Birding urbà

No diré que l'ornitologia urbana hagi estat menystinguda però sí que és cert que molts ornitòlegs consideren que mirar ocells a les ciutats és un birding de "segona divisió" i, si bé és cert que no hi veurem els grans rapinyaires o les espècies emblemàtiques de les zones més feréstegues del país, sí que hi ha moltes coses interessants per veure que faran molt més que matar el cuquet de les ganes d'anar a mirar ocells en un lloc, diguem-ne, de veritat.

En les zones de més ciment i asfalt tenim pocs ocells però em sorprèn que a la mínima que hi ha quatre arbres o arbustos en un jardinet d'un pati interior ja hi apareixen ocells menys urbans. En l'Atles de la ciutat de Barcelona un servidor ha fet una quadrícula de 1x1 en ple eixample: ciment a banda i banda, densitat de població de 36.000 habitants/Km2 (!), tràfic i soroll intensos... però a la mínima que m'hi trobava un jardinet m'han aparegut espècies com tallarol capnegre, merla, gafarró, cuereta blanca, cadernera, verdum, pardal fins i tot un pit roig en el primer i en el segon cens exactament en el mateix jardí minúscul. La quadrícula agafa una cantonada del parc de la Sagrada Família i, zas, falcó pelegrí al canto, passant per entremig d'un estol de coloms sense intenció de caçar-los però provocant-los un esglai de mort!

En aquest sentit, en molts llocs del món se n'estan adonant que val la pena gaudir del ocells en zones urbanes i apareixen iniciatives com http://celebrateurbanbirds.org/ amb excel·lents idees per gaudir encara més de les aus urbanes. Donen consells sobre com atraure ocells a jardins, amb menjadores, caixes niu però també expliquen com idear espais adequats per ocells en zones molt, molt, però que molt urbanes. M'han agradat les seves idees de jardins verticals, en les que omplen palets de terra, hi planten alguna cosa i els posen en vertical a terrasses, terrats o qualsevol lloc que els aguanti, amb la idea que els hàbitats per ocells no tenen necessàriament que ser proporcionats exclusivament pel qui planifiquen la ciutat sinó que els ciutadans també ho poden fer a més petita escala.

De fet, en un estudi a nivell global es demostra que les ciutats tenen presència del 20% de les espècies mundials, cosa que no està gens malament. Generalment, es té la imatge que les ciutats tindran només unes quantes espècies de distribució cosmopolita (pardal, colom roquer, estornell) però en realitat contenen una mostra important de la fauna salvatge apropiada de cada regió.

La llista global d'ocells urbans inclou gairebé un 75% de les famílies d'ocells i també proporcionen hàbitat per espècies rares, incloent-hi un total de 36 espècies de la llista roja de la IUCN (amenaçades d'extinció). Curiosament, molts "urbanites" tenen el convenciment que l'activitat humana ha forçat la fauna a marxar de les ciutats i que en la seva ciutats els ocells estan en disminució lamentable, encara que els censos i estudis indiquin just el contrari. Colla de pessimistes!

La referència i comentaris d'aquest estudi global es pot veure aquí
http://blog.allaboutbirds.org/2014/04/29/not-just-sparrows-and-pigeons-cities-harbor-20-percent-of-worlds-bird-species/

No cal dir, que els projectes d'ornitologia urbana tenen un vessant educatiu molt important de cara a fer que la gent prengui consciència de la necessitat de protegir el medi ambient. Està clar que no ens ocuparem de protegir allò que no coneixem i que les persones que s'inicien en el coneixement dels ocells urbans tenen una gran probabilitat d'acabar entusiasmats en el coneixement dels ocells en àmbits més extensos. I no és casualitat que cada vegada hi ha (molta) més gent interessada a conèixer els ocells.

Bon birding!