp.

La guia d'Estrada compleix perfectament aquests atributs. És lògic (i això passa en totes les guies) que no tots els dibuixos estiguin igual de lograts i potser n'hi ha algun que podria millorar (potser el color massa neutre d'algun passeriforme?), però això és massa infreqüent en el llibre com perquè mereixi esment particular. En qualsevol cas, no hi ha cap guia -incloent-hi la dels grans Svensson-Mullarney- en la que no hi hagi algun ocell que necessiti millorar. El problema són algunes guies on tots estan en aquesta categoria!

En aquesta edició s'han afegit il·lustracions en vol i posats del grup de les orenetes. En Joan Estrada m'hi fa fixar i, efectivament, en la primera edició hi havia aquesta mancança. Les orenetes són un grup d'espècies que observem molt sovint al vol però també posades, així que té ple sentit que es presentin totes dues postures. També em fa fixar en algunes espècies en particular, com en la femella de sisó, que en la nova edició ha estat redibuixada mostrant el plomatge més fidel a la realitat.

Els textos són concisos però més que suficients per ajudar a una bona identificació de les espècies tractades. Òbviament, igual que en els dibuixos, en alguna espècie estan més aconseguits que en altres però en general acompleixen el seu objectiu amb escreix.

En Joan m'explica que la gran diferència respecte a la primera edició ha estat l'actualització de les dades poblacionals i de distribució. Mentre en els dibuixos s'ha fet una feina quirúrgica, aquí hi ha hagut una revisió al complet. Estrada ha repassat espècie per espècie, buscant tota la documentació haguda i per haver que pogués ajudar a precisar en la distribució i la història de cites d'aquella espècie.

A més, l'autor no s'ha limitat a Catalunya sinó que ha fet aquesta feina encara més intensivament amb les dades de País Valencia, Balears, Andorra i Catalunya nord, cosa que ha implicat consultar fonts molt diverses. Mentre m'explica això, mirem exemples concrets i ho comparem amb l'edició anterior i me n'adono de la feinada que ha implicat aquesta actualització. Se m'acudeix també que no sé si el lector a qui va destinat la guia sabrà apreciar això, tenint en compte especialment que hi ha una tendència del principiant a no llegir gaire els textos, per tant, recomano fer-ho!

En qualsevol cas, si la primera edició de la guia "Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears" ja era la millor elecció per la persona que es vol introduir en el món de l'ornitologia, aquesta segona edició incrementa encara més aquesta qualitat. S'ha fet una bona feina d'actualització que mantindrà la vigència de la guia durant molts anys més.

Bon birding!







Comentaris

  1. Ostres!
    Haurem de tornar a fer la despesa...
    Segur que paga la pena.

    ResponElimina
  2. Té molt bona pinta!

    Ah, i un altre punt a favor: la tapa és tova, molt més còmoda pel seu ús al camp. La tapa dura està molt bé per tenir la guia al prestatge, però si es fa servir molt (com és el meu cas), la tapa acaba desenganxada i malmesa.
    Bona pensada fer el canvi en aquesta nova edició! Enhorabona als autors :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mhhh... suposo que això és qüestió de gustos. A la tapa tova li veig l'inconvenient que es pot arrugar i malmetre bastant ràpid, encara que sí que és cert que les tapes dures es desenganxen amb més facilitat. També, un avantatge és que s'ha pogut fer mantenint un preu més que raonable gràcies a la tapa tova, més barata de produir.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars