Estols mixtos de pàrids

Com sabeu, molts ocells són fortament territorials durant la primavera. El cant és precisament la manifestació més clara d'això; quan un ocell està cantant no és perquè estigui content ni perquè ens vulgui deleitar les nostres orelles; des del seu punt de vista està fent una cosa molt seriosa que consisteix a avisar a qualsevol altre ocell mascle (només canten els mascles) que si entra en el seu territori tindrà greus problemes. Al mateix temps, està anunciant a les femelles del voltant que està disponible per aparellar-se i procrear.

Tanmateix, a l'hivern els ocells no crien i, per tant, la seva activitat cantora cau en picat. Ocells que en primavera sentíem cantar insistentment sense parar, de cop semblen emmudits i només els escoltarem fent reclams diversos. Bons exemples d'això són les merles i mallerengues. No és així, per exemple, en el cas del pit-roig que és territorial durant tot l'any (excepte en un curt període després de la cria) i continua cantant a l'hivern.

Moltes espècies d'ocells no només deixaran de cantar sinó que també canviaran radicalment de comportament i tipus d'alimentació. Les mallerengues deixaran de ser territorials, s'agruparan en estols mixtos amb altres espècies de mallerengues, reietons, bruels i raspinells i també canviaran la seva alimentació insectívora per una alimentació molt més variada en la que hi ha bastants aliments rics en greixos vegetals. L'agressivitat amb altres individus de la seva mateixa espècie serà substituïda per un comportament cooperatiu amb el que tots hi surten guanyant.

Els estols mixtos de pàrids a l'hivern tenen com a finalitat principal ser més eficaços en les dues coses que obsessionen els ocells: protecció front a depredadors i recerca d'aliment. És evident que els ulls i oïdes de 20 o 30 ocells poden ser més eficaços per detectar el temut esparver que uns de sols i està clar que si hi ha una font suculenta d'aliment (com per exemple la teva menjadora que suposo que ja tens farcida de menjar) serà més fàcil de trobar si això es fa en cooperació. Hi ha uns quants estudis que demostren molt netament els avantatges que tenen les mallerengues alimentant-se en grup. Alguns d'aquests estudis també expliquen com els ocells estan pendents els uns dels altres, de forma que si han vist que un ha estat una estona entretingut menjant alguna cosa, s'hi acosten a veure què hi ha per allí. 

Les mallerengues petita i emplomallada no tenen problema per anar juntes a l'hivern (Font: http://whitleybirder.blogspot.com.es)

 Altres grups d'ocells també fan això com els fringíl·lids, tot i que els seus estols sempre m'han semblat menys cohesionats que els de les mallerengues. Aquests últims et fan l'efecte que els ocells "es coneixen" entre ells i que mantenen alguna relació més enllà del simple fet de coincidir en un lloc d'alimentació. El nombre d'individus que hi pot haver en un d'aquests estols pot ser espectacular, molt superior al que de fet nosaltres percebem. En el blog d'un ornitòleg britànic (no recordo la referència) s'esmentava que en un lloc on veia estols mixtos amb molta mallerenga carbonera, van posar xarxes per anellar-les i van capturar 98 carboneres en el mateix dia. Increïble!

És curiós que no només s'hi apunten mallerengues sinó que altres espècies també s'uniran al grup; així, un estol mixt pot estar format per uns quants individus de mallerengues carbonera, blava, emplomallada, petita i cuallarga, juntament amb uns quants bruels, raspinells i reietons o pica-soques blaus en els llocs on n'hi ha. Cal dir que aquest "bon rotllo" multiespècie sona molt bé però els estudis també demostren que hi ha una estricta jerarquia i que hi ha espècies i individus que són els que tenen preferència en cas de conflicte per una font d'aliment. També, les alçades i posició dintre dels arbres no és la mateixa: alguns estan més amunt, altres més a baix, uns més cap a l'interior del brancam, altres més enfora, uns prefereixen segons quins arbres... i un llarguíssim etcètera de coses que ens passen completament desapercebudes quan fen el nostre birding habitual.

De moment, però, gaudim de l'escena de veure un arbre ple a vessar de mallerengues que ens envolten en les tres dimensions de l'espai. Això sí que és un espectacle 3D!

He esmentat el bruel i el reietó, dues espècies molt similars però fàcilment distingibles si veiem la cella del primer, que el separa perfectament. A la primavera, el reietó es troba només en boscos frescos a una certa alçada que reprodueixen els seus hàbitats centreuropeus preferits però a l'hivern apareix en qualsevol lloc (i més sovint del què sembla passa desapercebut). Pot ser interessant que veieu aquest BTO ID Workshop https://www.youtube.com/watch?v=yofu093bPkw que parla de la ID d'aquests dos ocells. Presteu especialment atenció a les diferències dels cants i reclams que s'esmenten.

Bon birding!