Com derribar un Airbus

Un colom, una gavina o una oca poden derribar un Airbus A320? La resposta és sí.

Els ocells són un perill molt seriós per l'aviació. Els motors de l'avió -enormes- tenen una força de succió brutal perquè necessiten engolir aire que es barreja amb el combustible i provoca la combustió dintre del motor. El gas resultant és expulsat amb una enorme velocitat pel darrere del motor jet, creant una força potentíssima que empeny l'avió cap endavant. Si un ocell xoca amb el motor, és succionat en un obrir i tancar d'ulls. Moltes vegades l'ocell queda trinxat en milers de trossos i carbonitzat immediatament però no sempre és així. En funció de la mida de l'ocell o de com hagi entrat a la turbina, pot obturar les pales i deixar completament inservible el motor, de forma que l'avió llavors no té la força que el propulsiona a l'aire per volar.

També hi ha col·lisions d'ocells contra el vidre de la cabina o altres llocs de l'avió. Això rarament és un problema per l'avió, excepte per aparells petits. En canvi, per l'ocell sí, sempre mor de l'impacte perquè la força que es genera per l'impacte a la velocitat que va un avió (encara que vagi "lent" quan ja està aterrant o s'està enlairant) que l'ocell pràcticament es desintegra.

Normalment, a més, les col·lisions amb ocells tenen lloc en el moment de l'enlairament, quan l'avió encara està agafant velocitat i, per tant, qualsevol cosa que el freni pot ser fatal. L'accident d'una certa consideració més recent que es coneix és el de un Airbus A320 que l'any 2009 va acabar al riu Hudson, a Nova York. L'avió de US Airways sortia de l'aeroport de La Guardia en direcció a Charlotte, Carolina del Nord, i quan portava 3 minuts de vol -és a dir, ja s'havia enlairat força respecte al terra- va col·lisionar amb un estol d'oques del Canadà (Branta canadensis). Es van espatllar els dos motors perquè devia rostir un bon nombre d'oques i, si bé els motors no van deixar de funcionar completament, sí que van perdre gran part de la seva potència i no podien mantenir l'avió a l'aire. L'aeronau va començar a perdre altitud irresmissiblement sense que la tripulació pogués fer res. A més, això passava en l'àrea urbana de Nova York, una zona molt densament poblada en la que un accident d'aviació podia causar una autèntica catàstrofe.

El pilot va veure que l'aeroport més proper estava massa lluny per arribar-hi al ritme en què estaven perdent alçada i va decidir ameritzar com pogués al riu Hudson. Això va ser només al cap de tres minuts de l'incident, o sigui que la cosa els va anar molt justa. Afortunadament no hi va haver víctimes mortals (només contusionats), tot el passatge i la tripulació van ser rescatats i la història va tenir un final feliç, en el que per acabar-ho de rematar, la tripulació va ser condecorada per la seva intel·ligent actuació i ràpida reacció. La Wikipedia té un llarguíssim article de tota la història, com si fos l'accident amb l'actuació heroica del segle...





La majoria de col·lisions tenen lloc prop de l'enlairament o l'aterratge però hi ha reportats casos curiosos, com el d'un voltor de Rüpell xocant amb un avió a ni més ni menys que 11.300 metres d'alçada (s'ha de ser un voltor amb mala sort! en l'enormitat del cel a aquella alçada i t'has d'anar a posar en el camí d'un avió!). Moltes vegades l'impacte no resulta en cap problema per l'avió però tot i així un 15% de les col·lisions provoquen danys de consideració. Es calcula que els costos de reparació d'avions per col·lisions amb ocells a tot el món tenen un cost de 1.200 milions de dòlars anuals. Déu-n'hi-do!

Tots els aeroports importants disposen de sistemes per espantar els ocells dels seus entorns. El més utilitzat és la cetreria, amb falconers fent volar rapinyaires sense parar tot el dia per tal que els ocells, grans i petits, vegin que allò és territori hostil. Realment és eficaç; els ocells, com ja hem comentat altres vegades en aquest blog, tenen autèntic pànic a ser menjats i la presència de rapinyaires els provoca una situació de desconfort que realment els estressa. S'estan començant a fer experiències amb drons que substitueixin els rapinyaires. No sé si és bona o mala idea. La veritat és que és difícil valorar-ho. També es fan servir làsers potentíssims que molesten ocells en joques properes als aeroports per fer-los canviar de preferència en el lloc on dormir. És curiós, els ocells són molt obstinats i moltes vegades tornen quan el làser para uns dies.

Una cosa que també seria intel·ligent és no ubicar els aeroports tan a prop de llocs on hi ha molts ocells, com les zones humides o, el no-va-más de la imprevisió, col·locar un abocador d'escombraries a cel obert (on començaran a acumular-s'hi gavines a milers, com a mínim) a menys d'un km. del final d'una pista d'enlairament. Suposo que ja haureu deduït que això no ha passat pas en un aeroport modern com el de BCN sinó en algun aeroport del tercer món, on hi ha descontrol absolut. Aquí mai!

Hi ha una pàgina d'un treball fet per la UB, dirigit per Xavier Ferrer, en el que es dóna informació interessant sobre els nostres voltants http://birdstrike.es/.

La problemàtica no només és per l'aviació civil. L'aviació militar també es veu afectada i, de fet, algunes operacions militars aèries han estat avortades per culpa d'algun estol d'ocells (pacifistes) en migració. Els americans, a qui els va molt el tema alertes, prevenció, etc., tenen diferents sistemes d'alerta sobre ocells. Un que és xulo és de l'exèrcit de l'aire, el Avian Hazard Advisory System (AHAS). Et pots fer mapes dels llocs amb risc de col·lisions amb ocells. Aquests mapes són temporals i dinàmics, o sigui que tenen en compte èpoques de l'any, tipus d'espècies migratòries, sedentàries, etc. He estat mirant una mica com ho fan tècnicament i em sembla que al segle XXI haurien de fer un altre pas endavant i combinar-ho amb eBird. Però això és tema d'un altre article. Algun dia documentaré i explicaré com ho controlen els israelians. Uns cracks...
El morro d'un caça-bombarder F-111 milionari a prendre pel sac per un impacte amb un ocell.
I per cert, el problema ve de llarg. Els germans Wright, inventors de l'avió, ja van escriure que el 1905 Orwille Wright es va carregar un ocell en un vol de 4 minuts 45 segons. O sigui, que va ser començar a volar l'home i liar-la des del primer moment...

Bon birding!

Comentaris

  1. Hola Abel...
    no se el porque, pero cuando leo esto ... siempre pienso en el Delta del Llobregat y a los bandos de Avefrías que hay en invierno... Ojala que nunca pase nada, pero da a que pensar.
    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por eso en el aeropuerto de El Prat hay cetreros haciendo volar rapaces absolutamente durante todo el día. Efectivamente, en un sitio con tantas aves el riesgo sería muy grande.
      Saludos

      Elimina
    2. Hola Abel,
      Desconec si has fet algun article sobre el tema que comento, però m'ha sorprès, fins i tot esgarrifat, pensar que un voltor pugui estar a més d'11.000 metres. Estem parlant d'una altura superior a l'Everest, amb temperatures que crec molt baixes i vents molt forts. Realment aquests animals estan preparats per aquestes condicions?. Per rematar-ho, quin interès té per un voltor, per molt que tingui una visió extraordinària, volar a 11 km d'altura? A aquesta distància tinc dubtes que es pugui identificar una carronya d'elefant!
      No sé si tens informació del tema...
      Salut,
      Pau

      Elimina
    3. Hola Pau, la dada del voltor a 11.000 es considera provada. La citen a "Bird Migration" (Alerstom, Christie i Ulfstrand (1990). El 1973, sobrevolant Costa d'Ivory, un avió va rebre un impacte en un motor a 11.000m. El motor es va espatllar i van haver d'aterrar corre-cuita, encara que sense perill. Les plomes que van trobar al motor eren d'un voltor de Rüpell.
      És a dir, el report sembla correcte i comprovat però és el què tu dius: què fa un voltor a aquella alçada? aguanta la temperatura tan baixa?
      No crec que estigués buscant carronya (efectivament, no veuria ni una carronya d'elefant) sinó que devia estar en migració. Devia aprofitar una tèrmica i va voler arribar tant alt com fos possible per recórrer la major distància possible. Tot i així és tremenda mala sort, posar-se en el camí d'un avió!!
      Sempre penso que en aquestes coses "excepcionals" no hi ha tanta casualitat i que, per tant, deu ser més habitual del què creiem. Estadísticament hauria de ser així.
      Ho tens aquí: https://books.google.ca/books?id=OQjsL97yyhEC&pg=PA276&hl=ca#v=onepage&q&f=false
      Salut!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars