Menjadores i aguait a Can Coll (Parc de Collserola)

La setmana passada vaig anar al Centre d'Educació Ambiental de Can Coll, al Parc de la Serra de Collserola. Vaig anar-hi per veure els entorns del centre per fer-hi algun dels itineraris del curs que des de fa un parell d'anys estem fent al Centre d'Informació del Parc. Com que el curs és de quatre sessions, les sortides es fan a diferents indrets i volia trobar algun altre itinerari dintre del parc on hi hagi varietat d'ambients per trobar també ocells de diferents hàbitats. En concret, com que Collserola és molt boscós, m'interessava trobar algun lloc amb conreus o clarianes de bosc on hi puguin haver espècies de zones rurals per tal de poder mostrar més varietat d'espècies als alumnes dels cursos i ajudar-los a iniciar-se en la identificació d'un ventall més gran d'espècies.

Amb això al cap, vaig parlar amb Roser Armendares, coordinadora del Centre, i vaig anar a donar-li una ullada. Molt amablement, Roser i dues persones més del centre, Teresa i Joan, em van ensenyar els entorns i, com a bons coneixedors dels ocells locals, em van aconsellar sobre els llocs més productius per observar més espècies d'ocells. Val a dir que aquesta informació em serà de molta utilitat per aquestes sortides però la sorpresa més gran va venir (i també és allò que m'ha motivat a escriure aquesta entrada al blog) quan em van ensenyar un espai equipat amb unes menjadores que des del punt de vista d'un ocell es deuen catalogar com a restaurant de luxe.

En una feixa a uns 200 metres del centre, hi tenen 5 menjadores en les que hi posen pipes, escaiola, cacauets i una barreja de gra força variada. L'espai està molt ben preparat, amb tots els detalls ben pensats. Per exemple, molt a prop de les menjadores hi ha arbustos i oliveres baixes que permeten als ocells fer una aproximació gradual i cauta cap al punt d'alimentació, tal i com els agrada fer als passeriformes, sempre temerosos de l'aparició de predadors. És sabut que una menjadora propera a cobertura vegetal és acceptada molt més fàcilment pels ocells que si la posem a camp obert, on, per dir-ho gràficament, una mallerenga no tindria cap possibilitat d'escapar de l'atac d'un àgil esparver des del mig d'un camp de fútbol.

El substracte el llauren cada any, tot plantant-hi gramínees a continuació, de forma que s'afavoreix l'aparició de més llavors naturals. Una petita bassa actua com abeurador i zona de bany per completar els "serveis" als ocells.

Amb tot aquest escenari, hi tenen col·locat un espectacular aguait de lona amb capacitat per unes 20 persones des del que s'observen les menjadores a plaer. Quan vam arribar, vam posar menjar i m'hi vaig estar uns moments mirant les característiques de les menjadores i me'n vaig anar a l'aguait. Doncs bé, després d'haver espantat tots els possibles ocells en el moment de fer aquesta inspecció, no va passar 1 minut que ja van aparèixer ocells a les menjadores.

La mallerenga blava, mallerenga carbonera i el pit-roig van ser els primers i van estar anant i venint durant els aproximadament 20 minuts que vam estar allà. Després van venir pinsans, verdums i un pardal de bardissa, mentre en un arbre fora de l'espai "restaurant" un picot garser gros es deixava veure amb normalitat. Tudons, gaigs, gafarrons i altres ocells es veien o s'escoltaven a plaer pels voltants. La majoria de les espècies, a més, en bones quantitats, amb un anar i venir constant d'ocells a les menjadores.

Aquests aguaits estan oberts al públic els diumenges al matí de 10:30h a 15h, on voluntaris del parc s'encarreguen d'obrir la tanca al recinte i permetre l'accés. Em sembla una excel·lent oportunitat per tal que els ornitòlegs principiants que ho desitgin puguin començar a practicar en la identificació d'aquestes espècies comunes amb comoditat i facilitat (assegut, la guia al costat, els ocells confiats...) i també, per què no, una bona oportunitat perquè l'ornitòleg expert constati que unes instal·lacions ben fetes i ben pensades permeten gaudir dels ocells en abundància.

Les menjadores tan concorregudes i l'aguait ben establert també són una bona oportunitat fotògrafs. Haig de dir, però, que la distància a les menjadores és massa gran per aconseguir primers plànols dels ocells però amb un teleobjectiu decent (mínim 300 mm, desitjable 500) es poden obtenir bones imatges. L'aguait està obert només durant l'hivern, o sigui que és ara que teniu l'oportunitat d'aprofitar-lo. Per més informació, consulteu la pàgina del Centre a la web del Parc de Collserola aquí http://www.parcnaturalcollserola.cat/pages/cancoll

Bon birding!