Col·lisions d'ocells: el problema (1)

Milers de milions d'aus moren cada any per col·lisions amb estructures humanes de tot tipus, principalment edificis però també antenes de comunicacions, cables elèctrics, ponts penjants i fins i tot plataformes petrolíferes.
Fins a fa relativament poc, els ornitòlegs i conservacionistes no eren plenament conscients de la dimensió del problema però els estudis en anys recents a EUA i a Europa llancen dades i xifres esborronadores. Només la ciutat de Nova York provoca la mort de més de 90.000 aus a l'any per col·lisions. El problema s'agreuja quan es constata que moltes d'aquestes aus són espècies catalogades com a vulnerables o en perill i que, amb certesa, les col·lisions estan contribuint al seu declivi.

Els estudis més precisos de la magnitud de la tragèdia s'han dut a terme en els EUA i Canadà. Per al primer país, l'estimació més exhaustiva presenta la xifra d'entre 365 i 1.000 milions d'aus mortes a l'any (mitjana 599). Per posar això en perspectiva, el major desastre ecològic de tot el continent americà, l'abocament de petroli del Exxon Valdez a Alaska, va provocar només entre 100.000 i 300.000 morts. És a dir, l'estimació més alta de l'abocament és 100 vegades inferior a l'estimació més conservadora de les baixes per col·lisions. A més, aquestes són morts anuals pel que el megadesastre es repeteix any rere any: més de 100 Exxon Valdezos cada any! Per descomptat, a nivell mundial estem parlant de milers de milions d'aus.

Algunes xifres de la magnitud de la tragèdia
* Mitjana de 599 milions d'aus mortes per col·lisions amb edificis a USA i Canadà. A manca d'estudis detallats, hi ha la sospita que a Europa serà de la mateixa magnitud.
* Les cases de 3 plantes o menys (tipus casa aïllada o unifamiliar), causen 2,1 morts per habitatge per any.
* Els edificis alts o gratacels (més de 10 plantes) causen 24 morts per edifici per any; tanmateix, en xifres absolutes representen moltes menys morts ja que proporcionalment n'hi ha molt pocs.
* S'han registrat 789 espècies diferents d'ocells en col·lisions en els estudis publicats en tot el món, un 8% del total d'espècies existents en el món.
* Alguns ocells tenen taxes de col·lisions desproporcionadament altes, entre elles algunes espècies en perill.

Aquesta informació és pot veure en els dos treballs de referència més importants que hi ha sobre aquest tema:
* Klem, D. JR. "Avian Mortality at Windows: The Second Largest Human Source of Bird Mortality on Earth". Proceedings of the Fourth International Partners in Flight Conference: Tundra to Tropics (págs. 244–251). 2009

* Loss, S. R., Will T., Loss S. and Marra P. "Birdbuilding collisions in the United States: Estimates of annual mortality and species vulnerability". The Condor, 116(1):8-23. 2014

El segon article és especialment interessant perquè és una recopilació de 23 estudis i està molt ben treballat. Es poden trobar fàcilment googlejant.

A Catalunya podeu trobar dades al blog de Ricardo Ramos http://aves-del-parc-de-diagonal-mar.blogspot.com.es/, que ha anat reportant els ocells que aquest ornitòleg i col·laboradors troben per la zona de Diagonal Mar. El nombre d'ocells morts que troben a cada temporada de migració és notable, tot i que segurament només representa la punta de l'iceberg d'una massacre a molta més gran escala. A Tarragona, membres de l'Institut Català d'Ornitologia també està recollint cadàvers a la plaça Imperial Tarraco en un edifici-trampa que ha arribat a provocar fins a 7 morts d'ocells en una nit.

Ahir mateix, El Periódico es va fer ressò del problema Los edificios de vidrio, trampa mortal para miles de aves. Encara que conté algun error, està força bé.

Per tal de conscienciar la població, ornitòlegs de Toronto recullen els cossos dels ocells morts.

 
Per què col·lisionen?

Els ocells no solen col·lisionar contra un edifici de ciment encara que aquest s'interposi de ple en la seva trajectòria de vol ja que, en estat natural, existeixen accidents geogràfics que podem considerar comparables i estan preparats per evitar-los. No obstant això, hi ha tres possibles característiques d'un edifici que no existeixen en estat natural i que són poc menys que fenòmens paranormales dignes d'Expedient-X per a un au, a saber: transparència, reflexió i il·luminació.

Transparència
Els cristalls són transparents i ni les aus ni nosaltres els veiem; no obstant això, les persones no solem encastar-nos contra els cristalls (i quan així ho fem, és motiu d'honorable aparició en programes de vídeos humorístics). La raó és molt simple: els humans coneixem una sèrie de claus que ens indiquen la presència del temible cristall, com quarterons, marcs de portes i finestres o la pròpia estructura de l'edifici; així que, sense veure el cristall, som capaços de deduir la seva presència inconscientment. Desgraciadament per a ells, els ocells no tenen aquestes claus culturals que els indiquen la presència de cristall i volen cap a on creuen convenient, col·lisionant sense remei contra la dura superfície.

Reflexió
Sol ser encara més perillós que la transparència. L'au observa un hàbitat adequat i vola decidit cap a ell. Com més atractiu sigui el que està reflectit, més probable serà la col·lisió. Quan un edifici envidrat reflecteix arbres, jardins, espai aeri lliure o qualsevol hàbitat atractiu, es transforma en un parany mortal. Les aus residents arriben a aprendre que no poden accedir a aquest hàbitat (almenys les que no van morir quan ho van intentar per primera vegada) però qualsevol noi nou en el veïnat tindrà una alta probabilitat de col·lisionar i morir. Les aus migradoras, cansades i desorientades, són excel·lents candidates per a això.

L'infame edifici reflectant de la plaça Imperial Tarraco (Foto: Raül Aymí).

 Il·luminació
Molts ocells petits són migrants nocturns; s'orienten per una combinació de claus, principalment la posició dels estels i el camp magnètic terrestre. La primera d'aquestes claus és la seva preferida perquè els ofereix major precisió per orientar la seva direcció de vol. No obstant això, quan el cel està tapat o especialment quan hi ha boira, la visió dels estels és nul·la i poden seguir navegant utilitzant el camp magnètic. Malgrat això, sempre preferiran utilitzar la posició dels astres així que qualsevol font de llum els sembla que els aportarà una clau interessant i es dirigeixen cap a ella. Els focus ornamentals que il·luminen edificis, làsers de discoteques i fins i tot fanals potents que il·luminen en direcció vertical atreuen, com si d'un imant es tractés, els migrants nocturns. Les aus llavors moren en la col·lisió amb l'objecte font de la llum o cauen esgotats després de donar voltes durant hores al voltant de la llum.

Doncs aquest és el problema. En un proper post del blog parlarem de solucions que totes es basen en el mateix: obstruir la transparència i la reflexió. Des d'un punt de vista tècnic només és això el què cal fer però allò que és difícil és implementar algun sistema d'obstrucció quan un edifici ja està construït.

Si algun dels lectors d'aquest blog heu descobert algun altre punt negre, no cal dir que ens interessarà conèixe'l, així que agrairia que m'ho comuniqueu.

Bon birding!