El meu any ornitològic 2014

A principi d'any faig un repàs de l'any ornitològic anterior, per veure com m'ha anat i si la meva dedicació a l'afició progressa adequadament. En aquest repàs miro el nombre d'espècies que he vist, els llocs on he anat, faig una ullada als fulls d'anellament (i m'agafa suor freda només pensar que hauré de fer el balança d'anellament, que és un rotllo), miro algunes fotos o videos, etc. He fet això respecte 2014 i veig que puc estar satisfet d'algunes coses i que necessito donar-me una mica més de canya respecte altres.

En primer lloc, he vist 230 espècies. Està bé però per pèls i és menys que en 2013. Val a dir que tinc una excusa, perquè vaig començar l'any a l'hospital per un familiar i no vaig retornar a la normalitat fins a mitjans de febrer però tot i així hauria d'haver aprofitat una mica més l'hivern a principi d'any. Total, que ara aquest gener ja estic intentant agafar velocitat de creuer des del principi. Esperem poder-ho mantenir!

Mentre anava pensant a tancar l'any, el 29 de desembre em vaig posar a dormir pensant que havia d'acabar l'any fent un bon bimbo, estimulat per alguns bitxos que s'havien vist aquells dies, com el corb marí pigmeu dels Aiguamolls i l'esparver d'espatlles negres (aquest últim no seria un bimbo de la meva llista total però sí de la meva llista catalana). Així que el dia 30 em vaig llevar sense despertador més d'hora del normal amb aquests dos ocells al cap. Doncs, res, que vaig sucumbir a la crida del corb marí pigmeu i, zas, cap als Aiguamolls. Al cap de 45 minuts d'estar a l'aguait del Bruel vaig poder veure'l esplèndidament però només durant 5 segons abans que cardés el camp. Hauria preferit delectar-me més però... bimbo!

Amb l'Ornitho, "estudiar" el teu rendiment ornitològic és molt fàcil. Fent una cerca sobre totes les meves observacions de l'any i mostrant-les al mapa de Catalunya em surten els llocs on he anat a pardalejar aquest any:

Els llocs on l'Ornitho em diu que he anat a mirar ocells el 2014

Veig que òbviament tinc una major concentració pel Vallès, el meu territori natural, el Barcelonès i el Baix Llobregat (on dono força cursos) i, com no, tinc certa cobertura en el Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà. També s'hi veuen sortides al Berguedà i als secans de Lleida, a més d'uns quants punts del Pallars Jussà. Aquest any no he pogut anar a la Val d'Aran, cosa que francament m'ha fotut molt.

No està mal, he cobert una mostra dels hàbitats del país però també està clar que tinc unes quantes zones abandonades, com és l'interior muntanyenc de les comarques de Tarragona i bona part del prepirineu. Aquest any toca esmenar-ho.

Mirant els fulls d'anellament em surt un ocell que no havia anellat mai: el rossinyol del Japó. Espectacular. Sí, ja sé que hauríem de tenir mania als ocells escapats que s'han "inflitrat" en la nostra fauna però és una passada de bonic, així que em va fer molta il·lusió anellar-lo. El vam capturar en una sessió amb l'Escola Lestonnac al Parc de Collserola, en un lloc on és abundantíssim (just darrere de l'estació de tren dels FFCC de Baixador de Vallvidrera).

Tots vam quedar fascinats pel rossinyol del Japó. Foto: Mireia "Birdbrother" Martín

Mirant les dades del blog aquí tinc més motius per estar feliç i content: he publicat 77 articles (més d'un per setmana) i he superat les 25.500 lectures acumulades, cosa que per un blog d'ornitologia en català suposo que està força bé. En un país que no som una potència demogràfica i que tenim un nivell d'afició a l'ornitologia en la mitjana de l'Europa desenvolupada però molt per sota dels cracks tipus Regne Unit i Holanda, crec que està força bé. Calculo que hi deu haver unes 200 persones seguint el blog de forma regular, amb una quantitat similar de connexions esporàdiques.

Lectures del blog des del seu inici el maig de 2013 a desembre de 2014. Acabem l'any rascant les 2.000 lectures de pàgines mensuals.

 Òbviament, no puc més que agrair-vos a tots els lectors aquest seguiment perquè us asseguro que és una feinada poder trobar el temps per penjar més d'un article per setmana. De tota manera, quan un s'ho passa bé fent el què fa, no hi ha cap feina que se li faci pesada!

Començant el nou any 2015 comença una nova llista anual d'ocells en la que em marco observar algunes espècies que incomprensiblement se m'han escapat durant 2014, cobrir més territori del país, penjar més vídeos al blog, mantenir al voltant de 2.000 lectures mensuals i cosetes similars. Res d'això és massa ambiciós però tot requereix esforç i constància. Així que... keep going!

Bon birding 2015!